XVII Informe Anual sobre el control d'exportacions d'armes de la UE

Escrit per ENAAT on 06 Mai 2016. Posted in Indústria i comerç d'armes

XVII Informe Anual sobre el control d'exportacions d'armes de la UE: xifres finals, incompletes i inconsistents... La UE no s'està prenent seriosament el control democràtic.

NOTA DE PREMSA. Brussel·les, Bremen, Londres, Barcelona, Helsinki, Bratislava, Praga, Oslo, París, Roma, Amsterdam, Estocolm, 04 de maig de 2016. ENAAT

La Xarxa Europea Contra el Comerç de Armes (ENAAT, per les seves sigles en anglès) va criticar fortament al "Consell de la Unió Europea per no prendre's seriosament el control democràtic sobre les exportacions d'armes". Després d'aquest fet, es va publicar el "XVII Informe sobre les exportacions de tecnologia i equips militars".

"Malgrat les peticions del Parlament de la Unió Europea i de la societat civil, aquest any l'informe s'ha publicat molt tard, està incomplet i les dades són inconsistents" – afegeix la nota d'ENAAT, una xarxa d'organitzacions nacionals i internacionals sobre el control del comerç d'armes a Europa. També planteja que això, en part, es deu a l'impacte negatiu que emergeix dels controls sobre les exportacions d'armes dins de la UE.

Les últimes xifres, que cobreixen el 2014 i que alhora estan accessibles al navegador de l'ENAAT, mostren que la primera zona de destí geopolític per part dels sistemes militars dels països de la UE ha estat l'Orient Mitjà (sobre els 31,5 bilions d'euros de llicències només el 2014), un fet que significa que els països membres de la UE continuen venent una quantitat extensa d'armes a àrees del món on hi ha els majors conflictes i règims autoritaris.

Els països membres de la UE conscientment han atorgat llicències d'armes a països on es vulneren els drets humans i que participen activament en guerres, com és el cas d'Aràbia Saudita (3,9 bilions), Qatar (11,5 bilions), Egipte (6,15 bilions) o Israel (998 milions).

ENAAT fa una crida a la UE per a implementar una resposta integral als conflictes però atacant a les verdaderes causes que van des de la vessant social, a l'econòmica, al medi ambient o a la vessant política, en lloc de jugar a un doble joc de bomber piròman dirigit per una política de beneficis a curt termini. "Ara és el moment perquè la pau i la seguretat prevalguin sobre els guanys i el xoc de poders", conclouen els membres d'ENAAT.

Les presentacions dels informes de la UE empitjoren any rere any

El XVII informe consolidat de la UE sobre exportacions d'armes el 2014 es va fer públic oficialment el 4 de maig de 2016. "Aquesta publicació tardana fa que el control democràtic sigui més o menys una farsa: les xifres d'exportació d'armes de gener de 2014 es debatran 27 mesos més tard de què es garantissin els permisos d'exportació o de què les armes ja fossin exportessin. Si la Unió Europea i els seus Estats membres prenguessin del comerç d'armes seriosament, això podria millorar", va dir Martin Broek, Investigador de Stop Wapenhandel (Països Baixos).

Alguns estats membres no informen amb els estàndards requerits, fet que impossibilita comparar les dades i tenir una versió clara i consistent de les armes exportades per la UE. Molts dels grans exportadors no proporcionen xifres actuals de les exportacions (entregues), com és el cas del Regne Unit i d'Alemanya, o no han divulgat de manera específica les categories que han vengut, com ara França o Itàlia.

"En comptes de millorar, els informes de la UE sobre les exportacions d'armes estan empitjorant, malgrat reiterades crides i suggeriments per a millorar de part de la societat civil[1] i del Parlament Europeu[2]. Aquesta falta de transperència no s'ha de tolerar més" va dir Giorgio Beretta, analista de Rete Italiana per il Disarmo (Italian Network for Disarmament).

El Parlament Europeu va demanar el 2015 un informe estandarditzat, complet i puntual que permeti un debat públic i un control adequat, així com també les sancions que es posen en marxa en cas d'infracció. ENAAT recorda que la responsabilitat està en mans dels Estats Membres de la UE per a a proporcionar un marc legal adequat i una informació transparent necessària pel debat polític i el control legal, ja que les exportacions d'armes, especialment, són una competència nacional.

Els estats membres de la UE estan jugant a ser bombers piròmans

Es poden continuar extraient conclusions inquietants tant de les exportacions reals com de les concessions de 2014, aquest últim informe ens ofereix una mirada cap a l'interior de les polítiques de govern (a quins països són acceptables, i quins tipus de productes militars).

Aràbia Saudita continua sent el destí més destacat d'armes de la UE durant els últims quinze anys, i entre els grans clients d'armes europees al 2014, també podem trobar Qatar, Argèlia, Marroc, Egipte, la India, Emirats Àrabs Units i Turquia. Tenint en compte la pobresa d'alguns d'aquests països o la seva participació en conflictes o presumptes vincles amb grups terroristes, és sorprenent de veure com els governs els consideren com a destins legals per a emprendre una política sòlida i responsable d'exportació d'armes.

En comptes de contribuir a la seguretat comuna, la venda d'armes de la UE és per alimentar conflictes més aviat, com el del Iemen[3], i pels règims repressius, com el d'Aràbia Saudita, Israel[4] i Egipte[5]; els quals, alhora, augmenten els fluxos de migració i la pressió dels refugiats a les fronteres de la UE, així com l'ajuda financera de la UE, que és gairebé nul·la, per les accions de foment de la pau i de reconstrucció.

"Amb els governs de la UE promovent les exportacions d'armes, els controls continuaran sent un exercici teòric pràcticament insignificant, tret que hi hagi accions legals per part de la societat civil que facin possible un canvi de política

El doble estàndard de la UE sobre el control de comerç d'armes

Malgrat el reclam creixent de "preveure les exportacions d'armes que es puguin utilitzar per a repressions internes, agressió internacional, o contribuir a una inestabilitat regional"[6], a la pràctica la Unió Europea està reduint els nivells de control sobre el comerç d'armes sota el paraigues de liberalització del mercat intern.

Per exemple, França va emprendre una revisió completa del seu sistema de control d'exportació el juny de 2014 en el marc de la implementació de "Transfer Directive"[7]. "Aquest nou règim eximeix l'Estat de la responsabilitat del control de les exportacions, i incrementa el risc d'abusos sense cap control democràtic", va dir Tony Fortin, President de l'Observatori d'Armaments (França).

D'una manera semblant, a Flandes (regió flamenca de Bèlgica) l'ús general de les llicències fa que sigui molt més difícil controlar qui serà l'usuari final d'aquests components; com a conseqüència, gairebé el 50% de productes exportats no són controlats durant un temps més prolongat, segons Vredesactie (Bèlgica).

Firmat per

· BUKO-Campaign stop the arms trade - Bremen, Alemanya

· Campaign Against Arms Trade - UK

· Centre Delàs d'Estudis per la Pau- Barcelona, Espanya

· Committee of 100, Finlàndia

· Human Rights Institute, Eslovàquia

· NESEHNUTÍ - República Txeca

· Norwegian Peace Association, Noruega

· Observatoire des armements - França

· Peace Union of Finland - Finlàndia

· Rete Italiana per il Disarmo - Itàlia

· Stop Wapenhandel - Països Baixos