El passat divendres 8 d’abril, dues activistes de la Campanya Banca Armada van participar a la junta d’accionistes de CaixaBank a València per denunciar els vincles de l’entitat financera amb el negoci de les guerres i les fronteres.

CaixaBank ha invertit més de 112 milions d’euros en el sector armamentista. Concretament, ha finançat amb 112.646.286€, entre 2013 i 2018, a Indra, Maxam, ThyssenKrupp, Airbus Group, Leonardo, Rheinmetall AG i Rolls Royce. En aquest sentit, David Montesinos, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau al País Valencià, va explicar com Indra, una de les empreses que reben suport de CaixaBank, és responsable de la militarització de les fronteres. 

L’entitat financera Banc Sabadell ha destinat en els darrers cinc anys més de 99 milions d’euros a finançar set empreses del sector armamentista. Així ho han explicat dos membres de la Campanya Banca Armada, Antoni Tatay Nieto, de Justícia i Pau, i Eduardo Aragón Ruíz, del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Més de 22,5 milions de persones al món han migrat a causa de conflictes armats. Milions d’aquestes persones han perdut la vida a les fronteres, explicava Antoni Tatay durant l’intervenció a la junta d’accionistes del Banc Sabadell que es va celebrar ahir a Alacant. Tatay ha remarcat el pes de les empreses implicades en la militarització de la Frontera Sud i en la indústria del control migratori que són finançades directament per l’entitat bancària. “Durant el període 2013 – 2018 el Banc Sabadell ha invertit més de 99 milions d'euros en empreses armamentístiques. Concretament, ha finançat a les empreses MAXAM, ORBITAL ATK, OESIA, AECOM i INDRA. Les seves inversions estan fomentant el cicle econòmic militar i agreujant un problema d'escala mundial, el de les persones refugiades que és veuen cada dia forçades a abandonar les seves llars”, va assenyalar.

El 28 de març a la casa de Cultura de Aiete a Donostia, Arcadi Oliveres va presentar el llibre “Polítiques de seguretat per a la pau” i va participar en el posterior debat És possible una seguretat pacifista?, acte organitzat per la secció basca del Centre Delàs en col·laboració amb el grup local Bake-Ekintza Antimilitarista i que s'inclou dins del cicle de conferències que ha rebut el suport de l'Ajuntament de Donostia.

Continue Reading

El passat 25 de març, la Comissió d'Indústria, Recerca i Energia (ITRE, per les seves sigles en anglès) del Parlament Europeu (PE) va adoptar l'acord provisional pactat amb el Consell de la UE sobre el Fons Europeu de Defensa 2021-2027. La votació final en el plenari està programada per al 17 d'abril de 2019.

En el seu estat actual, aquest compromís estableix un perillós precedent contra el funcionament democràtic de la UE, en particular respecte al paper de supervisor del Parlament: en derogació de les regles habituals, la Comissió Europea adoptaria programes d'implementació d'aquest Fons a través de 'actes d'implementació' que exclouran al Parlament Europeu (Art.27), mentre que els Estats membres es beneficiaran d'un poder de veto a través del Comitè del Programa (Art.28.2).

El passat mes de març va tenir lloc la trobada global 2019 de la campanya internacional Stop Killer Robots, en la qual va participar el Centre Delàs d'Estudis per la Pau com a membre actiu de la campanya. La reunió anual va tenir lloc a Berlín i durant 3 dies (del 21 al 23 de març) un centenar d'activistes de 40 països van debatre i van reflexionar sobre com avançar i impulsar el treball de la campanya per a prohibir de forma preventiva les armes totalment autònomes i convèncer als estats perquè iniciïn negociacions sobre un tractat.

El cap de setmana del 22 de març de 2019 va tenir lloc a París la trobada del Board del International Peace Bureau (IPB), unes jornades de treball, coordinació, seguiment i valoració de l'activitat i la tasca de l'IPB i les seves entitats membres durant el darrer any i de planificació de les pròximes activitats i campanyes. En la trobada també es va posar en comú la coordinació de la campanya Global per a la Reducció de la Despesa Militar (GCOMS) i els Dies d’Acció Global per a la Reducció de la Despesa Militar (GDAMS) que tnindran inici aquest pròxim dissabte 13 d’abril i que acolliran més d’un centenar d’accions arreu per reclamar la reducció de la despesa militar a favor de la seva redirecció a àrees socials. La campanya GCOMS i els GDAMS estan coordinades actualment pel Centre Delàs des de la seu descentralitzada del IPB que acull el Centre a Barcelona.

L’entitat financera Bankia ha destinat en els darrers cinc anys més de 125 milions d’euros a finançar deu empreses del sector armamentista. Així ho han explicat dos membres de la Campanya Banca Armada, David Montesinos García i Juani García Juárez, que han participat a la seva junta d’accionistes que s’ha celebrat avui a València.

Com ha explicat David Montesinos, l’empresa que ha rebut més finançament (concretament, 55 milions d’euros en crèdits) ha estat, un any més, MAXAM, un dels fabricants d’explosius militars més gran del món. Aquesta empresa espanyola fabrica explosius civils i militars: municions de morter, de calibre mitjà, d’artilleria i d’armes lleugeres; granades subaquàtiques; i bombes lapa, entre d’altres. A més, els exporta a països com ara Arabia Saudí, que està implicat des de fa anys a la guerra del Iemen. Cal recordar que aquesta empresa va ser responsable de la fabricació de mines anti-persona i bombes de dispersió, que no va deixar de produir fins que no es va fer explícita la prohibició d’aquest tipus d’armament.