Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
joomla templates top joomla templates template joomla

Campanya contra les municions de dispersió

Written by Centre Delàs on . Posted in Armamentisme

Més de 180 entitats de 50 països d’arreu del món estan duent a terme una intensa campanya contra les municions de dispersió (cluster munitions en anglès). L’objectiu és donar a conèixer les atrocitats que poden causar aquestes armes per tal de fer pressió i vehicular demandes a les institucions internacionals. A Catalunya, un dels impulsors de la campanya és el Moviment per la Pau. La Fundació per la Pau i Justícia i Pau també hi donen suport. La campanya internacional contra les municions de dispersió es va iniciar el novembre del 2003 i s’articula de forma similar a la lluita que es va fer contra les mines antipersona en la dècada dels 90.
Materials de Treball, núm. 30 (gener 2007)



Reclamen el següent:

• No utilització, no producció i no comerç de municions de dispersió fins que no es resolguin els problemes humanitaris que causen.

• Increment dels recursos per a l’assistència a comunitats i persones afectades per les municions de dispersió i altres residus explosius de guerra.

• Responsabilitat especial dels usuaris de les municions de dispersió per garantir la neteja dels terrenys afectats, advertències, educació sobre els riscs, proveïment d’informació i assistència a les víctimes.

L’organització humanitària Handicap International, que també forma part d’aquesta coalició, acaba de publicar l’estudi preliminar Fatal Footprint: the Global Human Impact of Cluster Munitions. L’informe documenta l’impacte de les municions de dispersió a 23 països. Per a l’elaboració d’aquest informe, Handicap International va recollir estadístiques sobre 11.044 casos, però es calcula que el nombre real de víctimes es de més de 100.000.

Però què són les municions de dispersió?

Les municions de dispersió són bombes de fragmentació que s'obren a l'aire i alliberen petits artefactes que maten o mutilen les persones que es troben al voltant. Es van dissenyar originàriament per impossibilitar l’avenç dels soldats enemics en una àrea de gran superfície a través del llançament de moltes municions petites sobre el terreny en qüestió.

La dispersió de les seves submunicions fa que aquestes armes siguin altament mortals. Es calcula que poden arribar a fragmentar-se en més de 1.000 submunicions a la vegada. Aquestes xifres es multipliquen ja que sovint els atacs es fan de forma reiterada per garantir-ne l’èxit.

Però això no és tot. Segons l’estudi de Handicap International, un 10% de les municions de dispersió no exploten immediatament en el moment de la detonació en fer impacte amb el sòl. Les raons són diverses: l’estat del sòl, les condicions atmosfèriques, un disseny imprecís i defectuós, etc. Les conseqüències són nefastes: les ràfegues de municions romanen de forma latent en extenses àrees del territori, esdevenint residus explosius de guerra (REG) i presentant el mateix risc que les mines antipersona i altres restes, com granades de mà, projectils abandonats, etc.

Aquest és un dels factors que explica que les víctimes de les submunicions de dispersió siguin quasi exclusivament civils: aproximadament un 98%. D’aquests, una quarta part són infants. Les municions de dispersió sovint tenen la mateixa forma que llaunes de beguda o pilotes de tenis, una aparença molt temptadora per a les persones que recullen metalls per a la seva revenda o nens i nenes en busca de nous jocs.

Què s’està fent?

L’atenció sobre els usos d’aquests tipus de dispositius va augmentar després de comprovar que Israel les va utilitzar durant l’última guerra del Líban, l’estiu del 2006, i que molts d’ells van quedar repartits, sobretot en el sud del país. També s’han utilitzat durant la guerra d’Iraq i en molts d’altres conflictes arreu del món des de la primera utilització massiva d’aquestes armes després de la guerra del Vietnam, sobre Laos.

La voluntat de negociar una llei internacional que prohibeixi les armes cluster ha crescut notablement. L’adhesió de 24 estats a una iniciativa internacional per a l’adopció d’un nou tractat que ho consideri és un pas endavant. Alguns estats ja han fet passos importants. Per exemple, Bèlgica les va prohibir el febrer del 2006. Noruega ha anunciat recentment que emprendrà una iniciativa per arribar a un acord sobre la prohibició internacional d’aquestes armes i ha aprovat una moratòria definitiva sobre les municions de dispersió fins que no hi hagi un instrument internacional vinculant que ho reguli. No obstant això, encara hi ha molts països que no estan d’acord a dur a terme aquestes negociacions i rebutgen donar suport a la campanya. Altres tenen una posició ambigua. Per exemple, l’Estat espanyol ja ha dit que donaria suport a un tractat sobre les armes cluster, però segons va publicar Human Rights Watch fa uns mesos, Espanya té en estoc tres tipus de municions de dispersió i diverses empreses espanyoles estan vinculades a la producció d’aquests artefactes.

Una oportunitat per abordar aquesta qüestió va ser en el marc de la tercera Conferència d’Examen de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals, que va tenir lloc a Ginebra del 6 al 17 de novembre d’enguany. Tot i que s’hi va acordar la celebració, el juny de 2007, d’una reunió d’experts governamentals que treballessin de forma específica l’ús de les municions de dispersió, moltes ONG i la pròpia Cluster Munition Coalition van quedar descontentes dels resultats de la Conferència.

Edició catalana a cura de la Fundació per la

Pau, Justícia i Pau i el Moviment per la Pau. Més informació: www.stopclustermunitions.org

Working with:

sipri

Member of:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adress: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Phone: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org