En record de Seymour Melman

Ha mort Seymour Melman, un important investigador de la economia per la pau. El Centre Delàs li dedica aquest recordartori a la seva figura. Així mateix s'adjunta un article del seu amic Ralph Nader. Barcelona, 28 de desembre de 2004.

En record de Seymour Melman

El passat 16 de desembre moria a Manhattan Seymour Melman. Nascut el 1917 a New York, Melman era un prestigiós economista i professor de la Universitat de Columbia, però alhora un activista compromès amb la pau i el desarmament que va compaginar el compromís personal amb el treball de recerca en el terreny de l’economia militar, o de la pau, segons es miri. La seva contribució és especialment rellevant en el terreny de la conversió de la indústria militar a l’àmbit civil, així com de les avantatges econòmics del desarmament per a l’economia, tant en els països industrialitzats com els en vies de desenvolupament.

Es va comprometre en la lluita contra la cursa d’armaments del seu país des de l’inici de la Guerra Freda en els anys 1950, i el perill de guerra nuclear. Deixa una gran obra dedicada a investigar les nefastes conseqüències de les armes. En Europa, fora de l’àmbit universitari és una figura poc coneguda, però, en canvi, d’una gran influència política en l’àmbit d’estudis per la pau i la recerca en desarmament. Així, els treballs que s’anaven publicant sobre economia militar, tant a Europa com a Espanya sempre citaven el mestratge indiscutible de Melman. A casa nostre vam tenir coneixement dels seus treballs i activisme als inicis dels anys 80, quan alguns dels seus articles van se publicats en revistes especialitzades.

Va ser consultor de Nacions Unides en temes de desarmament i director de diverses organitzacions acadèmiques i científiques d’economia crítica. Formava part dels cercles d’intel·lectuals d’esquerres, i va exercir gran influència sobre el seu amic i defensor dels drets dels consumidors, l’ecopacifista i diverses vegades candidat a la presidència d’EUA, Ralph Nader. És autor de nombrosos articles i estudis, entre els que volem destacar:

After Capitalism (2001)
Rebuilding America: A new economic plan fort he 1990s (1992)
The DeMilitarized Spciety: Disarmament & Conversion (1988)
The Permament War Economy (1984)
Profits Without Production (1983)
The defense econony; conversion of industries and occupations to civilian needs (1960)
Pentagon Capitalism (1970)
The Peace Race (1961)
Dynamic factors in industrial productivity (1956)

Aquestes línies són el nostre petit recordatori a una personalitat important de la recerca per la pau. Adjuntem un article pòstum de Ralph Nader.S

Seymour Melman
Ralph Nader

Al món enrarit de l'enginyeria econòmica i industrial, no hi va haver mai ningú com el professor de la Universitat de Columbia, Seymour Melman. Publicats en la premsa especialitzada i general, vaig créixer llegint i escoltant els seus arguments profètics, tenaços i fonamentats en contra de la guerra i a favor del desarmament mundial.

Hi ha columnes d'opinió i cartes al director en el "New York Times" que Melman va escriure quan era un veinteañero. També estan les persuasives declaracions realitzades davant del Congrés, sobre l'economia de guerra permanent i el deteriorament de l'economia civil i de la satisfacció de les necessitats del poble nord-americà. Els seus plans per a la conversió econòmica i la seva intercessió per l'assoliment d'un acord decisiu amb la Unió Soviètica a favor de la pau il·lustraven de de quin tipus d'economia, innovació i prosperitat podrien gaudir els EE.UU.

Les propostes de Melman eren meticuloses com les cap altre acadèmic i suposaven un repte per al que el president Eisenhower anomenava el "complex bèl·lic industrial". En elles va mostrar com les ments científiques més talentoses podien ser succionades per aquesta permanent economia de guerra, en detriment del desenvolupament de l'economia civil, com si el que importés fos el benestar de la gent. "Per acabar amb la gana en Amèrica de 4 a 5 mil milions programa aeri C-5 A", acostumava a dir, per fer referència al costós, defectuós i permanentment malgastador contracte del govern amb Lockheed Martin.

