Bales de goma: un historial d'impunitat

Article publicat a Diagonal

L'autor explica els efectes de les bales de goma i les convencions que des dels anys '80 han limitat el seu ús en diferents països europeus.

A la vaga general a Barcelona dues persones van perdre un ull per l'impacte de projectils de goma disparats pels Mossos d'Esquadra, dues persones més se'ls va haver d'extirpar la melsa i una altra va tenir dues costelles trencades i una perforació en un pulmó. Pocs dies després, Iñigo Cabacas moria a Bilbao per l'impacte d'una pilota de goma llançada per la Erzaintza.

Des de 1990, a l'Estat espanyol 23 persones han perdut un ull a causa d'aquests projectils. Els projectils de goma no són una arma antiavalots recent, com tampoc ho és la polèmica que els acompanya. El Parlament europeu ja va instar el 1982, després que, per la seva causa, morissin 12 persones a Irlanda del Nord (entre elles set nens menors de 15 anys), a què tots els estats membres prohibissin l'ús d'aquest tipus d'armes contra la població civil . El Parlament europeu va tornar a pronunciar-se en el mateix sentit el 1984 i el 1997.

Les bales de goma i els fusells que les disparen estan considerats com a armes menys letals, però aquesta menor letalitat està seriosament qüestionada. Un dels estudis més importants va ser el realitzat el 1997 pel Science and Technology Options Assessment (STOA), un òrgan oficial del Parlament europeu per a l’assessorament en qüestions de ciència i tecnologia. En aquest informe s'assenyalaven els 522 joules d'energia cinètica com el límit que distingeix a les armes letals de les menys letals. Les bales de goma utilitzades pels cossos policials espanyols adquireixen els 830 joules.

Força desproporcionada

Les bales de goma estan fabricades de cautxú massís, amb un pes de 85 grams i un diàmetre de 54mm. Són disparades amb una escopeta Fabarm, Sdass Pro Forces, de fabricació italiana, a una velocitat de 200m / s (720 km / h). Un xut a 50 metres produeix un trauma de més de 45 mm, que arriba als 61 mm si la disparada es realitza a 20 metres. El seu impacte pot causar, a més de la pèrdua de l'ull, greus lesions com hematomes cerebrals, perforacions pulmonars i intestinals, hemorràgies internes i lesions a les extremitats. La seva trajectòria és completament imprevisible, pel fet que la pilota de goma es deforma i el fregament amb la brocal de l'escopeta li imprimeix efecte fent que la trajectòria no sigui recta i que els diversos rebots siguin impredictibles, el que produeix un impacte completament aleatori que no pot ser controlat.

Les normatives d'ús de la policia indiquen que s'ha de disparar a una distància mínima de 50 metres de l'objectiu, s'ha de disparar contra el terra perquè no impacti directament i ha de colpejar per sota de la cintura. La mera existència d'aquests protocols mostra que hi ha un coneixement dels perills que el seu ús comporta, però l'elevat nombre de víctimes de les bales de goma impugna la validesa d'aquests protocols, ja que, com s'ha dit, els impactes d'aquesta munició són totalment aleatoris.

A això cal afegir la impunitat i el corporativisme que envolta les actuacions policials, que amaga a qui ha realitzat els trets. No es coneix cap sanció interna a cap membre policial per no haver respectat els protocols d'ús. L'ús de les bales de goma representa l'aplicació d'una força arbitrària sobre un grup ja que és impossible un ús selectiu. De conformitat amb la normativa internacional de drets humans, els Estats tenen l'obligació d'evitar l'ús arbitrari o excessiu de la força per fer complir la llei, així com tota força que es presti a infligir un dany o dolor innecessari.

Les bales de goma no respecten el principi de proporcionalitat, ja que poden causar un dany major als danys que es pretenien evitar. És per això urgent, tal com sol • liciten les associacions d'afectats com Stop Bales de Goma, la prohibició de l'ús dels projectils de goma com a arma policial.