Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
joomla templates top joomla templates template joomla

Indústria d’armes a Catalunya Dels trabucs a l’aeronàutica

Written by Centre Delàs on . Posted in Informes

Article Index

L’aparició i expansió d’un sector industrial lligat al desenvolupament de l’aeronàutica va començar a final dels anys 90, quan diverses institucions catalanes, Generalitat, ajuntaments, universitats i empresaris van donar un impuls per a la creació d’un pol industrial aeronàutic a Catalunya. Els primer passos els va donar l’Ajuntament de Barcelona, sota el mandat de l’alcalde Joan Clos, aficionat a pilotar avions, qui l’any 1999 va donar l’impuls per crear una plataforma integrada per diverses empreses vinculades al sector aeronàutic entre les que es trobaven Gutmar, GTD, Indra Espacio i Sener. Aquesta plataforma va rebre el suport de la Generalitat i del Ministeri de Ciència i Tecnologia de l’Estat i va donar peu a la creació, l’any 2001, de l'associació Barcelona Aeronàutica i de l'Espai (BAIE), amb participació de la Generalitat de Catalunya, l'Administració central, les tres universitats de Barcelona, UB, UAB i Politècnica (UPC) i alguns ajuntaments, com l’esmentat de Barcelona, també els de Sabadell, Badia del Vallès, El Prat de Llobregat, Reus. BAIE neix per impulsar l'assentament d'indústries relacionades amb el sector aeronàutic a l'àrea metropolitana de Barcelona. 

El nomenament d’un nou president de BAIE, Fernando de Caralt, va representar un nou impuls. En el tercer any de vida l’associació agrupava 55 empreses amb un continu creixement de la producció, que va passar del 3% de tot l'Estat en l’exercici de 2003 al 5% el 2004, darrere de Madrid, amb el 60%, Euskadi, un 15%, i Andalusia, un altre 15%. BAIE va declarar que facturava 109 milions d’euros l’any 2003, xifra que es podria doblar en un curt espai de temps. Fernando de Caralt, a la vegada director de CIMSA, no és un desconegut dins del sector. És enginyer aeronàutic, ha estat pilot d’Iberia, ha ocupat diversos càrrecs de responsabilitat dins del sector, va ser president de Construcciones Aerunàuticas, SA (CASA), avui integrada dins European Aeronautic Defence and Space Company (EADS), i fou fundador i primer president d’Afarmade, l’associació patronal que agrupa els fabricants d’armes de l’Estat espanyol. 

Per altra banda, l'expansió del sector aeronàutic comptava amb la formació de nous professionals sortits de la UPC, d’on sorgeixen el 20% dels enginyers aeronàutics de l’Estat. I la mateixa UPC havia posat en marxa a Terrassa una Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica per a la formació d'enginyers tècnics especialitzats en reparacions aeronàutiques. Així mateix, la UPC reconeix mantenir diversos convenis de col·laboració per fer recerca amb diverses indústries lligades a l’aeronàutica, com Boeing, Sener, Indra i EADS-CASA, totes quatre vinculades també a la producció militar. Indra i Sener estan instal·lades al districte 22@ del Poblenou de Barcelona.

Un altre pas important per a la implantació de l’aeronàutica a Catalunya va ser anunciat per l’antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall, el setembre de 2004, amb la creació del Centre Tecnològic per a la Indústria Aeronàutica i de l’Espai (CTAE) ubicat en el Parc Aeroespacial de Viladecans, en el qual participa BAIE, la UPC, la Caixa, el Banc de Sabadell, AENA (aeroports del Prat i Sabadell), la Generalitat i els diversos ajuntaments abans enumerats. S’anunciaven inversions públiques per un import de 35 milions d’euros, i les empreses catalanes del sector han rebut ajuts del Ministeri de Ciència i Tecnologia i de l'Institut Català de Finances (ICF) per un import de 48 milions d’euros. I en R+D, la inversió que més ha de contribuir a una millora substancial de la qualitat de vida de la societat catalana. Des de les línies gestionades per la Secretaria d'Indústria i Energia (SIE) i el Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Conselleria d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, les subvencions atorgades en els darrers deu anys (1997-2006) a les empreses que dediquen part de la seva producció al sector militar han rebut 8,45 milions d’euros (veure Taula 1), la majoria d’elles lligades al sector aeronàutic i espacial. L’aposta feta per la Generalitat per desenvolupar aquest sector aeronàutic a Catalunya arriba a partir de l’entrada d’un nou govern d’esquerres (novembre de 2003) que impulsa un sector sense gaires escrúpols morals degut a la seva implicació en fabricació de productes militars. Així els ajuts en R+D a partir de l’any 2004 es multipliquen si els comparem amb els set anys anteriors (1997-2003), prova d’aquest impuls.