Els consells de Melman eren molt sol·licitats. Els seus nombrosos llibres tenien molt sentit per a la gent que valorava positivament les previsions de futur. Va aconsellar a associacions de ciutadans, sindicats, legisladors i a les Nacions Unides. Durant anys va ser el president de la Comissió Nacional per a la Conversió Econòmica i el Desarmament (National Commission for Economic Conversion and Disarmament).

Ja octogenari, Melman es va endinsar en l'estudi de l'enigmàtic terreny dels sistemes d'armament. Es va dedicar a desglossar meticulosament la perniciosa forma d'operar d'un Pentàgon dominat per les corporacions, en posar preu als submarins, naus, aeronaus així com a l'armament modern; amb això va explicar l'espiral de pressuposts militars desequilibrats.


Els títols dels seus llibres ens parlen de les seves preocupacions: "La nostra societat consumida", "el capitalisme del Pentàgon" i "Lucre sense producció". Com a veterà de la Segona Guerra Mundial, coneixia la diferència entre una defensa adequada i una sobreabundància d'armament. Va calcular que l'armament nuclear dels EE.UU. tenia el poder de destrossar la Unió Soviètica 1.230 vegades. Va preguntar quanta més despesa pot suportar l'economia i el benestar general.

Amb la caiguda de la Unió Soviètica i la consecució de l'acord per al desmantellament de molts dels caps nuclears en ambdós costats, Melman va esperar l'arribada dels "dividends de la pau" i la conversió econòmica o el reequipament industrial que ell mateix havia apressat durant tant temps. Però mai no s'arribaria a produir. En l'actualitat el pressupost militar consumeix la meitat del pressupost federal nord-americà.

En els seus últims dies, Melman es va dedicar a difondre la idea de l'autogestió com a alternativa a les megacorporacions. Durant els últims vint anys els mitjans de comunicació l'han silenciat. Amb prou feines va poder publicar algun article als diaris o fins i tot a les revistes progressistes. En la ràdio i televisió, que cada segon compta, no reunia els requisits per poder aparèixer, perquè parlava interrompudament i era major, una manifestació de la intolerància electrònica que impedeix la comunicació entre molts nord-americans savis i majors i les generacions més joves.

Va ser precisament perquè els fets li havien donat la raó una i altra vegada, que en la premsa escrita van acabar irritats per les seves investigacions malgrat que eren totalment al dia. Quants nord-americans saben, per exemple, que el 90% dels productes que apareixen al catàleg de L.L.Bean (marca de roba i accessoris són importats) Melman es va molestar a explicar-ho per treure el tema de la desindustrialització dels EE.UU.

A quanta gent li agradaria saber que en el recent concurs per adjudicar la gestió del transport públic de la ciutat de Nova York només es van rebre pliques de licitadors estrangers. Ni una sola empresa nord-americana es va presentar per crear llocs de treball per 3 mil milions de dòlars.

Anteriorment a la seva mort, aquest mes, Seymour Melman havia acabat el manuscrit d'un concís llibre titulat "Guerras, S. L.: L'apogeu i la caiguda de l'economia de guerra permanent". Quan vaig parlar amb ell, al principi de l'estiu, estava tenint problemes per trobar una bona editorial. Però deixarà un llegat de saviesa, perspicàcia, humanitat, consistència i diligència. En una societat els governants del qual i executius bloquegen tot accés de la gent a ments tan magnífiques mentre els saturen amb mil nimietats, distraccions i artistes presumptuosos que bramen a diari la seva lucrativa ignorància, nord-americans, sagaços com Seymour Melman no rebran l'atenció que la ciutadania mereix, tret que el poble, a qui pertanyen les o­nes, comenci a controlar i exercir els seus propis drets sobre els mitjans.

Publicat en: Znet, 23 de desembre de 2004
Traduït al castellà per Maite Padilla i revisat per Marga Vidal