Nous discursos, vells objectius?

Escrit per Anna Sánchez on . Posted in Seguretat i defensa

Tot i la introducció de nous discursos i instruments en les polítiques de seguretat de l’Estat espanyol, fets com la intervenció a Líbia o la participació espanyola en l’escut antimíssils de l’OTAN semblen mostrar com les anomenades “solucions militars” continuen ocupant un espai central entre els mecanismes de l’Estat espanyol per a garantir la seguretat nacional.

El passat mes de juny el Govern va aprovar en Consell de Ministres la primera “Estratègia Espanyola de Seguretat” (EES). Aquest document pretén abordar, per primera vegada, la política de seguretat des d’una visió multidisciplinària i integral que, més enllà de la dimensió militar, comprengui aspectes diplomàtics, polítics, econòmics i ambientals.

Amb aquesta iniciativa, l’Estat espanyol se suma a un grup de països i organismes que, amb Estats Units al capdavant, han elaborat en els darrers anys noves estratègies de seguretat, en les quals es diu defensar una visió multidimensional i multilateral,i basada en el paradigma de les “3D” (Defensa, Desenvolupament i Diplomàcia).

Tal com el seu nom indica, el paradigma de les “3D” vol promoure estratègies de seguretat que combinin les tradicionals mesures coercitives basades en la força –pròpies de l’anomenat hard power o “poder dur”– amb mesures de caire persuasiu basades en les relacions diplomàtiques i de cooperació internacional –pròpies del soft power o “poder tou”–.ii Aquest model no suposa, doncs, descartar l’ús de la força militar, un instrument que és considerat imprescindible en diverses ocasions.

D’altra banda, és important assenyalar que la majoria d’estratègies de seguretat elaborades recentment inclouen, si més no sobre paper, les persones o grups de persones, juntament amb els mateixos estats, com objectes de referència de la seguretat.

La taula següent ens mostra les estratègies de seguretat més recents elaborades per diferents països i organismes, i també els conceptes clau que s’hi defensen:

 

Data

PAÍS/ORGANISME

DOCUMENT

Conceptes clau

Gener 2010

EEUU

Quadriennal Defense Review

Smart power;

“3D”;

Wider Security iii;

Seguretat sostenibleiv

Maig 2010

EEUU

Homeland Security Strategy

Nov. 2010

OTAN

Strategic Concept for the Defense of Yhe Members of the North Atlantic Treaty Organisation

Defensa col·lectiva; Seguretat cooperativa;

Seguretat integral;

Des. 2003

UE

Estrategia Europea de Seguridad: Europa segura en un mundo mejor

Seguretat cooperativa;

Seguretat integral;

Febrer 2010

UE

Estrategia de Seguridad Interior de la Unión Europea: hacia un modelo europeo de seguridad

Seguretat compartida;

Seguretat integral

Octubre 2010

Regne Unit

Strategic Defence and Security Review

Wider Security

Juny 2008

França

Défense et Sécurité National. Le Livre Blanc

Seguretat global

Juny 2011

Espanya

Estrategia Española de Seguridad: una responsabilidad de todos

Seguretat integral

Font: elaboració pròpia

 

Tal com es pot apreciar en la taula, diversos països i organismes occidentals implicats tant en la intervenció a Líbia com en l’escut antimíssils –ambdues iniciatives orquestrades sota el lideratge de l’OTAN– han contribuït, també, a la recent evolució del concepte de seguretat.

És interessant, doncs, comprovar fins a quin punt aquestes estratègies serveixen de base per a iniciar accions com les apuntades, o de quina manera aquestes estratègies pretenen legitimar, amb l’ús d’un nou llenguatge, aquest tipus d’accions militars.

Deixant aquí de banda la intervenció militar a Líbia, ens centrarem en l’anunci recent del Govern espanyol sobre la instal·lació a la base de Rota (Cadis) d’una part de l’escut antimíssils promogut pels Estats Units sota el paraigües de l’OTAN.

En la mateixa EES (2011: p. 63) s’assegura que la participació de l’Estat espanyol en el programa de Defensa Antimíssils de l’OTAN és una mesura adequada per fer front, de forma col·lectiva, als reptes derivats de la proliferació de míssils balístics. En aquest sentit, l’Estat espanyol es compromet a participar “en la configuració de dit programa per a la seva extensió més enllà de les tropes desplegades”, acollint-se així al que percep com un benefici per al país.

