Trencar el vell cercle de la violència

Written by Centre Delàs on . Posted in Cultura de pau

Tornem a ser testimonis de l’horror de veure com la població és víctima innocent d’una violència tan cega com la venjança. Les paraules ens semblen massa petites per expressar la nostra condemna i indignació davant el terror desencadenat l’11-M a Madrid.
Centre Delàs (abril 2004). Materials de treball, núm.24



Tanmateix, amb la perspectiva que facilita el pas dels dies, no podem deixar d’observar alguns fets que han acabat per donar crèdit a les nostres tesis més pessimistes. Però no ja a les expressades fa un any davant la invasió imminent d’Iraq, sinó a totes aquelles que formen part del corpus del moviment pacifista del qual formem part.

En primer lloc, hem constatat la màxima que la violència només acaba engendrant més violència. El vell cercle es tanca. La realitat posa de manifest que la guerra contra el terrorisme, en lloc d’eliminar-lo o mitigar-lo, l’acaba alimentant.

En segon lloc, es percep més que mai la inutilitat de la nova cursa d’armaments justificada des de l’altra banda de l’Atlàntic per la necessitat de combatre la nova amenaça del terrorisme mitjançant guerres preventives, mentre que aquesta banda s’empara en la fictícia necessitat de modernització, eficiència i unificació dels exèrcits europeus. Diem inutilitat perquè el fenomen del terrorisme no tan sols no es deixa circumscriure de forma nítida a territoris, religions o ètnies, sinó que no es deixa ni tan sols definir d’una manera consensuada. En aquest punt cal recordar que l’ONU encara no ha estat capaç de proposar un definició de «terrorisme» que sigui acceptada per tots els països integrants.

En tercer lloc, hem pogut observar que la societat civil s’ha pronunciat indignada en un doble rebuig de la violència: la que s’ha viscut a l’atemptat de Madrid, i la que va començar-se a exercir ara fa un any per part de l’administració dels EUA com a posada en pràctica del seu Programa per al Nou Segle Americà.

Aquesta anàlisi ens porta a la necessitat de replantejar-nos els instruments que s’estan utilitzant tant en les relacions internacionals com en la resolució de conflictes. La mala o nul•la gestió d’aquests instruments és el que constitueix el veritable brou de cultiu perquè continuï obert el vell cercle de la violència, l’odi i la venjança i acabi generant novament més violència, més odi i més venjança.

En el número anterior anunciàvem la imminència d’un projecte de Tractat per a la Constitució Europea i ens hi mostràvem contraris, després d’una anàlisi del seu contingut pel que fa a la pau i seguretat, a causa de la seva intenció manifestada de continuar armant Europa buscant l’equiparació i potser la competència amb Estats Units. En aquest moment reafirmem la nostra postura i insistim que és imprescindible, i el temps demostrarà que és inevitabale, que qualsevol projecte que plantegi la pau i la seguretat en les relacions internacionals ha de passar per la promoció dels drets humans.

Des del Centre Delàs creiem que la millor manera d’acabar amb el fenomen del terrorisme en qualsevol de les seves formes és precisament impedint que neixi i es desenvolupi. Si els executors dels atemptats terroristes són tan immunes al sofriment de les víctimes innocents, fem que el respecte per la vida i pels drets humans sigui tan manifest a tot arreu que sigui impossible reclutar i manipular nous membres.

Aquesta línia d’actuació necessita que els estats utilitzin la diplomàcia preventiva i els organismes internacionals habilitats per impedir l’aparició de nous conflictes armats. Estem segurs que si els estats tenen la voluntat política, Nacions Unides pot desenvolupar la capacitat organitzativa que li permeti fer-se present en els conflictes amb el doble objectiu de pal•liar i organitzar les necessitats de les poblacions.

Per tot el que acabem de dir, en primer lloc reclamem de nou que el procés constitutiu europeu inclogui la redifinició del concepte de seguretat en termes de les veritables seguretats que han de ser garantides a tot ésser humà: la sanitària, l’ambiental, la laboral i econòmica, l’educativa, i així successivament amb totes les que recullen els drets humans; i, en segon lloc, ampliem el nostre crit condemnatori a l’ús de la violència per engendrar més violència, i al malbaratament dels recursos pel fet de mantenir i augmentar el militarisme en les relacions internacionals.