Somàlia, un estat a la deriva
Somàlia és un país que pateix una gran crisi social, econòmica i política. Des de 1991 no hi ha hagut a Somàlia un govern central efectiu i les contínues hostilitats entre clans i altres grups han destruït l’economia del país i les seves infraestructures.
Somàlia és avui un dels cinc països més pobres del món, amb 9 milions d’habitants de religió musulmana sunnita, 1,3 milions de desplaçats interns i una alta dependència de l’ajuda humanitària internacional.
En poques paraules, la situació actual del país és desastrosa. I com l’Estat és incapaç de poder garantir la seguretat en el seu territori, la pirateria ha crescut com una mala herba en un jardí sense cuidar. Aquesta és la causa que se sol apuntar per explicar l’explosió de la pirateria en la costa somali i, malgrat això sigui cert, no és ni de bon tros una explicació de tota la pel•lícula.
La pirateria a les costes de Somàlia no és un fet nou. Va sorgir durant la dècada dels noranta i ho va fer per fer front a la pesca il•legal per part de pesquers estrangers davant la incapacitat del govern per controlar les seves aigües territorials. Eren doncs, pescadors que farts d’una situació injusta es prenien la justícia per la seva mà.
Hi ha lleis que regulen la pesca als mars. Per començar, existeix un acord internacional, la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar, que estableix un ordre jurídic amb el propòsit de preservar els ecosistemes marins, els recursos pesquers i el foment dels usos pacífics d’aquests. Per sota d’aquesta llei es troben les Organitzacions Regionals de Pesca, la tasca de les quals és promoure normes per lluitar contra la pesca il•legal i les pràctiques pesqueres destructives. I en tercer i darrer lloc estan els estats, que regulen i controlen les seves aigües territorials.
Somàlia no té acords bilaterals de pesca amb cap país i això vol dir que, segons el dret internacional, és il•legal que un tercer país pesqui en aigües somalis. Aquest fet, però, no ha frenat països com Espanya, Corea del Sud o Japó, que porten pescant en aigües territorials somalis, riques en tonyines, sardines, verats i espècies tan reconegudes com la llagosta o el tauró, des que esclatà la guerra civil al país, ja fa dues dècades.
L’ONU, en un informe, ha valorat l’expropiació de recursos pesquers en aigües somalis per part de pesquers estrangers en 300 milions de dòlars anuals. I això sense comptar amb els somalis que han mort i els que tenen problemes respiratoris i infeccions a la pell causades per l’abocament de productes tòxics i radioactius per vaixells en aigües d’aquest país. En una altra publicació, l’ONU ha estimat que a una companyia europea li costa cent vegades menys abocar els seus residus en aigües de Somàlia que fer-ho responsablement a Europa.
A més a més, els pesquers porten habitualment banderes que són diferents a la del seus estats d’origen. Banderes com les Belize, Bahrain o Seychelles són utilitzades com a banderes de conveniència per evitar el control i la supervisió, tal i com es donaria en els seus països d’origen. Així doncs, pesquers, petrolers i bucs mercants poden navegar per les aigües de tot el món, sovint implicant un gran perill pel medi ambient marí i fent el que els plau en la immensitat dels oceans. Les costes desproveïdes de seguretat de Somàlia, en aquest sentit, han suposat una oportunitat d’or per a què molts bucs, especialment pesquers, fessin el seu agost.
Aquesta situació, precisament, ha permès una ràpida expansió dels pirates somalis. Al començament, els bucs segrestats pagaven amb celeritat els rescats per evitar que el seu cas es fes públic i fos evident que no tenien llicències o que havien comés alguna altre il•legalitat. Això va fer possible que els pirates somalis ingressessin diners des del principi, els quals van utilitzar per professionalitzar-se: avui estan organitzats, fan servir material d’última tecnologia i gestionen els seus rescats milionaris a través de bufets d’advocats a Londres. I el negoci sembla tenir futur: tenen segrestats tretze bucs amb un total de dos-cents trenta hostatges.
Resposta internacional
La crisi de Somàlia era evident ja fa vint anys, però els esforços de la comunitat internacional s’han concentrat en els darrers mesos, després que l’ONU dictés una resolució instant els estats, amb la col•laboració del govern somali, a lluitar amb “els mitjans que siguin necessaris“ contra la pirateria, ja que Somàlia no pot garantir la seguretat a les seves aigües.
El golf d’Aden, al nord de Somàlia, per on passa un gran flux de bucs mercants i petrolers, les costes de Somàlia i l’oceà Índic avui són patrullades per més d’una trentena de vaixells de guerra procedents en la gran majoria de l’OTAN, els EUA i la Unió Europea. L’objectiu és acabar amb la pirateria somali ja que aquesta perjudica els seus interessos nacionals, com és l’abastament de petroli, i comercials; són les seves empreses les que transporten mercaderies, encara que sovint ondegin una altra bandera.
Somàlia posa clarament sobre la taula un fet molt preocupant: la comunitat internacional està dominada per les principals potències econòmiques; la llei només és vàlida quan serveix per protegir els seus interessos. Aquesta hipocresia ha portat la comunitat internacional a deixar Somàlia a la deriva durant vint anys, temps durant el qual ha sigut saquejada i contaminada pels mateixos bucs que ara s’intenta protegir dels pirates somalis. Cal preguntar-se, doncs, qui són els vertaders pirates d’aquesta història?