Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
joomla templates top joomla templates template joomla

Centre d'Estudis per a la Pau J.M.Delàs de Justícia i Pau

P A U  G L O B A L

Papers electrònics, n. 46 15 de desembre de 2006

*

*


Pau Global és una revista electrònica distribuïda gratuïtament en català i castellà pel Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs de JUSTÍCIA I PAU. Són reculls d’articles que creiem poden ser del vostre interès.

SUMARI

La despesa militar de l'exercici 2007
Pere Ortega
El projecte de pressupostos de l'Estat espanyol per al pròxim any 2007 ha estat aprovat en el Congrés dels Diputats. Un any més, assistim a unes despeses militars desorbitades, que en el seu conjunt representen l'astronòmica xifra de 17.977.230.000 d'euros, 49,25 milions d'euros diaris (8.194 milions de pessetes), la qual cosa equival a 423 euros l'any per habitant de l'Estat. Pere Ortega ens fa una anàlisi de la militarització dels pressupostos.

Entrevista a Carlo Marcola, del Primer Comando de la Capital
Diari O Globo (Brasil) / Revista ECOTOPIA
Entrevista esglaiadora que revela una violència insòlita. Marcola declara la guerra total al sistema i a l'ordre. Aquest profeta nihilista revela, a través de les seves paraules, una de les qüestions vitals del món actual, la violència extrema que es desenvolupa en molts llocs del món i que hauria d'obligar-nos a preguntar-nos per què. Alguna responsabilitat han de tenir les poderoses corporacions mundials i els estats febles que es dobleguen a les seves exigències i llancen a l'exclusió a milions de persones per enlluernar personatges com Marcola.

Campanya contra les municions de dispersió
Informació del Moviment per la Pau
, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau.
Es presenten els objectius de la campanya contra les municions de dispersió: no utilització, no producció i no comerç d'aquestes municions; increment dels recursos per als afectats; i responsabilitat per garantir la neteja dels terrenys afectats i advertències i educació sobre els riscs. S'analitza també què són les armes de dispersió i què s'està fent des de la campanya.


Pau Global es una revista electrónica distribuida gratuitamente en catalán y en castellano por el Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs de JUSTÍCIA I PAU. Se trata de artículos que pensamos pueden ser de su interés.

SUMARIO

El gasto militar del ejercicio 2007
Pere Ortega
El proyecto de presupuestos del Estado español para el próximo año 2007 ha sido aprobado en el Congreso de los Diputados. Un año más, asistimos a unos gastos militares desorbitados, que en su conjunto representan la astronómica cifra de 17.977.230.000 de euros, 49,25 millones de euros diarios (8.194 millones de pesetas), lo que equivale a 423 euros al año por habitante del Estado. Pere Ortega nos hace un análisis de la militarización de los presupuestos.

Entrevista a Carlo Marcola, del Primer Comando de la Capital
Diario O Globo (Brasil) / Revista ECOTOPIA
Entrevista sobrecogedora que revela una violencia insólita. Marcola declara la guerra total al sistema y al orden. Este profeta nihilista revela, a través de sus palabras, una de las cuestiones vitales del mundo actual, la violencia extrema que se desarrolla en muchos lugares del mundo y que debería obligarnos a preguntarnos por qué. Alguna responsabilidad deben tener las poderosas corporaciones mundiales y los Estados débiles que se doblegan a sus exigencias y arrojan a la exclusión a millones de personas para alumbrar personajes como Marcola.

Campaña contra las municiones de racimo
Información del Moviment per la Pau
, la Fundació per la Pau i Justícia i Pau.
Se presentan los objetivos de la campaña contra las municiones de racimo: no utilización, no producción y no comercio de estas municiones; incremento de los recursos para los afectados; y responsabilidad para garantizar la limpieza de los terrenos afectados y advertencias y educación sobre los riesgos. Se analiza también qué son las armas de racimo y qué se está haciendo desde la campaña.


Per subscriure-vos-hi o donar-vos-en de baixa envieu la petició a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. posant a l'assumpte: SUBSCRIPCIÓ A PAU GLOBAL. Demanem que ens feu suggeriments i opinions; així mateix, demanem que feu circular la informació. Els articles publicats són l'opinió dels seus autors i no representen, si no s'indica el contrari, l'opinió del Centre Delàs. Us oferim la versió en català i en castellà

Para subscribirse o darse de baja envie la petición a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. indicando en el asunto: SUBSCRIPCIÓN A PAU GLOBAL Pedimos que nos hagan llegar sugerencias y opiniones; así mismo, solicitamos que hagan circular esta información. Los artículos publicados son la opinión de sus autores y no representan, si no se especifica lo contrario, la opinión del Centre Delàs. Les ofrecemos la versión en catalán y en castellano.

Centre d'Estudis per a la Pau J.M.Delàs - Justícia i Pau
Rivadeneyra, 6, 10è- 08002 Barcelona T. 93 317 61 77 - Fax. 93 412 53 84 - This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.
www.justiciaipau.org/centredelas


La despesa militar de l'exercici 2007
Pere Ortega

El Projecte de pressupostos de l'Estat espanyol per al pròxim any 2007 ha estat aprovat en el Congrés de Diputats. Un any més hem escoltat paraules enceses en boca dels parlamentaris que els han dut des de l'abstenció al vot negatiu als pressupostos. Els mitjans de comunicació també han recollit aquest debat, per al qual no han faltat opinions crítiques. Però, com és costum, ningú, absolutament ningú, ha esmentat les desorbitades despeses militars dintre dels pressupostos, que en el seu conjunt representen l'astronòmica xifra de 17.977.230.000 d’euros, 49,25 milions d'euros diaris (8.194 milions de pessetes), cosa que equival a 423 euros l'any per habitant de l'Estat (vegeu Taula 1).

L'anàlisi que realitzem cada any s'ajusta al criteri d'incloure aquelles partides militars que es troben repartides per altres ministeris, com són: les classes passives militars, els militars que han passat a la reserva o són pensionistes; les quotes socials dels militars de l'Institut Social de les Forces Armades; la R+D militar que es comptabilitza en el Ministeri d'Indústria; la contribució a l’OTAN del Ministeri d'Exteriors; el cos paramilitar de la Guàrdia Civil, a càrrec del Ministeri de l'Interior. Aquestes partides, la pròpia Aliança Atlàntica les assumeix com a militars i recomana la seva inclusió com despesa de les forces armades. Nosaltres, a més, afegim la part proporcional dels interessos de l'endeutament de l'estat en Defensa. Això no tindria justificació per la despesa ordinària de manteniment dels exèrcits, però sí que la té, com després veurem, a causa de l’alt percentatge dedicat a les inversions militars. Que la despesa militar sigui molt superior al dels ministeris de Defensa és una pràctica comuna a la majoria dels estats. Els mateixos Estats Units no inclouen les despeses de les seves forces militars a l'Iraq i a l'exterior en el pressupost del Pentàgon. És per aquest motiu que tant l’OTAN com el SIPRI d'Estocolm, un dels instituts d'investigació per a la pau de més prestigi, aconsellen la inclusió de les despeses militars repartides per altres ministeris en la despesa militar total.

