Prohibir totalment les bombes de dispersió

Article publicat al Diari Ara

Actualment es decideix al Congrés dels Diputats com s’aplica el conveni internacional per la prohibició de les bombes de dispersió a Espanya. La proposta del Consell de Ministres incorpora allò bàsic i imprescindible del conveni, com no podia ser d’una altra manera.

A l’Estat espanyol ja s’aplica des de poc després de que el govern central es comprometés a signar-lo en la conferència de Dublín de maig del 2008, on es va acordar el text definitiu. L’execució del compromís internacional per la prohibició de la fabricació i venda de municions en dispersió ha sigut en principi correcte. S’han eliminat les bombes antipista que fabricava Expal (del grup Maxam) i la resta de municions d’aquest tipus que hi havia en mans de l’Exèrcit espanyol. Només queden en estoc oficial el mínim necessari per processos formatius per la seva desactivació. Però no tot s’ha fet com calia. L’altra empresa fabricant de bombes de dispersió, Instalaza, s’ha mostrat molt reticent a acceptar la legislació d’obligat compliment. Primer va continuar publicitant la seva bomba de dispersió MAT-120, que hem de recordar que va ser venuda a Gaddafi el 2008, mesos abans de la seva prohibició, quan l’actual ministre de Defensa, Pedro Morenés, era assessor del seu Consell d’Administració. Aquesta reticència ha arribat fins a no haver eliminat a dia d’avui les 3600 unitats que mantenen en estoc. Instalaza va enviar un requeriment al govern en el que demanava una compensació de 40 milions d’euros per dany emergent i lucre cessant, degut a l’aplicació de la legislació internacional, que impedia que aconsegueixin un retorn a la seva inversió en el desenvolupament i fabricació de les esmentades bombes. De moment no sabem la resposta del ministre Morenés, ni la seva decisió final, ni tampoc si Instalaza ha aconseguit més o menys contractes del Ministeri de Defensa des d’aleshores.

Però aquesta proposta de modificació legislativa presentada pel govern no incorpora dues de les reivindicacions més importants de la societat civil, representada en aquesta qüestió a través de la campanya internacional Stop Inversions Explosives. Una és la incorporació al cos legislatiu de la prohibició directa i indirecta del finançament de qualsevol empresa que fabriqui bombes de dispersió, per qualsevol entitat financera que operi a l’estat. L’altra és deixar explícit a la llei la impossibilitat de fer operacions militars conjuntes en les que s’utilitzin aquestes municions. Les raons que resideixen darrere d’aquestes demandes no responen a cap capritx de les entitats que treballen per la pau, sinó que es basen en una aplicació coherent i sense fissures del conveni internacional. Si a Espanya estem en contra de  l’existència de bombes de dispersió, hem de fer el possible –i això si que ho diu el tractat internacional—per evitar la seva proliferació. Doncs, és evident que haurem de prendre totes les mesures que estiguin en la nostra ma per eliminar aquesta arma de la faç de la terra, i això inclou prohibir que els bancs d’Espanya ajudin financerament les empreses que les fabriquen i venen, encara que ho facin a Rússia, la Xina o Estats Units, que són països no signataris del tractat. Per descomptat, no podem permetre que l’Exèrcit espanyol sigui còmplice d’altres exèrcits, per molt que siguin aliats, i participin en operacions militars on es fa servir un arma que principalment afecta la població civil.

Ara és el moment de que aquesta llei es voti al Parlament espanyol. Segons els contactes que des del Centre Delàs hem tingut amb la major part de partits de l’oposició, és molt probable que el PP es quedi sol defensant una aplicació insuficient i incoherent en la legislació espanyola del conveni internacional per la prohibició de les bombes de dispersió. Potser, però, que decideixin el que seria més just, prohibir en tots els seus aspectes les bombes de dispersió i donar així un pas més cap el desarmament, un camí llarg però que ha de ser imparable, per aconseguir un món millor. Per raons humanitàries, evidentment, però també per raons de desenvolupament econòmic. Són pocs els recursos per repartir en diferents partides pressupostàries i les armes suposen una molt elevada part de la despesa de cada país (a Espanya seran prop de 30.000 milions d’euros els propers anys). Si no s’utilitzen suposen un desviament de recursos de les partides socials a les militars, si es fan servir a més destrueixen bens materials i