Entitats de l’àmbit de pau català valoren la despesa militar mundial en el marc dels GDAMS

Activistes i representants d’entitats de pau i drets humans de Catalunya es van aplegar el matí del dimecres 2 de maig en una roda de premsa a La Fede.cat (Barcelona), en l’acte de clausura dels Dies d’Acció Global de la campanya internacional per la reducció de la despesa militar (GCOMS, per les seves sigles en anglès). En l’acte, els representants de la campanya i de les entitats de pau de Catalunya van valorar les noves dades del Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) sobre despesa militar mundial, que desvelen que l’any 2017 es van destinar 1,739 bilions de dòlars a la guerra, un augment d’un 1,1% respecte l’any 2016. Bona part de la roda de premsa la van centrar, també, els nous pressupostos generals espanyols, que contemplen un augment d’un 6,87% de la partida del ministeri de defensa.

L’acció es va dur a terme simultàniament a Berlín, Brussel·les, Hèlsinki, Sydney i Tòquio, on també s’hi van celebrar rodes de premsa amb personalitats de l’àmbit de la pau. Des del 14 d’abril, les prop de 100 organitzacions membres de la campanya GCOMS han dut a terme més d’un centenar d’accions – enguany sota el lema “Reduir en un 10% la despesa militar podria salvar el nostre planeta”-  orientades a introduir en l'agenda política i social la necessitat de reduir la despesa militar.

Els activistes van explicar que, a més de a la incidència política, la campanya GCOMS s’orientarà l'any vinent cap a la mobilització social, en l’exigència per exemple del no al 2% del PIB en despesa militar que volen assolir els països de l’OTAN. 

L’acte el va obrir Pepa Martínez, directora de La Fede.cat, destacant la necessitat des dels àmbits de pau, cooperació i desenvolupament d’organitzar-se per a exigir una reducció de la despesa militar perquè “no té sentit que treballem per la pau mentre continuem augmentant aquesta despesa".

Per Pere Brunet, coordinador de la campanya internacional per la reducció de la despesa militar (GCOMS campaign), “s’augmenta la despesa en defensa perquè la guerra és un negoci, que enriqueix a uns i mata uns altres. Se’ns diu que a més despesa, més seguretat. Nosaltres diem que a menys despesa militar, més seguretat humana”. Com a recepta, Brunet i la campanya van proposar "exigir als governs un 10% de reducció anual de la despesa militar. És només un punt de partida, una demanda perfectament realitzable, tot i que l'objectiu és baixar-la a zero”.

Jordi Calvo, coordinador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i vice-president de l’International Peace Bureau (IPB) es va centrar en el cas de l’Estat Espanyol, on la despesa destinada a defensa també augmenta, i a més ho fa notablement. "Tal com avançarem en l'informe de propera publicació del Centre Delàs, el pressupost del Ministeri de Defensa per aquest 2018 és de 10.500milions€, però si hi sumem partides directament relacionades amb la despesa militar, aquest supera els 20.000 milions d’euros, un 4’48% del pressupost total de l’Estat", va assegurar Calvo, tot afegint: “A més, Espanya no té cap obligació de destinar el 2% del PIB a l’OTAN, és un engany,  un compromís al qual van arribar en una cimera, que no tenen cap obligació de complir”.

També van participar de l’acte Jordi Armadans, director de Fundipau, que va afirmar que "no està gens clar que un augment en la despesa militar aporti més seguretat. Invertir aquesta despesa en els drets humans seria una mesura molt més prudent. El contrari és invertir en generar més problemes i allunyar-nos del que volem aconseguir”.

“L’ús de les armes és una de les grans malediccions de la humanitat”, va assegurar Eduard Ibáñez, president de Justícia i Pau a Catalunya. “Com a entitat cristiana, estem convençuts que la humanitat només avançarà des de la no violència, i en aquest sentit emplacem a la nostra església, als nostres bisbes, a que se sumin a la crida pel desarmament, tal com feia el Papa Francesc aquest cap de setmana”. 

Felip Daza, co-director de NOVACT, va remarcar que allò preocupant “no és únicament l’augment de la despesa militar, també els processos de privatització i externalització de la guerra cap a les empreses militars i de seguretat privada, com Wagner Group o Dyn Corp”. I no només en situacions de guerra. Segons Daza, “països com la Xina estan externalitzant funcions militars per controlar rutes comercials i per assegurar processos extractivistes”.

Finalment, l’activista pacifista i ex-diputat David Fernàndez, va voler agraïr al moviment de pau català la seva lluita pel desarmament, tot emplaçant a la ciutadania a denunciar “l’augment del cicle inversor com a organització social de la perversió” i a participar a través de pràctiques com l’objecció fiscal a la despesa militar. “L’augment de la despesa militar hipoteca la despesa social. L’únic futur serà el desarmament".