La despesa militar total, englobant les partides esmentades repartides per la resta de ministeris, augmentarà un 5,1% respecte a l'any 2006 i representa un 5,5% sobre el total del pressupost de l'Estat. Un increment per sobre del 3,2% previst de creixement del PIB per al 2007, percentatge sobre el qual es basarà l'augment dels salaris dels treballadors. Aquesta realitat contradiu els raonaments del ministre d'economia, Sr. Solbes, quan afirma que són uns pressupostos amb una forta dedicació a aspectes socials, amb assignacions que augmenten respecte a anys anteriors en seguretat social, habitatge, educació i sanitat. Certament, les assignacions d'aquestes partides augmenten, però si observem un dels aspectes que tenen la comesa d'impulsar el desenvolupament del país, les inversions en infraestructures per a transport, habitatge i urbanisme, llavors cal desmentir al ministre Solbes, ja que les inversions per a Defensa representen el 32% del total de les inversions de l'Estat. Un percentatge escandalós. Les inversions militars reals del pressupost per a l’any 2007 sumen la quantitat de 3.195 milions d'euros, una tercera part del total de les inversions de l'Estat. Si s'observa la Taula 2, s'aprecia l'enorme pes dels aspectes militars sobre el total d'inversions del Pressupost de l'Estat espanyol. Inversions que cada any van destinades al desenvolupament de nous equips d'armaments, bona part en el marc de col·laboració amb altres països europeus: l'avió de combat Eurofigther, l'helicòpter de combat Tigre, els míssils Iris i l'avió de transport militar A400-M, i alguns de nous que sorgeixen, com el gegantí Obús de 155 mm o els vaixells de projecció estratègica, desembarcament i proveïment BAC i BAM per projectar intervencions militars a l'exterior, que units a la resta d'armaments representen una sagnia per a l'economia del país (Taula 3).

Aquesta qüestió de les inversions militars és el principal desgavell polític de l'actual govern del PSOE, i és una mostra evident de la deriva militarista en què es troba immers l’Estat. De les inversions la principal partida és la dedicada a R+D militar, que es comptabilitza en el capítol VI d’inversions dels pressupostos i representa una cinquena part (20%) del total de la R+D de l'Estat (Taula 4), destinada a les noves armes que es fabriquen a Espanya, la qual continua sorgint, de manera inexplicable, del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, i el seu destí és proveir d'ajudes les indústries que les desenvolupen. Ho denunciem any rere any, és una manera encoberta de subvencionar mitjançant recursos públics les empreses privades. I llança seriosos dubtes des d'un punt de vista econòmic, perquè investigar per produir armament resulta de dubtosa eficiència, per molt que ho afirmin els defensors del militarisme, a causa del molt discutible transvasament de la tecnologia militar per a l'ús civil. I moralment reprovable des del punt de vista social, ja que aquesta mateixa investigació dedicada a usos civils aportaria més beneficis. D'aquí la nostra crítica a la ineficiència econòmica dels productes que s'investiguen, perquè no desenvolupen beneficis d'economia d'escala i és dubtós que produeixin un transvasament de tecnologia a la indústria civil. Malgrat això, es continua ajudant les indústries de guerra mitjançant uns recursos que, de retorn, es comptabilitzen com un ingrés i amaguen un dèficit més gran del pressupost públic.

Mereix un comentari la inclusió de la Guàrdia Civil com a despesa militar; ho justifiquem pel fet que aquest cos té un clar caràcter paramilitar, té encomanades missions de seguretat nacional considerades estratègiques, com vigilància de fronteres i costes. I, a més, els seus integrants es regeixen per l'ordenança i la disciplina militars. Però també és cert que, entre les missions que tenen assignades, n’hi ha una bona part que no són militars relacionades amb la seguretat ciutadana, com el tràfic de carreteres o la lluita i prevenció de la delinqüència criminal. Cal afegir que és una important reivindicació del personal del cos l'abandonament del caràcter militar. Aquest any hem assistit a un primer símptoma en aquest sentit: per primera vegada s'han unificat en un sol comandament els cossos de la policia i la guàrdia civil, i els seus pressupostos també s'han unificat. Si en el futur es produeix la bona notícia de l'abandó del caràcter i de les missions militars del cos, no dubtarem de restar la despesa de la Guàrdia Civil com a militar, ja que seria una bona notícia anunciar que Espanya gaudeix d'una despesa militar inferior. La despesa militar a Espanya és, any rere any, un enorme pou negre on es dipositen recursos sense raó aparent que ho justifiqui. Quins són els perills i amenaces que recauen sobre el territori espanyol per justificar aquestes milionàries xifres? Aquesta situació més aviat obeeix a la inèrcia i dinàmica en què es troba immers l'Estat espanyol a causa dels compromisos derivats d'estar associat a l'Aliança Atlàntica i a l'incipient pol militar que s'està creant en l'interior de la Unió Europea, que disparen la despesa militar dels països membres en ambdues estructures militars i que, amb els EUA al capdavant, empenyen la despesa militar mundial a les xifres del final de Guerra Freda (1.150.000.000.000 de dòlars anuals el 2005). Una bogeria que només beneficia a les butxaques de l’anomenat “complex militar industrial”, conglomerat on es barregen els interessos i corrupteles dels accionistes de les indústries de guerra i d'alguns militars i polítics.


Taula 1. La despesa militar inicial a Espanya (anys 2006-2007)
(en milions d’euros corrents)

Conceptes

Any 2006

Any 2007

Ministeri de Defensa

7.416,53

8.052,76

Organismes autònoms del Ministeri de Defensa

1.232,15

1.282,19

Centre Nacional d’Intel·ligència

208,57

241,57

Total Defensa

8.857,25

9.576,52

Classes passives militars

2.993,18

3.102,21

ISFAS (Altres Ministeris)

587,80

563,62

Guàrdia Civil (Ministeri d’Interior)

2.364,38

2.657,511

R+D militar (Ministeri d’Indústria)

1.358,01

1.225,06

OTAN i UEO (Ministeri d’Afers Exteriors)

8,83

7,79

Total Defensa criteri OTAN

16.169,45

17.132.71

Interessos del Deute Públic

954,98

844,52

TOTAL DESPESA MILITAR

17.124,43

17.977,23

1 El pressupost de la Guàrdia Civil per a l’any 2007 s’ha unificat al de la Policia Nacional, la quantitat ressenyada respon a l’increment previst respecte al 2006.