Tal com es desprèn de la lectura del text, el llenguatge utilitzat és prou ambigu per poder permetre el que està previst que serà, d’una banda, la instal·lació permanent a Rota de 4 vaixells de guerra de la Flota nord-americana amb sistemes de combat Aegis capaços de detectar i destruir míssils balístics abans que impactin en el seu objectiu. I, de l’altra, el desplegament de 1.200 militars per a la gestió del mateix sistema antimíssils.

Ara bé, en cap cas l’EES fa esment dels riscos per a la seguretat que tal iniciativa pot ocasionar. Tal com ha denunciat el Centre Delàs en un comunicat publicat recentment, la instal·lació de l’escut antimíssils suposa un retrocés per a la pau i la seguretat mundials, reactivant un cop més la cursa armamentística mundial i, especialment, de grans potències com Xina o Rússia, país que ha manifestat repetides vegades el seu desacord en la iniciativa, que percep com una amenaça a la seva seguretat.

Així, doncs, si bé l’EES s’ha presentat com una profunda reflexió del paradigma de seguretat espanyol, anuncis com el de l’escut antimíssils porten a dubtar que aquesta reflexió suposi un canvi real en la manera amb la qual s’afronta la (in)seguretat. No sembla que el nou marc establert per l’EES permeti fer front a les causes reals que generen la inseguretat, com és, des d’una perspectiva crítica, la mateixa militarització de la seguretat.

Per acabar, vull apuntar la que em sembla una hipòtesis plausible sobre el propòsit de fons de la política de seguretat espanyola i de les accions militars empreses per l’Estat espanyol en aquest darrer any.

Tant l’EES com la intervenció a Líbia o la participació activa de l’Estat espanyol en l’escut antimíssils de l’OTAN semblen respondre a l’objectiu prioritari de garantir l’hegemonia mundial i militar d’Occident com a única via per assegurar una posició rellevant de l’Estat espanyol en el context geoestratègic internacional.

En aquest sentit, la seguretat de les persones continua estant relegada a la seguretat i els interessos de l’Estat espanyol, el qual, d’altra banda, és massa sovint responsable de la inseguretat de ciutadans i habitants del territori espanyol. Mentre el Congrés redueix la inversió en serveis i prestacions socials, autoritza una ampliació del crèdit per 86,5 milions d’euros perquè el Ministeri de Defensa pugui fer front a les despeses ocasionades per l’operació militar a Líbia.

 

i La perspectiva multidimensional de la seguretat fa referència als diferents aspectes o dimensions de la seguretat, com poden ser: militars, econòmics, polítics o ambientals. Al seu torn, la perspectiva multilateral fa referència a la idea que per a fer front als reptes de la seguretat cal la coordinació i/o cooperació entre diferents nivells i actors.

ii Aquesta combinació ha rebut també el nom de smart power o “poder intel·ligent” per part del think tank nord-americà Center For Strategic International Studies (CSIC).

iii Wider security o “seguretat ampliada” és un concepte utilitzat originalment als Estats Units. Fa referència a l’extensió del concepte de seguretat, tant pel que fa a la inclusió de noves dimensions, com de nous instruments i nous nivells d’intervenció.

iv Aquest concepte ha estat utilitzat per think tanks d’ideologies diferents, com l’Oxford ResearchGroup (ORG) o el Center for American Progress (CAP). Per l’ORG el concepte enllaça amb una perspectiva crítica, ecologista i pacifista de la seguretat. En canvi, pel CAP –un think tank molt vinculat amb l’actual administració Obama– el concepte enllaça amb una perspectiva més pròxima al paradigma de les “3D”. El CAP assegura que cal avançar cap a una estratègia de seguretat més sostenible en termes econòmics i diplomàtics. En aquest sentit, promou la superació de la tradicional noció de Seguretat Nacional –basada en el “poder dur” i la concepció realista de les relacions internacionals– a través de la combinació de tres elements: la Seguretat Nacional –entesa com la capacitat de protegir i defensar els EUA davant de possibles amenaces–; la Seguretat Humana –basada en el benestar de les persones–, i la Seguretat Col·lectiva –basada en els interessos compartits de la comunitat internacional.