La suspensió de pagaments del Ministeri de Defensa

Escrit per Pere Ortega on . Posted in Economia de defensa

El Ministeri de Defensa es troba en suspensió de pagaments. No té suficients recursos per a fer front al pagament de 26.692 millons d'euros corresponents als 19 Programes Especials d'Armaments (PEAS) compromesos amb diverses indústries.

La ministra Carmen Chacón ha dit públicament que el Ministeri de Defensa, per falta de liquiditat, no pot fer front al pagament de 26.692 milions d'euros corresponents als 19 Programes Especials d'Armaments (Peas) compromesos amb diverses indústries. El secretari d'estat del seu Ministeri, Constantino Méndez, va anar més lluny i en la seva compareixença davant la Comissió de Defensa del Congrés (6/10/2011) va afirmar que “no hauríem d'haver adquirit sistemes que no utilitzarem, per a escenaris de confrontació que no existeixen i amb uns diners que no teníem ni llavors ni ara”. Sorprenent, però ras i clar, el Ministeri de Defensa es troba en suspensió de pagaments. No té recursos suficients per fer front als grans programes d'armaments i, a més, com que hauran de renegociar amb les indústries militars i ajornar els seus pagaments, el mateix Ministeri adverteix que el deute s’incrementarà de manera important. Els tècnics del mateix Ministeri han fet una projecció per a l'any 2015 amb un import final del deute, que ascendirà a 36.876 milions €.

Aquests fets poden sorprendre els que no hagin seguit de prop el procés dels grans projectes d'armes (Peas) del Ministeri de Defensa, és a dir, la immensa majoria de l'opinió pública, però no pas els experts, tant del mateix Ministeri de Defensa com del Centre Delàs, on ens dediquem a analitzar la despesa i les inversions de Defensa.

En realitat aquest embolic va començar l’any 1996 amb l'arribada al govern del Partit Popular, que va iniciar projectes militars de noves armes i va continuar amb alguns ja engegats en l'etapa anterior pel govern del PSOE. Aquests grans programes d'armament eren els avions de combat EF-2000, les fragates F-100, els carros de combat Lleopard i Pizarro, i els helicòpters de combat Tigre. A tots aquests programes s’hi van sumar ben aviat els avions de transport A400-M, els submarins S-80, diversos bucs de guerra, l’Obús de 155mm, més els míssils, torpedes i sistemes de comunicació associats, i van arribar finalment a un total de 19 Peas. Tot plegat va ocasionar que els compromisos de despesa fins a l'any 2025 amb les grans indústries militars espanyoles (EADS-CASA, Navantia, Santa Bàrbara, Indra, ITP, Eurocopter…) arribessin a la xifra de 40.000 milions €, dels quals, a final del 2010, tan sols s’havien satisfet 4.267 milions.

Aquestes grans inversions no podien portar-se a terme sense incrementar de manera important el pressupost militar. Això, evidentment, tenia un elevat cost polític per al PP pel fet d'iniciar un nou periple augmentant de manera important la despesa militar, la qual cosa no seria ben acollida per l'opinió pública espanyola. La solució la va trobar la Gerència de Cooperació del Ministeri de Defensa mitjançant una fórmula d'enginyeria financera, que consistia a concedir préstecs per a R+D des del Ministeri d'Indústria a zero interès a retornar en 20 anys per les indústries militars a compte de les compres d'armes. Es va signar un conveni entre ambdós ministeris (Indústria i Defensa) segons el qual Indústria avançava els diners en concepte de R+D que les empreses retornarien a Defensa quan aquesta portés a terme el pagament de les armes.

D'aquesta manera s'aconseguien dos propòsits: primer, no incrementar en massa la despesa militar del Ministeri de Defensa, i, segon, que la indústria militar veiés satisfetes les seves demandes d'ajuda per a finançar la recerca dels nous prototips d'armes. Ara bé, el problema de fons persistia: algun dia Defensa hauria de fer front al pagament de les armes i retornar els diners de R+D a Indústria. De moment, transcorreguts setze anys, Indústria ha avançat a les indústries militars 14.976 milions € i no ha recuperat ni un euro.