DADES 2007

Increment Defensa respecte a l’any 2006: 8,12%
Increment del total de despesa militar respecte a l’any 2006: 5,10%
% del total de la despesa militar respecte al pressupost total: 5,53%
% de la despesa militar respecte del PIB 2007: 1,73%
Despesa militar per dia: 49,25 milions de € (8.194 milions de pessetes)
Despesa militar per càpita/any: 423 € (70.381 pessetes)
% I+D militar respecte al total I+D: 19,80%
% inversions militars respecte al total inversions: 32%

 

Taula 2. Inversions 2006-2007 (en milions d’euros corrents)

Ministeri

Any 2006

Any 2007

Inversions Defensa

3.300,02

3.195,48

Ministeri de Foment

4.909,00

5.238,07

Resta de ministeris

1.129,21

1.556,61

Total inversions Estat

9.338,23

9.990,16

Inversions 2007 en Defensa representa el 32% total Estat i el 61% respecte de Foment

 

Taula 3. Principals inversions militars 2007 (en milions d’euros)

Avió de combat EF-2000

369,02

Avió transport A400M

1,00

Helicòpters de combat Tigre

60,64

Fragates F-100

5,56

Blindats Leopard

101,48

Blindats Pizarro

59,52

Obús remolcat 155/52 mm.

3,12

Míssils Iris, Taurus i torpedes Submarins S-80

75,88

Blindats Centaure

25,04

Vehicles transport militar

34,71

Artilleria i míssils contracarro

64,10

Helicòpters NH-90

14,00

Vaixells transport militar i desembarcament BAC, BAM, LCM

59,35

Modernització avions militars F-5 y C-15

34,94

Comunicacions, sistemes de comandament i guerra electrònica

84,07

Equips de defensa (inversions varies)

110,46

Municions i explosius

13,94

Resta infrastructures, instal·lacions i material de guerra

1.262,58

R+D del Ministeri de Indústria

1.225,06

TOTAL inversions

3.195,48

 

Taula 4. R+D Militar 2006-2007 (en milions d’euros corrents)

ANYS

2006

2007

Ministeri de Defensa i OO.AA.

325,88

361,04

Ministeri de Indústria

1.358,00

1.225,06

TOTAL

1.683,88

1.586,10

 

Pere Ortega


Entrevista a Carlo Marcola, del Primer Comando de la Capital
Diari O Globo / Revista ECOTOPIA

El 23 de maig d'aquest any, el diari O Globo de Brasil, a la seva Editorial Segon Quadern, va publicar aquesta entrevista. Ell és Marcos Camacho, cap d'una banda carcelària de São Paulo anomenada Primer Comando de la Capital (PCC), que durant aquest any ha provocat nombrosos actes de vandalisme en aquesta ciutat i voltants. Revista ECOTOPIA n. 168 Unidad Ecológica Salvadoreña (UES)


Vostè és del PCC?

Més que això, jo sóc una senyal d'aquests temps. Jo era pobre i invisible. Vostès mai em van mirar durant dècades i antigament era fàcil resoldre el problema de la misèria. El diagnòstic era obvi: migració rural, desnivell de renda, poques viles misèria, discretes perifèries; la solució mai apareixia. Què van fer? Res. El Govern Federal, alguna vegada va reservar algun pressupost per a nosaltres? Nosaltres només érem notícia als enderrocaments de les viles, a les muntanyes o a la música romàntica sobre "la bellesa d'aquestes muntanyes a l'alba", aquestes coses. Ara som rics amb la multinacional de la droga. I vostès s'estan morint de por. Nosaltres som l'inici tardà de la vostra consciència social. Ha vist? Jo sóc culte, llegeixo a Dante a la presó.

Però la solució seria ...

Solució? No hi ha solució, germà. La pròpia idea de "solució" ja és un error. Ja va veure la grandària de les 560 viles misèria de Rio? Ja va caminar en helicòpter sobre la perifèria de São Paulo? Solució com? Només l'hauria amb molts milions de dòlars gastats organitzadament, amb un governant d'alt nivell, una immensa voluntat política, un creixement econòmic, una revolució en l'educació, una urbanització general i tot hauria de ser sota la batuta gairebé d'una "tirania esclarida" que saltés sobre la paràlisi burocràtica secular, que passés per sobre del Legislatiu còmplice. O vostè creu que els "sangoneres" (sanguessugas)* no van a actuar? Si es descuida, robarien fins el PCC. I del Judicial que impedeix punicions.

Hauria d'haver una reforma radical del procés penal del país, hauria d'haver comunicacions i intel·ligència entre policies municipals, provincials i federals (nosaltres fem, fins i tot, "conference calls" entre presidiaris.) I tot això costaria bilions de dòlars i implicaria una mudança psicosocial profunda en l'estructura política del país. O sigui: és impossible. No hi ha solució.

Vostè no té por de morir?

Vostès són els que tenen por de morir, jo no. Millor dit, aquí a la presó vostès no poden entrar i matar-me, però jo puc manar matar-los a vostès allí fora. Nosaltres som homes-bomba. A les viles misèria hi ha cent mil homes-bomba. Estem en el centre de l'insoluble mateix. Vostès en el bé i el mal i, al mig, la frontera de la mort, l'única frontera. Ja som una nova espècie, ja som altres bestioles, diferents a vostès. La mort per a vostès és un drama cristià en un llit, per un atac de cor. La mort, per a nosaltres, és el menjar diari, llençats en una fossa comuna. Vostès intel·lectuals no parlen de lluita de classes, de ser marginal, ser heroi? Llavors arribem nosaltres! Ja, ja, ja.! Jo llegeixo molt; vaig llegir 3.000 llibres i llegeixo a Dante, però els meus soldats són estranyes anomalies del desenvolupament tort d'aquest país. No hi ha més proletaris o infeliços o explotats. Hi ha una tercera cosa creixent allí fora, conreada en el fang, educant-se en el més absolut analfabetisme, diplomant-se a les presons, com un monstre Alien amagat en els racons de la ciutat. Ja va sorgir un nou llenguatge. Vostès no escolten els enregistraments que s'han fet "amb autorització" de la justícia? És això. És una altra llengua. Està davant d'una espècie de post-misèria. Això. La post-misèria genera una nova cultura assassina, ajudada per la tecnologia: satèl·lits, cel·lulars, Internet, armes modernes... etc. És la merda amb xips, amb megabytes. Els meus comandats són una mutació de l'espècie social. Són fongs d'un gran error brut.

Què va canviar a les perifèries?

Mangos. Nosaltres ara els tenim. Vostè creu que qui té 40 milions de dòlars com Beira Mar no mana? Amb 40 milions de dòlars la presó és un hotel, un escriptori. Quina policia cremaria aquesta mina d'or, entén? Nosaltres som una empresa moderna, rica. Si el funcionari vacil·la, és acomiadat i "col·locat en el microones". Vostès són l'Estat trencat, dominat per incompetents. Nosaltres tenim mètodes àgils de gestió. Vostès són lents, burocràtics. Nosaltres lluitem en terreny propi. Vostès, en terra estranya.

