Dia d’acció global contra les inversions explosives 2014
Avui dia 27 de Novembre es celebra el dia mundial d’acció per aturar les inversions explosives (Stop Explosive Investments global day of action), i coincideix amb el llançament de l’actualització 2014 de l’informe elaborat per PAX, “Inversions mundials en municions de dispersió: una responsabilitat compartida”.
Les entitats financeres que inverteixen en accions o bons d’empreses productores de bombes de dispersió, passen a formar part del Hall of Shame (“Saló de la Vergonya”). Més de 150 institucions financeres de diferents regions van invertir 27.000 milions de dòlars en empreses productores de bombes de dispersió entre els anys 2011 i 2014, segons apunta l’informe. A més, també especifica que la majoria d’aquestes inversions provenen d’institucions financeres en estats que encara no s’han incorporat a la Convenció sobre Municions de Dispersió del 2008, però que també hi ha bancs de països que sí han signat el text de la Convenció, entre ells Espanya.
Tot i que 76 institucions financeres d’arreu del món hagin adoptat polítiques sobre municions de dispersió, l’ús recent d’aquestes bombes en els conflictes de Síria i Ucraïna confirmen la necessitat imperiosa d’eradicar aquesta arma.
En l’informe del 2014, la PAX ha afegit un banc espanyol a la llista: el Banc Sabadell.
En concret, al mes de Novembre de 2013 el Banc Sabadell, junt amb una quarantena d’entitats financeres, va concedir un crèdit a 5 anys per valor de 1.960 milions de dòlars a l’empresa ATK (Alliant Techsystems). El Banc Sabadell va participar en l’operació aportant 15 milions de dòlars.
Segons l’informe, a Espanya no hi ha cap institució financera amb una política clara de no-finançament a productors de bombes de dispersió.
Pel que fa a institucions espanyoles amb polítiques de no finançament però que encara tenen algunes llacunes, trobem el BBVA. En el cas del BBVA, el banc ha fet pública la seva política de no finançament a productors de bombes de dispersió. No obstant, aquesta política d’exclusió no s’aplica a totes les inversions fetes en nom de terceres parts. Els clients poden demanar al BBVA que inverteixi els actius en companyies que no segueixin la política de no-inversió; això ocorre en el cas dels fons d’inversió cotitzats (els ETF), fons que segueixen un índex, fons de pensions i carteres d’inversions. A més, la política d’exclusió no s’aplica a mandats discrecionals i fons passius gestionats per gestors d’actius externs. Per últim, la llista d’exclusió elaborada pel BBVA no és pública.
Per tant, segons PAX, per a que el BBVA passi de ser candidat a membre del Hall of Fame, és a dir, una entitat financera amb una política clara de no-finançament a productors de bombes de dispersió, li cal realitzar una sèrie de ajustaments. El BBVA hauria d’extendre la seva política d’exclusió als mandats discrecionals i fons passius (com ara els fons que segueixen un índex), gestionats tan internament com externament.
Si et vols sumar a la iniciativa et proposem fer-ho de diverses maneres:
1. Fes-te una foto amb el cartell “Stop Explosive Investments – are you funding cluster bombs? O, si vols, també pots traduir-ho al català: “Stop Inversions Explosives – financies bombes de dispersió? I comparteix-ho a les reds socials amb el hashtag #areyoufundingclusterbombs?
2. També et pots gravar en un vídeo de 7 segons, on apareguis amb el mateix cartell i repetint la frase: “Are you funding cluster bombs?” o “Financies bombes de dispersió?