LA INDÚSTRIA MILITAR A CATALUNYA

Taula 1. Subvencions Conselleria de Indústria a Empreses amb producció militar

Anys 1997-2006 (en euros corrents)

Empresa

1997-2002

2003

2004

2005

2006

Total

Altamira Information

   

24.239

41.406

16.833

82.478

Aritex Cading

57.584

       

57.584

ASM Dimatec Ingenieria

 

3.514

 

36.422

 

39.936

Astilleros Neumáticos Duarry

4.717

4.000

     

8.717

BAiE (Barcelona Aeronàutica i l'Espai)

27.162

       

27.162

CTAE (Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai)

     

86.017

389.917

475.934

CIMSA

   

383.832

16.758

86.865

487.455

EDAG

   

66.807

55.504

 

122.311

EDV

 

9.240

     

9.240

Gas Gas Motos

7.825

24.094

53.234

23.052

39.567

147.772

GTD

   

378.400

114.975

57.656

551.031

Gutmar

 

1.800

500.134

110.311

 

612.245

INDRA

   

1.047.361

35.557

 

1.082.918

Industrias El Gamo

3.966

       

3.966

Industrias Puigjaner

5.051

   

3.000

 

8.051

Iveco España

     

133.183

85.986

219.169

Mier Comunicaciones

   

182.246

137.779

 

320.025

Nissan Motor Ibérica

   

977.559

945.159

1.247.432

3.170.150

Rucker Lypsa

     

112.444

34.370

146.814

Sener

10.896

21.000

119.478

219.472

 

370.846

Serra Soldadura

     

225.299

175.253

400.552

Solid Enginyeria

6.000

 

3.420

   

9.420

Team Tecnologia (Gontrailer)

10.788

   

86.777

 

97.565

TOTAL

133.989

63.648

3.736.710

2.383.115

2.133.879

8.451.341

Elaboració pròpia. Font: SIE i CIDEM (juny 2007)


Els projectes més importants en que col·labora la indústria lligada al sector aeronàutic són els avions Airbus civils. Però també hi ha un Airbus militar, l’Eurofighter i l’helicòpter Tigre, tots tres aparells de guerra. Aquestes empreses també especulen de participar en els projectes aerospacials dels satèl·lits europeus Galileo i Ariane, una part dels quals tenen un vessant militar, ja que faciliten informació al Ministeri de Defensa espanyol. Les administracions justifiquen els seus ajuts a aquest sector amb el pretext que l'aeronàutica té el valor afegit d’estar vinculada a les noves tecnologies, un dels sectors amb major creixement i que generen una ocupació més segura.

La concessió d’un programa d’ajuda Profit a BAIE per part del Ministeri de Ciencia i Tecnologia va fer possible, l’any 2003, un estudi de mercat per analitzar els projectes Galileu, l’avió A380 i el militar A400M, també d’EADS, i donava com a resultat que les indústries catalanes associades a BAiE podien participar satisfactòriament en aquests projectes. Fruit d’aquest estudi, Mier Comunicaciones, especialitzada en electrònica espacial, col·labora en el projecte Galileo, i GTD va aconseguir un contracte per subministrar sistemes informàtics, un programa de navegació aèria, i que es pot veure ampliat al subministrament del soft muntat en els 400 aparells previstos d’A380.

Una altra decisió política favorable per a la indústria d’armament va tenir lloc el mes d’abril de 2004, quan la Comissió d’Indústria del Parlament de Catalunya va instar el govern català a presentar la candidatura perquè el consorci Eurocopter, filial d'EADS, instal·lés en terres catalanes una factoria per a la fabricació de l'helicòpter de combat Tigre, consorci al qual el Ministeri de Defensa espanyol pensava adquirir 24 unitats per un import de 1.353 milions d'euros. Fet que no es va produir, perquè finalment la factoria s’ubicà a Albacete, ciutat natal del llavors ministre de defensa José Bono, 