Nosaltres no temem la mort. Vostès es moren de por. Nosaltres estem ben armats. Vostès tenen calibre 38. Nosaltres estem en l'atac. Vostès en la defensa. Vostès tenen la mania de l'humanisme. Nosaltres som cruels, sense pietat. Vostès ens van transformar en superstars del crim.

Nosaltres els tenim de pallassos. Nosaltres som ajudats per la població de les viles misèria, per por o per amor. Vostès són odiats. Vostès són regionals, provincians. Les nostres armes i productes venen de fora, som "globals". Nosaltres no ens oblidem de vostès, són els nostres "clients". Vostès ens obliden quan passa l'espant de la violència que provoquem.

Però, què hem de fer?

Els vaig a donar una idea, encara que sigui en contra de mi. Agafin als "barons de la pols" (cocaïna)! Hi ha diputats, senadors, hi ha generals, hi ha fins a expresidents del Paraguai enmig de la cocaïna i de les armes. Però, qui ha de fer això? L'exèrcit? Amb quina plata? No tenen diners ni per al menjar dels reclutes. El país està trencat, sustentant un Estat mort amb interessos del 20 % l'any, i Lula encara augmenta les despeses públiques, emprant 40 mil pocavergonyes. L'exèrcit anirà a lluitar contra el PCC? Estic llegint a Clausewitz, Sobre la Guerra. No hi ha perspectiva d'èxit. Nosaltres som formigues devoradores, amagades als racons. Tenim fins a míssils anti-tanc. Si fan broma, van a sortir uns Stinger. Per acabar amb nosaltres, solament amb una bomba atòmica a les viles misèria. Hi ha pensat? Ipanema radioactiva?

Però, no hi haurà una solució?

Vostès només poden arribar a algun succés si desisteixen de defensar la "normalitat". No hi ha més cap normalitat. Vostès precisen fer una autocrítica de la seva pròpia incompetència. Però a ser franc, de debò, en la moral. Estem tots en el centre de l'insoluble. Només que nosaltres vivim d'ell i vostès no tenen sortida. Només la merda. I nosaltres ja vam treballar dintre d'ella. Entengui'm, germà, no hi ha solució. Saben per què? Perquè vostès no entenen ni l'extensió del problema. Com va escriure el diví Dante: "Perdin totes les esperances. Estem tots en l'infern".

 


* [Nota Centre Delàs] El 2005, la comissió parlamentària d'Inquérito (CPI) que va investigar el famós mensalão va acusar 19 diputats que rebien pagaments mensuals del Govern per votar les propostes oficilistes. Desenes, o potser més d'un centenar, de diputats i senadors suposadament implicats van poder escapar-se de l'acusació gràcies a diverses maniobres realitzades pels representants petistas [PT, partit de Lula] i els seus aliats en el Congrés. Durant el 2006, un nou escàndol va commoure la credibilitat del Congrés. La CPI que va investigar el frau es va denominar dels "sanguesssugues" (sangoneres). Per mitjà de membres infiltrats en ambdues càmeres i en el Ministeri de Salut, l'empresa Planam -de la família Vedoin- va muntar un esquema de venda d'ambulàncies sobrefacturades per als municipis de diversos estats del país. Un centenar de diputats i senadors van presentar esmenes parlamentàries per alliberar recursos "destinats a salut" en més de 600 municipis.

 

Diari O Globo, Brasil, Editorial Segundo Cuaderno, 23 de maig de 2006.
Revista ECOTOPIA nº 168, Unidad Ecológica Salvadoreña (UES)


Campanya contra les Municions de Dispersió
Informació del Moviment per la Pau, Fundació per la Pau i Justicia i Pau

 

Cluster Munition Coalition

Més de 180 entitats de 50 països d’arreu del món estan duent a terme una intensa campanya contra les municions de dispersió (cluster munitions en anglès). L’objectiu és donar a conèixer les atrocitats que poden causar aquestes armes per tal de fer pressió i vehicular demandes a les institucions internacionals. A Catalunya, un dels impulsors de la campanya és el Moviment per la Pau. La Fundació per la Pau i Justícia i Pau també hi donen suport.

La campanya internacional contra les municions de dispersió es va iniciar el novembre del 2003 i s’articula de forma similar a la lluita que es va fer contra les mines antipersona en la dècada dels 90. Reclamen el següent:

  • No utilització, no producció i no comerç de municions de dispersió fins que no es resolguin els problemes humanitaris que causen.

  • Increment dels recursos per a l’assistència a comunitats i persones afectades per les municions de dispersió i altres residus explosius de guerra.

  • Responsabilitat especial dels usuaris de les municions de dispersió per garantir la neteja dels terrenys afectats, advertències, educació sobre els riscs, proveïment d’informació i assistència a les víctimes.

L’organització humanitària Handicap International, que també forma part d’aquesta coalició, acaba de publicar l’estudi preliminar Fatal Footprint: the Global Human Impact of Cluster Munitions. L’informe documenta l’impacte de les municions de dispersió a 23 països. Per a l’elaboració d’aquest informe, Handicap International va recollir estadístiques sobre 11.044 casos, però es calcula que el nombre real de víctimes es de més de 100.000.

Però què són les municions de dispersió?

Les municions de dispersió són bombes de fragmentació que s'obren a l'aire i alliberen petits artefactes que maten o mutilen les persones que es troben al voltant. Es van dissenyar originàriament per impossibilitar l’avenç dels soldats enemics en una àrea de gran superfície a través del llançament de moltes municions petites sobre el terreny en qüestió.

La dispersió de les seves submunicions fa que aquestes armes siguin altament mortals. Es calcula que poden arribar a fragmentar-se en més de 1.000 submunicions a la vegada. Aquestes xifres es multipliquen ja que sovint els atacs es fan de forma reiterada per garantir-ne l’èxit.

Però això no és tot. Segons l’estudi de Handicap International, un 10% de les municions de dispersió no exploten immediatament en el moment de la detonació en fer impacte amb el sòl. Les raons són diverses: l’estat del sòl, les condicions atmosfèriques, un disseny imprecís i defectuós, etc. Les conseqüències són nefastes: les ràfegues de municions romanen de forma latent en extenses àrees del territori, esdevenint residus explosius de guerra (REG) i presentant el mateix risc que les mines antipersona i altres restes, com granades de mà, projectils abandonats, etc.

Aquest és un dels factors que explica que les víctimes de les submunicions de dispersió siguin quasi exclusivament civils: aproximadament un 98%. D’aquests, una quarta part són infants. Les municions de dispersió sovint tenen la mateixa forma que llaunes de beguda o pilotes de tenis, una aparença molt temptadora per a les persones que recullen metalls per a la seva revenda o nens i nenes en busca de nous jocs.