Defensa, doncs, no ha pogut retornar els diners a Indústria a causa de l’elevada suma de la factura, fet al qual s’ha de sumar, d'una banda, les retallades pressupostàries que a partir de la crisi també afecten Defensa i, de l’altra, l'elevat cost de manteniment d'aquestes armes: 400 milions € anuals, que l’any 2025 arribaran a 800 milions. Ara els màxims responsables del Ministeri de Defensa tiren en cara al Partit Popular haver iniciat una despesa inassolible pel Ministeri.

Programes Especials d’Armaments (Peas) el 30/12/2010

Programa

Període

Industries

Cost inicial

Cost 2010

Avions EF-2000

1997/2024

EADS-CASA, Indra, ITP, Santa Bárbara, Tecnobit

6.363,10

11.718,00

Blindats Leopardo

1996/2017

Santa Bárbara, Indra, Navantia, Electroop, Amper, Sapa Placencia

1.941,77

2.399,40

Blindats Pizarro

2005/2024

Santa Bárbara, Indra

707,47

845,40

Helicòpters Tigre

1997-2014

Eurocopter, Sener, Amper, ECESA, Indra

1.081,82

1.579,60

Helicòpters NH-90

2006/2012

Eurocopter, Sener, Amper, ECESA, Indra

1.260,00

2.463,00

Avions A400-M

2001/2020

EADS-CASA, Indra, ITP, Serner, Tecnobit

3.449,81

5.493,,00

Fragates F-100

1997-2010

Navantia, Indra, Maxam

1.602,80

1.809,80

Fragata F-105

2006/2012

Navantia, Indra, Maxam

475,00

834,00

Bucs BAM

2006/2012

Navantia, Indra, Sainsel, Navalips

215,00

488,00

Buc BPE

2004-2010

Navantia, Indra, Sainsel

360,00

461,70

Bucs BAC

2003/2022

Navantia, Indra, Sainsel

213,00

238,50

Submarins S-80

2011/2014

Navantia, Indra, Tecnobit, Abengoa

1.502,53

2.212,50

Míssils Iris T (EF-2000)

2005/2011

Sener, Expal, ICSA

247,32

291,50

Míssils anticarro Skipe

2008/2022

Rafael, Santa Bárbara, Tecnobit

260,00

355,50

Obús 155 mm

2006/2023

Santa Bárbara, Amper, Iveco

180,50

199,80

Míssils Taurus (EF-2000)

2004/2010

Taurus, EADS, Sener

57,00

60,10

Noduls CIS (Comunicació)

2008/2012

Indra, EADS-CASA

59,70

60,70

Avions apagafocs UME

2007/2011

Bombardier

40,50

40,50

Helicòpters UME

2007/2011

Eurocopter

76,00

80,40

Font: Elaboració pròpia


Davant d’aquests fets, els tècnics del Ministeri de Defensa han elaborat un informe en el qual aconsellen, entre altres coses, atesa la situació financera, incrementar el capítol d'inversions en 1.500 milions € anuals, ajornar els pagaments fins a l'any 2040 i aprovar la condonació dels avanços realitzats en crèdits de R+D per Indústria.

De fet, l'assumpció de despeses en defensa per part del Ministeri d'Indústria ja s'està portant a terme. Aquest camí es va iniciar mitjançant els crèdits en R+D esmentats, després, des de l'any 2007, el Ministeri va adquirir material per a la Unitat Militar d'Emergències per un import de180 milions €. I ara s'anuncia la contractació de 5 Bucs d'Acció Marítima per 780 milions, dos dels quals seran finançats pels ministeris de Cultura i Ciència.

Des del Centre Delàs hem anunciat i denunciat en innombrables ocasions les enormes despeses militars que l'Estat espanyol estava portant a terme per disposar d'uns armaments que, una vegada finalitzats, no tindrien cap aplicació pràctica, a més de la seva ineficiència econòmica, a causa dels costos d'oportunitat perduts en l'economia productiva. És el moment d’anul·lar la resta d'aquests contractes d'armes que no serveixen per a res i que només contribueixen a l'endeutament de l'Estat. Encara que sigui tard, és millor ara que mai.