Escut antimíssils a Rota
Rota serà la base principal del component naval del "Phase Adaptative Approach", el nou projecte d'escut antimíssils dels Estats Units i l'OTAN a Europa. El projecte es basa en un sistema defensiu desenvolupat per l'empresa Lockheed Martin, i instal·lat en bucs de guerra nord-americans.
A primers d'octubre el govern espanyol anunciava la participació espanyola en el desenvolupament del sistema de defensa antimíssils dels EUA i l'OTAN, que es traduirà en la instal·lació a la base de Rota del component naval del sistema. I, a més, en lloava les positives repercusions econòmiques a la zona. Parlem-ne una mica.
El projecte d'escut antimíssils a Europa planificat pel govern Bush preveia la instal·lació de radars a Txèquia i una base de llançament de míssils a Polònia. El març de 2009 el Parlament txec va rebutjar la instal·lació dels radars. I Rússia manifestava el seu malestar per la instal·lació de míssils a Polònia, vora el seu territori. Tot això va obligar el govern dels EUA a modificar el projecte.
El setembre de 2009 el president Obama, escoltant el secretari de Defensa i la Junta de Caps d'Estat, aprovava la implementació del nou projecte d'escut per a Europa, consistent en el desplegament, tant a terra com en vaixells, de radars i interceptors de míssils. Es preveia iniciar el desplegament el 2011 i augmentar gradualment la zona protegida de forma que l'any 2018 tot Europa quedi protegida per l'estructura. L'objectiu és la protecció dels aliats i les bases dels EUA a Europa. El govern dels EUA no preveu que, a curt termini, l'Iran sigui una amenaça per al territori i població dels EUA i afirma que l'amenaça afecta els seus aliats a l'Orient Mitjà i a Europa i el personal nord-americà desplaçat. Afirmació sorprenent ja que els míssils iranians tenen un abast de 1.500 km i no arriben a Europa.
La implementació del projecte es realitzarà a través del sistema defensiu Aegis BMD, integrat en el sistema global de defensa de míssil balístics (BMDS). L'estructura del BMDS està constituïda per tres elements. Sensors i radars en xarxa per detectar i seguir l'objectiu (el míssil atacant). Míssils interceptors per destruir els míssils. I centres de comandament i gestió de comunicacions, que estableixin la connexió entre els sensors i els míssils interceptors. L'Aegis BMD és el component del BMDS que està ubicat en vaixells (la mobilitat dels vaixells permet afrontar amenaces canviants des del punt de vista geogràfic). És un sistema desenvolupat per l'empresa Lockheed Martin. Els vaixells duen radars, llençadora de míssils, míssils interceptors SM-3 (fabricats per Raytheon) i sistema de control i comandament. La majoria de vaixells dels EUA equipats amb Aegis BMD són destructors fabricats per Northrop Grumman. Trobem, doncs, tres empreses que surten beneficiades del projecte i que han estat sempre molt ben representades als dos comitès federals que assessoren el Departament de Defensa dels EUA sobre programes, estratègies i polítiques de defensa (els membres dels comitès són, majoritàriament, alts càrrecs d'empreses del sector de defensa).
Els vaixells equipats amb Aegis BMD usen tecnologia d'impacte directe per destruir míssils de curt i mitjà abast i fan el seguiment de míssils intercontinentals, en connexió amb altres elements del BMDS.
La funció de Rota serà allotjar com a base permanent quatre destructors nord-americans equipats amb el sistema Aegis BMD i un destacament nord-americà de 1.100 militars i 100 civils. Això viola clarament una de les condicions explicitades en el referèndum de l'any 1986 sobre l'ingrés d'Espanya a l'OTAN, la de la reducció progressiva de la presència militar dels EUA.
Segons el secretari de Defensa dels EUA, aquests destructors no només faran la funció d'escut antimíssils sinó que participaran en missions marítimes de l'OTAN i en missions de "suport de resposta ràpida" als comandaments nord-americans AFRICOM (que cobreix la major part d'Àfrica) i CETCOM (des de la Banya d'Àfrica al Pakistan).