Què s’està fent?

L’atenció sobre els usos d’aquests tipus de dispositius va augmentar després de comprovar que Israel les va utilitzar durant l’última guerra del Líban, l’estiu del 2006, i que molts d’ells van quedar repartits, sobretot en el sud del país. També s’han utilitzat durant la guerra d’Iraq i en molts d’altres conflictes arreu del món des de la primera utilització massiva d’aquestes armes després de la guerra del Vietnam, sobre Laos.

La voluntat de negociar una llei internacional que prohibeixi les armes cluster ha crescut notablement. L’adhesió de 24 estats a una iniciativa internacional per a l’adopció d’un nou tractat que ho consideri és un pas endavant. Alguns estats ja han fet passos importants. Per exemple, Bèlgica les va prohibir el febrer del 2006. Noruega ha anunciat recentment que emprendrà una iniciativa per arribar a un acord sobre la prohibició internacional d’aquestes armes i ha aprovat una moratòria definitiva sobre les municions de dispersió fins que no hi hagi un instrument internacional vinculant que ho reguli.

No obstant això, encara hi ha molts països que no estan d’acord a dur a terme aquestes negociacions i rebutgen donar suport a la campanya. Altres tenen una posició ambigua. Per exemple, l’Estat espanyol ja ha dit que donaria suport a un tractat sobre les armes cluster, però segons va publicar Human Rights Watch fa uns mesos, Espanya té en estoc tres tipus de municions de dispersió i diverses empreses espanyoles estan vinculades a la producció d’aquests artefactes.

Una oportunitat per abordar aquesta qüestió va ser en el marc de la tercera Conferència d’Examen de la Convenció sobre Certes Armes Convencionals, que va tenir lloc a Ginebra del 6 al 17 de novembre d’enguany. Tot i que s’hi va acordar la celebració, el juny de 2007, d’una reunió d’experts governamentals que treballessin de forma específica l’ús de les municions de dispersió, moltes ONG i la pròpia Cluster Munition Coalition van quedar descontentes dels resultats de la Conferència.

 

Redacció: Laia Hernández i Sabina Puig
Edició catalana a cura de la Fundació per la Pau, Justícia i Pau i el Moviment per la Pau.
Més informació: www.stopclustermunitions.org


El gasto militar del ejercicio 2007
Pere Ortega

El Proyecto de presupuestos del Estado español para el próximo año 2007 ha sido aprobado en el Congreso de Diputados. Un año más, hemos escuchado palabras encendidas en boca de los parlamentarios que los ha llevado desde la abstención al voto negativo a los presupuestos. Los medios de comunicación también han recogido ese debate en el que no han faltado opiniones críticas. Pero como es costumbre, nadie, absolutamente nadie, ha mencionado los desorbitados gastos militares dentro de los presupuestos, que en su conjunto representan la astronómica cifra de 17.977.230.000 de euros, 49,25 millones de euros diarios (8.194 millones de pesetas), lo que equivale a 423 euros al año por habitante del Estado (ver Tabla 1).

El análisis que realizamos cada año se ajusta al criterio de incluir aquellas partidas militares que se encuentran repartidas por otros Ministerios, como son: las clases pasivas militares, los militares que han pasado a la reserva o son pensionistas; las cuotas sociales de los militares del Instituto Social de las Fuerzas Armadas; I+D militar que se contabiliza en el Ministerio de Industria; la contribución a la OTAN del Ministerio de Exteriores; el cuerpo paramilitar de la Guardia Civil con cargo al Ministerio del Interior. Estas partidas, la propia Alianza Atlántica las asume como militares y recomienda su inclusión como gasto de las fuerzas armadas. Nosotros, además, añadimos la parte proporcional de los intereses del endeudamiento del Estado en Defensa. Esto no tendría justificación si fuera para el gasto ordinario de mantenimiento de los ejércitos. Pero sí la tiene, como después veremos, debido al alto porcentaje dedicado a las inversiones militares. Que el gasto militar sea muy superior al de los ministerios de Defensa es una práctica común en la mayoría de los Estados. Los mismos Estados Unidos no incluyen los gastos de sus fuerzas militares en Irak y en el exterior en el presupuesto del Pentágono. Es por ese motivo que tanto la OTAN como el SIPRI de Estocolmo, uno de los institutos de investigación para la paz de mayor prestigio, aconsejan la inclusión de los gastos militares repartidos por otros ministerios en el gasto militar total.

El gasto militar total, englobando las partidas mencionadas repartidas por el resto de ministerios, aumentará un 5,1% respecto al año 2006 y representa un 5,5% sobre el total del presupuesto del Estado. Un incremento por encima del 3,2% previsto de crecimiento del PIB para el 2007, porcentaje sobre el que se basará el aumento de los salarios de los trabajadores. Esta realidad contradice los razonamientos del ministro de economía, Sr. Solbes, afirmando que estos son unos presupuestos con una fuerte dedicación a aspectos sociales, con asignaciones que aumentan respecto a años anteriores en seguridad social, vivienda, educación y sanidad. Ciertamente, las asignaciones de esas partidas aumentan, pero si observamos uno de los aspectos que tienen el cometido de impulsar el desarrollo del país, las inversiones en infraestructuras para transporte, vivienda y urbanismo, entonces hay que desmentir al ministro Solbes, dado que las inversiones para Defensa representan el 32% del total de las inversiones del Estado. Un porcentaje escandaloso. Las inversiones militares reales del presupuesto para el año 2007 suman la cantidad de 3.195 millones de euros, una tercera parte del total de las inversiones del Estado. Si se observa la Tabla 2, se aprecia el enorme peso de los aspectos militares sobre el total de inversiones del presupuesto del Estado español. Inversiones que, como cada año, van destinadas al desarrollo de nuevos equipos de armamentos, buena parte en el marco de colaboración con otros países europeos: el avión de combate Eurofighter, el helicóptero de combate Tigre, los misiles Iris y Taurus, el avión de transporte militar A400-M, y algunos propios que surgen nuevos como el enorme Obús de 155 mm, o los buques de proyección estratégica, desembarco y abastecimiento BAC y BAM, para proyectar intervenciones militares en el exterior y que, unidos al resto de armamentos, representan una sangría para la economía del país (Tabla 3).

