"Comerç d'armes, conflictes i drets humans. Anàlisi de les exportacions d'armes europees a països en situació de conflicte armat i vulneracions de drets humans” és un informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la Escola de Cultura de Pau i el Institut de Drets Humans de Catalunya que analitza les exportacions d'armament per part d'Estats membre de la UE durant l'any 2018 (any més recent amb informació d'exportacions disponibles) a països que en aquest any es trobaven en situació de conflicte armat. L'informe analitza les exportacions d'armes a 11 països que eren escenari de conflicte armat. L'anàlisi inclou una síntesi sobre la història recent i l'evolució del conflicte en qüestió, una descripció dels fets més rellevants que van succeir durant 2018, així com una anàlisi de cadascun dels casos des de la perspectiva de les importacions d'armes i del compliment dels principals instruments de drets humans i dret internacional humanitari. A més de l'anàlisi de casos, l'informe també ofereix una mirada global sobre l'estat i l'evolució de les transferències d'armes procedents d'Estats membre de la UE, així com una perspectiva comparativa sobre les característiques de la conflictivitat armades actual.

Autores: Exportacions europees d’armament: Jordi Calvo Rufanges, Ainhoa Ruiz Benedicto. Conflictes armats: Josep Maria Royo, Jordi Urgell, Pamela Urrutia, Ana Villellas, María Villellas. Drets humans i drets internacional humanitari: Karlos Castilla

Podeu consultar i descarregar l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

Correu-e

Imprimeix

Informe 42: La indústria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya

Escrit per Centre Delàs on 17 Gener 2020. Posted in Informes

L’informe “La industria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya” ha estat elaborat amb l’objectiu d’aportar informació sobre la realitat de la presencia d’aquest tipus d’indústria a Catalunya. La recerca analitza la tendència creixent de la producció en l’àmbit de la seguretat, lligat a empreses que ja subministraven components i serveis militars a les grans companyies del sector de la defensa o al mateix Ministeri de Defensa d’Espanya. Aquestes empreses militars i de seguretat han iniciat un milionari creixement de facturació a tota Europa (també a Espanya i Catalunya), en un moment en què la despesa militar espanyola havia disminuït arran de la crisi econòmica iniciada en 2007.

La recerca posa en context a les empreses ubicades a Catalunya que obtenen benefici de la resposta de les institucions europees de fortificar les fronteres davant de la problemàtica de persones que fugen de les guerres i de la pobresa. Això ha generat un important increment en el mercat de la seguretat de fronteres, de manera que les grans empreses de defensa s’han introduït amb força en el mercat de la seguretat i, especialment, de la seguretat fronterera, amb un gran potencial de creixement que ha suposat la reactivació d’aquesta industria. Empreses com Indra, Sener, Tecnobit, GMV, Rohde & Schwarz, Accenture, Sopra Steria, ATOS IT o Thales, totes elles empreses que han crescut o s’han instal·lat a Catalunya, que tenen un posicionament important en els sectors de la defensa i la seguretat, i que reben fons de finançament d'aquest sector.

Autores: Nora Miralles i Pere Ortega

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català i en castellà; i l'informe complet en català i en castellà.

Correu-e

Imprimeix

Informe 41: Aculturació i purplewashing a l’exèrcit espanyol. Un estudi sobre les dones símbol

Escrit per Centre Delàs on 19 Desembre 2019. Posted in Informes

Més de trenta anys de participació de la dona en l'exèrcit espanyol i nombrosos canvis legislatius i formals dirigits a pal·liar els efectes del masclisme, no han alterat l'eterna relació entre patriarcat i militarisme, un binomi que avui dia encara roman inqüestionable.

L'informe 41 del Centre Delàs d'Estudis per la Pau analitza com la situació de les dones dins de les Forces Armades, lluny de representar una fita en la vindicació feminista per la igualtat d'accés a parcel·les de poder d’allò públic fins al moment vetades, és un exemple més del domini patriarcal i de la lògica militarista. Els comportaments i mecanismes derivats d'aquesta dominació es reprodueixen i es perpetuen, malgrat els canvis superflus, gràcies a la seva habilitat performativa. Les entrevistes realitzades a dotze dones militars han permès corroborar com les dones militars es veuen immerses en un constant procés d'aculturació, així com nivell de consciència que elles mateixes tenen d'aquest procés.

L'estudi, a més, presenta com l'Exèrcit ha seguit una estratègia de purplewashing que pretén instrumentalitzar a les dones per a transmetre una falsa imatge d'igualtat i modernitat en les Forces Armades. I és que l'Exèrcit, com a màxim exponent del militarisme, exerceix violència dins i fora de les seves files.

Autores: Maria de Lluc Bagur i Elisenda Ribes

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.