Rodríguez Zapatero, en parlar de l'escut, deia "[...] tiene como objetivo mejorar la defensa y la seguridad de nuestros ciudadanos [...] una garantia para la defensa del territorio español y de los españoles [...] tendrá un impacto muy significativo en términos socioeconómicos". Afirmava que aquest impacte econòmic es traduirà en 50 milions d'euros anuals i la creació d'uns 1.000 llocs de treball (directes i indirectes). El vicepresident Manuel Chavez ho concretava en 60 llocs de treball fixos, 100 de temporals i 772 d'indirectes.
Els militars, però, no utilitzen tants subterfugis. Segons el general Miguel A. Ballesteros, director de l'Instituto Español de Estudios Estratégicos, l'abast de la decisió "no puede medirse por los puestos de trabajo que cree, por importantes que estos sean" sinó, sobretot, perquè "es una apuesta política clara por convertir a España en un socio leal y fiable para la OTAN y para EE UU".
El suposat benefici econòmic no compensa que el nostre país esdevingui objectiu militar de primer ordre per als potencials enemics dels EUA. Pel que fa a l'aspecte econòmic, no ens parlen de les despeses associades al projecte. Ja abans d'acollir l'escut, s'està fent una ampliació del port de Rota, amb un cost d'uns 160 milions d'euros, 60% dels quals a càrrec de l'OTAN i els EUA i el 40% a càrrec de l'Estat espanyol. El Ministeri de Defensa al·lega que les reformes amplien la capacitat de suport a la força marítima de l'OTAN, en el marc dels compromisos adquirits amb l'Aliança. De moment, doncs, l'adequació del port de Rota a les "necessitats" de l'OTAN costa als espanyols 64 milions que, invertits en un pla de creació d'ocupació ajustat a les característiques de la zona, haurien generat llocs de treball estables, a diferència dels 772 llocs de treball indirectes previstos pel govern, absolutament supeditats a les eventualitats de la permanència del personal nord-americà a Rota.
Els perills de la ubicació de l'escut antimíssils al nostre país són molt greus. En primer lloc, ha generat recel a Rússia i podria ser causa d'invalidació del tractat bilateral EUA-Rússia de reducció d'armes nuclears. Efectivament, quan el 2010 Rússia i els EUA van signar el tractat, el ministre rus d'Afers Estrangers, Lavrov, va declarar que si l'increment quantitatiu i qualitatiu del potencial de defensa antimíssils dels EUA suposava una disminució substancial en l'eficàcia de les forces nuclears russes, Rússia abandonaria el tractat. I malgrat que aquest tractat no representa una retallada notable dels arsenals nuclears dels dos països, sí que implica un mecanisme de limitació d'armament i incorpora la inspecció mútua, no prevista als anteriors tractats. La invalidació del tractat podria representar l'inici d'una nova cursa armamentística. En segon lloc, el destacament nord-americà que arribarà a Rota gaudirà de l'estatus que li atorga el conveni entre l'Estat espanyol i els EUA sobre cooperació en defensa. Un conveni que pràcticament eximeix el personal nord-americà d'obligacions davant la justícia espanyola en el cas de comissió de delictes i possibilita que puguin quedar impunes. A més, en l'àmbit internacional, els EUA no han ratificat mai l'estatut de Roma i, per tant, el seu personal no està sotmès a la jurisdicció del Tribunal Penal Internacional. En tercer lloc, el creixement del pes de l'Estat espanyol a l'OTAN implicarà un creixement de les possibilitats d'un atac militar a la zona. Els EUA aconsegueixen traspassar al nostre país una part de les suposades amenaces d'atac als seus territoris. Tot el nostre país esdevindrà més insegur. Els mateixos militars són plenament conscients d'aquesta conseqüència, per això intenten minimitzar-la. Diu el general Ballesteros que la instal·lació de l'escut no suposa un canvi substancial perquè "Estados Unidos es un objetivo permanente del terrorismo internacional y España también". I finalment, temem que si Rota guanya importància des del punt de vista militar, això impliqui un increment del trànsit d'armament, fins i tot el nuclear. El govern nord-americà no està obligat a informar si transporta armament nuclear en els seus vaixells. Si a causa d'un accident fortuït o com a conseqüència d'un atac, es produeix un incident nuclear no associat a una explosió, la badia de Cadis es podria convertir en un altre Fukushima.