Esta cuestión de las inversiones militares es el principal desatino político del actual gobierno del PSOE, y es una muestra evidente de la deriva militarista en que se encuentra inmerso el Estado. La principal partida de las inversiones es la dedicada a I+D militar, que se contabiliza en el capítulo VI de Inversiones de los presupuestos y que representa una quinta parte (20%) del total de I+D del Estado (Tabla 4). Está destinada a las nuevas armas que se producen en España y continúa surgiendo, de manera inexplicable, del Ministerio de Industria, Comercio y Turismo, y su destino es proveer de ayudas a las industrias que las desarrollan. Lo venimos denunciando año tras año: es una manera encubierta de subvencionar mediante recursos públicos a las empresas privadas. Y arroja serías dudas desde un punto de vista económico, pues investigar para producir armamento resulta de dudosa eficiencia, por mucho que afirmen lo contrario los voceros del militarismo, debido al muy discutible trasvase de la tecnología militar para el uso civil. Y moralmente reprobable desde el punto de vista social, pues esa misma investigación dedicada a usos civiles arrojaría mayores beneficios. De ahí nuestra crítica a la ineficiencia económica de los productos que se investigan, pues no desarrollan beneficios de economía de escala y es peregrina la idea que produzca un trasvase de tecnología a la industria civil. Pese a ello, se continúa ayudando a las industrias de guerra mediante unos recursos que, a su vez, se contabilizan como un ingreso y esconden un mayor déficit del presupuesto público.

Merece un comentario la inclusión de la Guardia Civil como gasto militar. La justificamos por el hecho de que este cuerpo tiene un claro carácter paramilitar, por tener encomendadas misiones de seguridad nacional consideradas estratégicas, como vigilancia de fronteras y costas. Y además, sus integrantes se rigen por la ordenanza y la disciplina militar. Pero también es cierto que entre sus misiones tienen asignadas una buena parte que no son militares, relacionadas con la seguridad ciudadana, como el tráfico de carreteras o de lucha y prevención de la delincuencia criminal. Cabe añadir que es una importante reivindicación del personal del cuerpo el abandono de este carácter militar. Este año, hemos asistido a un primer síntoma en ese sentido y, por primera vez se han unificado en un solo mando los cuerpos de la policía y la Guardia Civil. Sus presupuestos también se han unificado. Si en el futuro se produce la buena noticia del abandono del carácter y misiones militares del cuerpo, no dudaremos en restar el gasto de la Guardia Civil como militar, pues sería una buena noticia anunciar que España goza de un gasto militar inferior.

El gasto militar en España es, año tras año, un enorme sumidero donde se depositan recursos sin razón aparente que lo justifique. Pues, ¿cuáles son los peligros y amenazas que se ciernen sobre el territorio español para justificar esas millonarias cifras?. Este despilfarro más bien obedece a la inercia y dinámicas en las que se encuentra inmerso el Estado español, debido a los compromisos derivados de estar asociado a la Alianza Atlántica y al incipiente polo militar que se está creando en el interior de la Unión Europea, que disparan el gasto militar de los países miembros en ambas estructuras militares y que, con EE.UU. a la cabeza, empujan el gasto militar mundial a las cifras del final de la Guerra Fría: 1.150.000.000.000 de dólares anuales en 2005. Una locura que sólo beneficia a los bolsillos del llamado “complejo militar industrial”, conglomerado donde se mezclan los intereses y corruptelas de los accionistas de las industrias de guerra, de algunos militares y políticos.

 

Tabla 1. El Gasto Militar inicial en España (años 2006-2007)
(en millones de euros corrientes)

Conceptos

Año 2006

Año 2007

Ministerio de Defensa

7.416,53

8.052,76

Organismos Autónomos del Ministerio de Defensa

1.232,15

1.282,19

Centro Nacional de Inteligencia

208,57

241,57

Total Defensa

8.857,25

9.576,52

Clases pasivas militares

2.993,18

3.102,21

ISFAS (Otros Ministerios)

587,80

563,62

Guardia Civil (Ministerio de Interior)

2.364,38

2.657,511

I+D militar (Ministerio de Industria)

1.358,01

1.225,06

OTAN y UEO (Ministerio Asuntos Exteriores)

8,83

7,79

Total Defensa criterio OTAN

16.169,45

17.132.71

Intereses de la Deuda Pública

954,98

844,52

TOTAL GASTO MILITAR

17.124,43

17.977,23

1 El presupuesto de la Guardia Civil para el año 2007 se ha unificado al de la Policía Nacional, la cantidad reseñada responde al incremento previsto respecto al 2006.

DATOS 2007

Incremento Defensa respecto al año 2006: 8,12%
Incremento del total de gasto militar respecto al año 2006: 5,10%
% del total del gasto militar respecto al presupuesto total: 5,53%
% del gasto militar respecto al PIB 2007: 1,73%
Gasto militar por día: 49,25 millones de € (8.194 millones de pesetas)
Gasto militar per cápita/año 423 € (70.381 pesetas)
% I+D militar respecto al total I+D: 19,80%
% Inversiones militares respecto al total de inversiones: 32%

 

Tabla 2. Inversiones 2006-2007 (en millones de euros corrientes)

Ministerio

Año 2006

Año 2007

Inversiones Defensa

3.300,02

3.195,48

Ministerio de Fomento

4.909,00

5.238,07

Resto de ministerios

1.129,21

1.556,61

Total inversiones Estado

9.338,23

9.990,16

Inversiones 2007 en Defensa representa el 32% total Estado y el 61% respecto a Fomento

 

Tabla 3. Principales inversiones militares 2007 (en millones de euros)

Avión de combate EF-2000

369,02

Avión de transporte A400M

1,00

Helicópteros de combate Tigre

60,64

Fragatas F-100

5,56

Blindados Leopard

101,48

Blindados Pizarro

59,52

Obús remolcado155/52

3,12

Misiles Iris, Taurus y torpedos Submarino S-80

75,88

Blindados Centauro

25,04

Vehículos de transporte militar

34,71

Artillería y misiles contra-carro

64,10

Helicópteros NH-90

14,00

Buques de transporte militar y desembarco BAC, BAM, LCM

59,35

Modernización de aviones militares F-5 y C-15

34,94

Comunicaciones, sistemas de mando y guerra electrónica

84,07

Equipos de defensa (inversiones varias)

110,46

Municiones y explosivos

13,94

Resto de infraestructuras, instalaciones y material de guerra

1.262,58

I+D del Ministerio de Industria

1.225,06

TOTAL inversiones

3.195,48

 

Tabla 4. I+D militar 2006-2007 (en millones de euros corrientes)

AÑOS

2006

2007

Ministerio de Defensa y OO.AA.

325,88

361,04

Ministerio de Industria

1.358,00

1.225,06

TOTAL

1.683,88

1.586,10

 

Pere Ortega


Entrevista a Carlo Marcola, del Primer Comando de la Capital
Diario O Globo / Revista ECOTOPIA

El 23 de mayo de este año, el diario O Globo de Brasil en su Editorial Segundo Cuaderno, publicó esta entrevista. Él es Marcos Camacho, jefe de una banda carcelaria de São Paulo denominada Primer Comando de la Capital (PCC), que durante este año ha provocado numerosos actos de vandalismo en esa ciudad y alrededores. Revista ECOTOPIA nº 168 Unidad Ecológica Salvadoreña (UES)

 

¿Usted es del PCC?

