La militarització de la ciència
La R+D és la part que major atenció i debat ha merescut dels pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2010. Entre les diferents posicions que s'han confrontat amb el Govern destaca la comunitat científica, que s'ha sentit discriminada i molesta perquè els pressupostos per a l'any pròxim preveuen una disminució de les aportacions en R+D civil.
La disminució prevista és d'un 3,1%. Però això és veritat només en part, doncs si es miren les assignacions separades per partides, la reducció és major. Per exemple, les aportacions dirigides a personal, despesa corrent, transferències i inversions en els Centres d'investigació públics cauen fins a un 15%; en canvi, augmenten en un 24% les destinades a fomentar la investigació en les indústries privades en comparació amb les d'aquest any 2009.
La qual cosa representa un evident greuge per a la investigació que es realitza dintre del sector públic. Per exemple, per al pròxim any la investigació sanitària s'ha reduït en un 10%; la investigació científica, que inclou el finançament de la majoria dels projectes d'investigació que es realitzen en les universitats espanyoles, el CSIC i altres centres d'investigació ha caigut un 25%; i la investigació energètica, mediambiental i tecnològica ha sofert una disminució del 26%. (El Senat va aprovar el 22/12 una esmena en els pressupostos de l'Estat amb un augment de 150 M€ en RI+D per al Ministeri de Ciència i Tecnologia que no varien substancialment les dades aquí assenyalades).
De les partides assignades a la investigació en empreses privades, la major part (2.122 M€ sobre 2.524 M€), corresponen a crèdits reemborsables i representen el 32% del total dedicat a R+D civil. Pitjor és el que succeeix en el sector de la R+D militar. La part destinada a la investigació dintre del Ministeri de Defensa és d'un 19% (231,89 M€), mentre que la part que s'assigna en crèdits a les indústries militars des del Ministeri d'Indústria representa el 81% restant (950,91M€). És a dir, un terç de la R+D civil i més del 80% de la R+D militar són recursos destinats al sector privat en òptimes condicions creditícies en detriment de la investigació pública que veu minvats els seus recursos. Davant això, cal preguntar-se: És aquest un primer pas de la privatització de la ciència a Espanya?
Observem ara el cas de la R+D militar amb més detall. Els crèdits que sorgeixen des del Ministeri d'Indústria que anteriorment sorgien en la seva integritat del Ministeri de Defensa, obeeixen a una fórmula complexa iniciada en 1997 per a plantar cara a les enormes inversions en els grans projectes d'armes començats a mitjans de la dècada (EFA-2000, blindats Leopard, Fragates F-100, submarins S-80…). D'aquesta manera s'aconseguia el propòsit de no incrementar massa la despesa militar del Ministeri de Defensa sense alarmar a l'opinió pública; i de passada, augmentar la contribució a les indústries militars que sense aquesta ajuda es negarien a finançar la investigació i el desenvolupament dels nous armaments.
La fórmula consistia a concedir préstecs en I+D a zero interès reemborsables al Ministeri d'Indústria en un termini de 20 anys a les indústries militars. Es va signar un conveni entre els ministeris d'Indústria i Defensa segons el qual Indústria avançava els diners en concepte de R+D que les empreses retornarien a Defensa quan es dugués a terme el pagament de les armes. Una operació que en el transcurs dels anys ha acumulat un deute de 14.440 M€ en concepte de R+D, segons va declarar el Secretari d'Estat de Defensa, Constantino Méndez, en la compareixença en el Parlament (26/6/09). Les xifres van augmentant d'any en any sense que ningú sàpiga amb certesa com acabarà aquest enorme pou sense fons.
La comunitat científica, davant la greu situació a que es veuen abocats els centres públics, ha criticat agrament al Govern per no apostar per la investigació pública mentre si ho fa a favor de l'empresa privada. És d'aquesta situació d'on sorgeix la notícia de la dimissió, cessament o cop de porta de Carlos Martínez , Secretari d'Estat del Ministeri d'Investigació i Ciència. Qui, cap recordar, anteriorment havia ostentat la presidència del CSIC.
No hi ha dubte que la comunitat científica està carregada de raó per criticar que la R+D civil es desvirtua mitjançant crèdits a empreses privades. El cas de la R+D militar il•lustra que darrere dels crèdits en R+D a la indústria privada s'amaga una operació de dubtosa eficiència tecnològica. Doncs per molt que s'esforcin els propagandistes de les virtuts de la tecnologia militar, aquesta difícilment té una traducció pràctica en el desenvolupament de tecnologies civils que redundin en beneficis socials. A més, existeix un segon problema no resolt, les indústries perceben els crèdits com ajudes i són de difícil tornada, aquí estan aquests 14.440 M€ acumulats i que tard o d'hora farà falta resoldre de manera comptable en els pressupostos de l'Estat. Potser condonant-los i convertint-los en més dèficit públic?