Una de les mostres de l’interès per impulsar l’aeronàutica va ser l’anunci que el grup GAMESA posava a la venda Gamesa Aeronàutica, divisió especialitzada en estructures metàl·liques tant per a avions militars com per a civils. Aquesta empresa en els últims anys ha anat desplaçant la seva producció cap al sector d’aerogeneradors per a la producció d'energia eòlica i s’ha convertit en una de les més competitives en el mercat mundial. Tant és així que la divisió d'aeronàutica no arriba ni al 20% de la seva facturació anual (2005), i va decidir canviar d’orientació i dedicar tots els seus esforços a la producció d’aerogeneradors. Entre les empreses que van intentar adquirir la divisió aeronàutica hi havia l'empresa d'enginyeria catalana GTD Sistemas, que treballa en programes de EF-2000 (Eurofigther), la fragata F-100, o l’obús de 155 mm de l’empresa Santa Bárbara. Però com que l'operació necessitava un finançament, l'entitat que va avalar l'adquisició va ser la Caixa de Catalunya. I qui era el president de Caixa de Catalunya? L'exministre de Defensa Narcís Serra, lligat al partit que governava a la Generalitat, i que com a ministre havia impulsat en el seu moment la creació del modern complex militar industrial a Espanya. Aquesta operació entrava en sintonia amb les propostes de la Generalitat d'impulsar el desplegament d'un pol industrial aeronàutic a Catalunya. 

Aquesta operació, juntament amb la creació de BAiE; el Centre Tecnològic de l'Aeronàutica i l'Espai de Catalunya (CTAE) situat a Viladecans; la proposta de l’expresident Pasqual Maragall de presentar-se com a candidat per representar l’Estat espanyol en el consell d’administració de EADS; la celebració d’unes Jornades anuals de l’Aeronàutica i de l’Espai, l’anunci de realitzar una Fira Internacional Air Meeting l’octubre de 2007 a Sabadell, així com les ajudes oficials de la Generalitat per impulsar el sector, estan consolidant en terres catalanes la implantació d'un sector industrial aeronàutic amb ramificacions militars.

Entre les empreses més importants vinculades a l’aeronàutica militar, a part de les ja esmentades GTD i CIMSA, hi ha INDRA, la indústria més important d’electrònica i sistemes de navegació i alta tecnologia que participa en la majoria de grans projectes armamentistes espanyols i europeus (EF-2000, fragates, blindats, submarins i sistemes de comunicació militars, guerra electrònica, sistemes de direcció de míssils, de vol, etc.) i factura entre un 50 i 80%, segons els anys, a defensa. Sener, amb una producció militar al voltant d’un 25% anual i, com INDRA, important indústria d’electrònica i comunicacions que participa en importants projectes militars, com ara la tovera vectorial de míssils i l’avió Eurofigther. És accionista de ITP, que fabrica el motor del mateix avió. Una altra que es presenta com a experimentada i amb un historial de col·laboració amb el sector aeronàutic militar és Indústries Puigjaner, amb seu a Polinyà, que subministra a EADS el dipòsit exterior de l'avió de combat europeu EF-2000. 

Altres empreses instal·lades a Catalunya que ja actualment tenen contractes de subministrament en enginyeria de sistemes en comunicació, seguretat, navegació i simuladors de vol i electrònica, són: Accenture, Aerlyper i la seva filial Coritel, Alava Ingenieros, Altamira Information, AMC Aircraft, AMP (Tyco Electronics), TMS Aritex Cading, ASM Dimatec, Serra Aeronàutica, Italdesign, EDAG, EDV, EMTE Sistemas, Faro Spain, GMV, Rucker Ibérica, ITC filial de T-Systems, Rhode Schwarz, Sofware AG, Solid Enginyeria, Maype, Mathworks, Mier Comunicacions, Gutmar (Gutiérrez i Martorell), dos enginyers de la desapareguda Elizalde que es dediquen a la fabricació de trens d'aterratge. Unes indústries que caldrà estar atents i conèixer l’evolució del sector aeronàutic per veure com es va produint la seva vinculació a programes militars. I, finalment, hi ha tota una indústria subsidiària afiliada a BAiE que podria subministrar seients, plafons, finestres, tapisseries i elements diversos, com fibra de vidre i de carboni, però que no enumerem perquè no tenen acreditada la seva vinculació a l’aeronàutica militar.

Com a resum: és evident que s’està implantant a Catalunya un complex militar industrial estretament lligat al desenvolupament del sector aeronàutic i de l’espai. Tenint en compte la dificultat de diferenciar el destí final de molts dels components tecnològics que produeixen, hem d’estar atents i fer un seguiment acurat per saber-ne la seva finalitat i futura utilització. Cal desemmascarar les empreses i entitats financeres que es troben darrere un sector que produeix artefactes per a la guerra. Cal també demanar responsabilitats a les administracions que promouen aquest tipus d’empreses amb diners públics.

(El Directori de les empreses militars a Catalunya es pot consultar en el bloc d’Estadístiques de la web)

Working with:

sipri

Member of:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adress: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Phone: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org