Más que eso, yo soy una señal de estos tiempos. Yo era pobre e invisible. Ustedes nunca me miraron durante décadas y antiguamente era fácil resolver el problema de la miseria. El diagnóstico era obvio: migración rural, desnivel de renta, pocas villas miseria, discretas periferias; la solución nunca aparecía. ¿Qué hicieron? Nada. ¿El Gobierno Federal alguna vez reservó algún presupuesto para nosotros? Nosotros sólo éramos noticia en los derrumbes de las villas en las montañas o en la música romántica sobre "la belleza de esas montañas al amanecer", esas cosas. Ahora estamos ricos con la multinacional de la droga. Y ustedes se están muriendo de miedo. Nosotros somos el inicio tardío de vuestra conciencia social. ¿Vio? Yo soy culto. Leo a Dante en la prisión.

Pero la solución sería ...

¿Solución? No hay solución, hermano. La propia idea de "solución" ya es un error. ¿Ya vio el tamaño de las 560 villas miseria de Rio? ¿Ya anduvo en helicóptero por sobre la periferia de São Paulo? ¿Solución, cómo? Sólo la habría con muchos millones de dólares gastados organizadamente, con un gobernante de alto nivel, una inmensa voluntad política, crecimiento económico, revolución en la educación, urbanización general y todo tendría que ser bajo la batuta casi de una "tiranía esclarecida" que saltase por sobre la parálisis burocrática secular, que pasase por encima del Legislativo cómplice. ¿O usted cree que los chupasangre (sanguessugas) no van a actuar? Si se descuida van a robar hasta al PCC. Y del Judicial que impide puniciones.

Tendría que haber una reforma radical del proceso penal del país, tendría que haber comunicaciones e inteligencia entre policías municipales, provinciales y federales (nosotros hacemos hasta "conference calls" entre presidiarios.) Y todo eso costaría billones de dólares e implicaría una mudanza psicosocial profunda en la estructura política del país. O sea: es imposible. No hay solución.

¿Usted no tiene miedo de morir?

Ustedes son los que tienen miedo de morir, yo no. Mejor dicho, aquí en la cárcel ustedes no pueden entrar y matarme, pero yo puedo mandar matarlos a ustedes allí afuera. Nosotros somos hombres-bomba. En las villas miseria hay cien mil hombres-bomba. Estamos en el centro de lo insoluble mismo. Ustedes en el bien y el mal y, en medio, la frontera de la muerte, la única frontera. Ya somos una nueva especie, ya somos otros bichos, diferentes a ustedes. La muerte para ustedes es un drama cristiano en una cama, por un ataque al corazón. La muerte para nosotros es la comida diaria, tirados en una fosa común. ¿Ustedes intelectuales no hablan de lucha de clases, de ser marginal, ser héroe? Entonces ¡llegamos nosotros! ¡Ja, ja, ja.! Yo leo mucho; leí 3.000 libros y leo a Dante, pero mis soldados son extrañas anomalías del desarrollo torcido de este país. No hay más proletarios o infelices o explotados. Hay una tercera cosa creciendo allí afuera, cultivada en el barro, educándose en el más absoluto analfabetismo, diplomándose en las cárceles, como un monstruo Alien escondido en los rincones de la ciudad. Ya surgió un nuevo lenguaje. ¿Ustedes no escuchan las grabaciones hechas "con autorización" de la justicia? Es eso. Es otra lengua. Está delante de una especie de post-miseria. Eso. La post-miseria genera una nueva cultura asesina, ayudada por la tecnología, satélites, celulares, Internet, armas modernas. Es la mierda con chips, con megabytes. Mis comandados son una mutación de la especie social. Son hongos de un gran error sucio.

¿Qué cambió en las periferias?

Mangos. Nosotros ahora tenemos. ¿Usted cree que quien tiene 40 millones de dólares como Beira Mar no manda? Con 40 millones de dólares la prisión es un hotel, un escritorio. ¿Cuál es la policía que va a quemar esa mina de oro, entiende? Nosotros somos una empresa moderna, rica. Si el funcionario vacila, es despedido y "colocado en el microondas". Ustedes son el Estado quebrado, dominado por incompetentes. Nosotros tenemos métodos ágiles de gestión. Ustedes son lentos, burocráticos. Nosotros luchamos en terreno propio. Ustedes, en tierra extraña.

Nosotros no tememos a la muerte. Ustedes mueren de miedo. Nosotros estamos bien armados. Ustedes tienen calibre 38. Nosotros estamos en el ataque. Ustedes en la defensa. Ustedes tienen la manía del humanismo. Nosotros somos crueles, sin piedad. Ustedes nos transformaron en superstars del crimen.

Nosotros los tenemos de payasos. Nosotros somos ayudados por la población de las villas miseria, por miedo o por amor. Ustedes son odiados. Ustedes son regionales, provincianos. Nuestras armas y productos vienen de afuera, somos "globales". Nosotros no nos olvidamos de ustedes, son nuestros "clientes". Ustedes nos olvidan cuando pasa el susto de la violencia que provocamos.

¿Pero, qué debemos hacer?

Les voy a dar una idea, aunque sea en contra de mí. ¡Agarren a "los barones del polvo" (cocaína)! Hay diputados, senadores, hay generales, hay hasta ex presidentes del Paraguay en medio de la cocaína y de las armas. ¿Pero, quién va a hacer eso? ¿El ejército? ¿Con qué plata? No tienen dinero ni para comida de los reclutas. El país está quebrado, sustentando un Estado muerto con intereses del 20 % al año, y Lula todavía aumenta los gastos públicos, empleando 40 mil sinvergüenzas. ¿El ejército irá a luchar contra el PCC? Estoy leyendo a Clausewitz, Sobre la Guerra. No hay perspectiva de éxito. Nosotros somos hormigas devoradoras, escondidas en los rincones. Tenemos hasta misiles anti-tanque. Si embroman, van a salir unos Stinger. Para acabar con nosotros, solamente con una bomba atómica en las villas miseria. ¿Ya pensó? ¿Ipanema radiactiva?

Pero, ¿no habrá una solución?

Ustedes sólo pueden llegar a algún suceso si desisten de defender la "normalidad". No hay más normalidad alguna. Ustedes precisan hacer una autocrítica de su propia incompetencia. Pero a ser franco, en serio, en la moral. Estamos todos en el centro de lo insoluble. Sólo que nosotros vivimos de él y ustedes no tienen salida. Sólo la mierda. Y nosotros ya trabajamos dentro de ella. Entiéndame, hermano, no hay solución. ¿Saben por qué? Porque ustedes no entienden ni la extensión del problema. Como escribió el divino Dante: "Pierdan todas las esperanzas. Estamos todos en el infierno".

