El laberint etern del conflicte palestí

Written by Xavier Garí de Barbarà on . Posted in Conflictes i guerres

Després de Jimmy Carter, probablement cap President dels Estats Units com Barack Obama pot conrear millors esperances per a fer avançar el procés de pau entre israelians i palestins.

No obstant, la situació en què es troba l’Administració Obama, el procés electoral que sobrevé, les inquietuds internes dins el Partit Demòcrata i la creixent oposició republicana, no ajuden a enfortir i concentrar el lideratge d’Obama en un dels seus objectius claus en política exterior. Afganistan es troba en una situació delicada; Iraq ha estat resolt amb una retirada mancada de bons auguris; i el conflicte palestí desespera i sembla que no avança al ritme que es fa més que necessari, urgent.
 
El Primer Ministre israelià, Benjamin Netanyahu, és possiblement el millor posicionat per a liderar unes converses de pau des d’Israel. Un líder laborista motivaria més oposició malgrat possiblement tindria més capacitat de contribuir de manera seriosa i compromesa al tant esperat procés de pau. No obstant, la situació en la què es troba el Govern israelià, fonamentada en pactes i coalicions, no facilita caminar cap a opcions polítiques que requereixen flexibilitat en les converses però criteri clar en el Govern, a banda de capacitat per a assolir compromisos seriosos i de fons. Tanmateix, toquen a la fi els 10 mesos de moratòria en la construcció dels assentaments colons, i tornem a la situació anterior sense haver aprofitat aquest temps per a resoldre un dels polvorins del conflicte, que segueix encenent-lo dia a dia.

En tercer lloc, la situació palestina no ha fet més que empitjorar des de la mort de Yasser Arafat, en diferents fronts. A mida que han avançat els assentaments en territori àrab davant la impotència del Govern palestí i la incapacitat de comprometre més a la comunitat internacional, Cisjordània i Gaza han quedat cada vegada més desunides no només territorialment, sinó també política i ideològicament, afeblint les opcions de lideratge i govern del Primer Ministre palestí, Mahmud Abbas.

Si bé és clar que només es pot caminar cap a la creació d’un Estat Palestí, i aquest és un objectiu indefugible que totes les parts saben perfectament que hauran d’assolir tard o d’hora, la situació és tan complicada en tots els fronts que no es pot consensuar el camí adient per a enfilar les passes fermes que permetin conduir cap a la solució del conflicte, d’una vegada per totes.

Després de dècades d’enfrontaments, terrorisme i intifades, assentaments i provocacions d’uns i altres, el conflicte està lluny d’esmorteïr-se. Més encara, ni israelians, ni palestins ni nordamericans troben la manera de sortir d’un embolic rere un altre que no fa més que bloquejar el procés de pau. En conseqüència, les converses esdevenen un assaig estèril d’ineficàcia que aprofundeix el drama d’un conflicte altament complex, i l’endinsa en un laberint que sembla etern.