L'estat espanyol sembla caminar cap a la privatització i la militarització de la ciència a través de fórmules d'enginyeria financera que, repercutiran més d’hora que tard, de forma negativa en el desenvolupament del país.
La qual cosa representa un evident greuge per a la investigació que es realitza dintre del sector públic. Per exemple, per al pròxim any la investigació sanitària s'ha reduït en un 10%; la investigació científica, que inclou el finançament de la majoria dels projectes d'investigació que es realitzen en les universitats espanyoles, el CSIC i altres centres d'investigació ha caigut un 25%; i la investigació energètica, mediambiental i tecnològica ha sofert una disminució del 26%. (El Senat va aprovar el 22/12 una esmena en els pressupostos de l'Estat amb un augment de 150 M€ en RI+D per al Ministeri de Ciència i Tecnologia que no varien substancialment les dades aquí assenyalades).
De les partides assignades a la investigació en empreses privades, la major part (2.122 M€ sobre 2.524 M€), corresponen a crèdits reemborsables i representen el 32% del total dedicat a R+D civil. Pitjor és el que succeeix en el sector de la R+D militar. La part destinada a la investigació dintre del Ministeri de Defensa és d'un 19% (231,89 M€), mentre que la part que s'assigna en crèdits a les indústries militars des del Ministeri d'Indústria representa el 81% restant (950,91M€). És a dir, un terç de la R+D civil i més del 80% de la R+D militar són recursos destinats al sector privat en òptimes condicions creditícies en detriment de la investigació pública que veu minvats els seus recursos. Davant això, cal preguntar-se: És aquest un primer pas de la privatització de la ciència a Espanya?
Observem ara el cas de la R+D militar amb més detall. Els crèdits que sorgeixen des del Ministeri d'Indústria que anteriorment sorgien en la seva integritat del Ministeri de Defensa, obeeixen a una fórmula complexa iniciada en 1997 per a plantar cara a les enormes inversions en els grans projectes d'armes començats a mitjans de la dècada (EFA-2000, blindats Leopard, Fragates F-100, submarins S-80…). D'aquesta manera s'aconseguia el propòsit de no incrementar massa la despesa militar del Ministeri de Defensa sense alarmar a l'opinió pública; i de passada, augmentar la contribució a les indústries militars que sense aquesta ajuda es negarien a finançar la investigació i el desenvolupament dels nous armaments.
La fórmula consistia a concedir préstecs en I+D a zero interès reemborsables al Ministeri d'Indústria en un termini de 20 anys a les indústries militars. Es va signar un conveni entre els ministeris d'Indústria i Defensa segons el qual Indústria avançava els diners en concepte de R+D que les empreses retornarien a Defensa quan es dugués a terme el pagament de les armes. Una operació que en el transcurs dels anys ha acumulat un deute de 14.440 M€ en concepte de R+D, segons va declarar el Secretari d'Estat de Defensa, Constantino Méndez, en la compareixença en el Parlament (26/6/09). Les xifres van augmentant d'any en any sense que ningú sàpiga amb certesa com acabarà aquest enorme pou sense fons.
La comunitat científica, davant la greu situació a que es veuen abocats els centres públics, ha criticat agrament al Govern per no apostar per la investigació pública mentre si ho fa a favor de l'empresa privada. És d'aquesta situació d'on sorgeix la notícia de la dimissió, cessament o cop de porta de Carlos Martínez , Secretari d'Estat del Ministeri d'Investigació i Ciència. Qui, cap recordar, anteriorment havia ostentat la presidència del CSIC.
No hi ha dubte que la comunitat científica està carregada de raó per criticar que la R+D civil es desvirtua mitjançant crèdits a empreses privades. El cas de la R+D militar il•lustra que darrere dels crèdits en R+D a la indústria privada s'amaga una operació de dubtosa eficiència tecnològica. Doncs per molt que s'esforcin els propagandistes de les virtuts de la tecnologia militar, aquesta difícilment té una traducció pràctica en el desenvolupament de tecnologies civils que redundin en beneficis socials. A més, existeix un segon problema no resolt, les indústries perceben els crèdits com ajudes i són de difícil tornada, aquí estan aquests 14.440 M€ acumulats i que tard o d'hora farà falta resoldre de manera comptable en els pressupostos de l'Estat. Potser condonant-los i convertint-los en més dèficit públic?
L'estat espanyol sembla caminar cap a la privatització i la militarització de la ciència a través de fórmules d'enginyeria financera que, repercutiran més d’hora que tard, de forma negativa en el desenvolupament del país.