 

* [Nota Centre Delàs] En 2005, la comisión parlamentaria de Inquérito (CPI) que investigó el famoso mensalão acusó a 19 diputados que recibieron pagos mensuales del Gobierno para votar las propuestas oficialistas. Decenas, o puede ser más de un centenar, de diputados y senadores supuestamente implicados pudieron escaparse de las acusaciones gracias a diversas maniobras realizadas por los representantes petistas [PT, partido de Lula] y sus aliados en el Congreso. Durante 2006, un nuevo escándalo conmocionó la credibilidad del Congreso. La CPI que investigó el fraude se llamó de los "sanguesssugues" (sanguijuelas). A través de miembros infiltrados en ambas cámaras y en el Ministerio de Salud, la empresa Planam -de la familia Vedoin- montó un esquema de venta de ambulancias sobre-facturadas para los municipios de varios Estados del país. Un centenar de diputados y senadores presentaron enmiendas parlamentarias para liberar recursos "destinados a salud" en más de 600 municipios.

 

Diario O Globo, Brasil, Editorial Segundo Cuaderno, 23 de mayo de 2006.
Revista ECOTOPIA nº 168, Unidad Ecológica Salvadoreña (UES)


Campaña contra las municiones de racimo
Información del Moviment per la Pau, la Fundació per la Pau y Justícia i Pau

 

Cluster Munition Coalition

Más de 180 entidades de 50 países de todo el mundo están llevando a cabo una intensa campaña contra las municiones de racimo (cluster munitions, en inglés). El objetivo es dar a conocer las atrocidades que pueden causar estas armas, para poder presionar y vehicular demandas a las instituciones internacionales. En Cataluña, uno de los impulsores de la Campaña es el Moviment per la Pau. La Fundació per la Pau y Justícia i Pau también dan apoyo.

La campaña internacional contra las municiones de racimo se inició en noviembre de 2003 y se articula de forma similar a la lucha que se hizo contra las minas antipersonales en la década de los 90. Reclaman lo siguiente:

  • No utilización, no producción y no comercio de municiones de racimo hasta que no se resuelvan los problemas humanitarios que causan.

  • Incremento de los recursos para la asistencia a comunidades y personas afectadas por las municiones de racimo y otros residuos explosivos de guerra.

  • Responsabilidad especial de los usuarios de las municiones de racimo para garantizar la limpieza de los terrenos afectados, advertencias, educación sobre los riesgos, proveimiento de información y asistencia a las víctimas.

La organización humanitaria Handicap International, que también forma parte de esta coalición, acaba de publicar el estudio preliminar Fatal Footprint: the Global Human Impact of Cluster Munitions. El informe documenta el impacto de las municiones de racimo en 23 países. Para la elaboración de este informe, Handicap International recogió estadísticas sobre 11.044 casos, pero se calcula que el número real de víctimas es de más de 100.000.

Pero, ¿qué son las municiones de racimo?

Las municiones de racimo son bombas de fragmentación que se abren en el aire y liberan pequeños artefactos que matan o mutilan a las personas que se encuentran a su alrededor. Se diseñaron originariamente para imposibilitar el avance de los soldados enemigos en un área de gran superficie, a través del lanzamiento de muchas municiones pequeñas sobre el terreno en cuestión.

 

La dispersión de sus submuniciones hace que estas armas sean altamente mortales. Se calcula que pueden llegar a fragmentarse en más de 1.000 submuniciones a la vez. Estas cifras se multiplican puesto que a menudo los ataques se hacen de manera reiterada para garantizar el éxito.

Pero esto no es todo. Según el estudio de Handicap International, un 10% de las municiones de racimo no explotan inmediatamente en el momento de la detonación al impactar con el suelo. Las razones son varias: el estado del suelo, las condiciones atmosféricas, un diseño impreciso y defectuoso, etc. Las consecuencias son nefastas: las ráfagas de municiones permanecen de forma latente en extensas superficies, convirtiéndose en residuos explosivos de guerra (REG) y presentando el mismo riesgo que las minas antipersonales y otros restos como granadas de mano, proyectiles abandonados, etc.

Este es uno de los factores que explica que las víctimas de las submuniciones de racimo sean casi exclusivamente civiles: aproximadamente un 98%. De estas, una cuarta parte son niños. Las municiones de racimo a menudo tienen la misma forma que latas de bebida o pelotas de tenis, una apariencia muy tentadora para las personas que recogen metales para su reventa o para niños y niñas en busca de nuevos juegos.

¿Qué se está haciendo?

La atención sobre los usos de estos tipos de dispositivos aumentó tras comprobar que Israel las utilizó durante la última guerra del Líbano, en el verano de 2006, y que muchos de ellos quedaron repartidos, sobre todo en el sur del país. También se han utilizado durante la guerra de Irak y en muchos otros conflictos del mundo, desde la primera utilización masiva de estas armas tras la guerra del Vietnam, sobre Laos.

La voluntad de negociar una ley internacional que prohíba las armas de racimo ha crecido notablemente. La adhesión de 24 Estados a una iniciativa internacional para la adopción de un nuevo tratado que lo contemple es un paso adelante. Algunos Estados ya han hecho pasos importantes. Por ejemplo, Bélgica las prohibió en febrero de 2006. Noruega ha anunciado recientemente que emprenderá una iniciativa para llegar a un acuerdo sobre la prohibición internacional de estas armas y ha aprobado una moratoria definitiva sobre las municiones de racimo hasta que no haya un instrumento internacional vinculante que lo regule.

Sin embargo, todavía hay muchos países que no están de acuerdo en llevar a cabo estas negociaciones y rechazan apoyar la campaña. Otras tienen una posición ambigua. Por ejemplo, el Estado español ya ha dicho que apoyaría un tratado sobre las armas de racimo, pero según publicó Human Rights Watch hace unos meses, España tiene almacenados tres tipos de municiones de racimo y varias empresas españolas están vinculadas a la producción de estos artefactos.

Una oportunidad para abordar esta cuestión surgió en el marco de la tercera Conferencia de Examen de la Convención sobre Ciertas Armas Convencionales, que tuvo lugar en Ginebra entre el 6 y el 17 de noviembre de este año. Si bien se acordó la celebración, en junio de 2007, de una reunión de expertos gubernamentales que trabajarán de forma específica el uso de las municiones de racimo, muchas ONG y la propia Cluster Munition Coalition quedaron descontentas con los resultados de la Conferencia.

 

Redacción: Laia Hernández i Sabina Puig
Edició catalana a cargo de la Fundació per la Pau, Justícia i Pau i el Moviment per la Pau.
Más información en: www.stopclustermunitions.org


Centre d'Estudis per a la Pau J.M.Delàs - Justícia i Pau
Rivadeneyra, 6, 10è - 08002 Barcelona
T. 93 317 61 77 - Fax. 93 412 53 84 - This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.
www.justiciaipau.org/centredelas

Publications

Working with:

sipri

Member of:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adress: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Phone: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org