P A U  G L O B A L

Papers electrònics, n. 48 10 de juliol de 2007

*

*

Per subscriure-vos-hi o donar-vos-en de baixa envieu la petició a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. posant a l'assumpte: SUBSCRIPCIÓ A PAU GLOBAL. .Demanem que ens feu suggeriments i opinions; així mateix, també demanem que feu circular la informació. Els articles publicats són l'opinió dels seus autors i no representen, si no s'indica el contrari, l'opinió del Centre Delàs. Us oferim la versió en català i en castellà

Para subscribirse o darse de baja envie la petición a This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it. indicando en el asunto: SUBSCRIPCIÓN A PAU GLOBAL Pedimos que nos hagan llegar sugerencias y opiniones; así mismo, solicitamos que hagan circular esta información. Los artículos publicados son la opinión de sus autores y no representan, si no se especifica lo contrario, la opinión del Centre Delàs. Les ofrecemos la versión en catalán y en castellano.

Centre d'Estudis per a la Pau J.M.Delàs - Justícia i Pau
Rivadeneyra, 6, 10è- 08002 Barcelona T. 93 317 61 77 - Fax. 93 412 53 84 - This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.
www.justiciaipau.org/centredelas

BBVA sense Armes!
Jordi Calvo

El 12 de juny, el Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau, i l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG) vam presentar la campanya BBVA sense armes, sense inversions contaminants, sense inversions sospitoses. La raó de ser d'aquesta campanya és que a l'Estat espanyol les pràctiques empresarials irresponsables estan, lamentablement, molt esteses entre la patronal i actuen contra el medi ambient, erosionen greument la vida de comunitats i pobles en altres territoris, o afavoreixen mitjançant produccions perverses, com les armes, conflictes i guerres en diversos punts del planeta. Les entitats promotores de la campanya denuncien que el BBVA no és un entitat aliena a aquestes pràctiques i que actua irresponsablement a través de la participació en negocis militars, contaminats o que vulneren els drets humans.

Inversions en armes
Segons les dades facilitades pel Centre Delàs, les inversions del BBVA en empreses productores d'armament van dirigides a Hispasat, indústria de comunicació per satèl·lit amb aplicacions militars; Ibèrica del Espacio, S.A., indústria aeronàutica amb programes militars; Indra, empresa d'electrònica que té al voltant d'un 50% de producció militar (Eurofigther, fragates F-100, helicòpters Tigre, blindats, míssils); i RYMSA, fabricant de sistemes de comunicació i radar (fragates F-100). També a la Compañía Española de Seguros de Créditos a la Exportación (CESCE), que facilita les exportacions d'armes, assegurant aquestes operacions.

Per altra banda, també crida l'atenció que el BBVA sigui una de les principals entitats financeres de les exportacions d'armes italianes. De fet, l'any 2002 va ocupar el primer lloc de la classificació per volum de finançaments i el 2006, va finançar exportacions d'armes per un total de més de 53 milions d'euros, incloent-hi països que no compleixen amb el Codi de Conducta de la Unió Europea, entre els quals destaca significativament Israel.

A més a més, segons l'informe "Inversions explosives. Institucions financeres i municions clúster", elaborat per l'organització belga Netwerk Vlaanderen, el BBVA va participar amb 25 milions de dòlars en una agrupació internacional de 30 empreses financeres que va proporcionar un crèdit a cinc anys de 1.700 milions d'euros a Raytheon, que produeix la Joint Standoff Weapon (JSOW), una bomba que es llança des de l'aire i que té algunes variants de municions clúster. També participa en una agrupació internacional de 28 bancs per un préstec a cinc anys de 1.500 milions d'euros a Thales, que produeix, a través de la seva filial TDA, míssils, alguns dels quals són municions clúster. També a EADS, fabricadora de l'avió de combat Eurofighter (de la qual forma part l'empresa espanyola Construccions Aeronàutiques S.A., CASA) a través d'una agrupació internacional de 36 bancs que van proporcionar-li un crèdit a set anys de 3.000 milions d'euros, quan aquest consorci tenia participació en TDA el 2005.

Inversions contaminants i sospitoses
Alguns dels exemples sobre inversions contaminants o sospitoses que proporciona l'ODG mostren que el BBVA, l'any 2001, va aportar 150 milions de dòlars per l'Oleoducte de Crus Pesats de l'Equador, fortament criticat a causa dels seus impactes negatius sobre l'ecosistema de l'Equador i perquè va provocar el desplaçament de comunitats. Un exemple dels impactes és la destrucció de sis volcans actius, d'un gran nombre de reserves d'aigua fresca i de jungla verge, a més de les elevades possibilitats d'un accident mediambiental.
Per altra banda, a la ciutat uruguaiana de Fray Bentos, el govern d'aquest país va autoritzar a l'empresa finlandesa Botnia i l'espanyola ENCE la construcció de dues plantes de producció de cel·lulosa, que implicaria una inversió contaminant incompatible amb la forma de vida i la salut de les persones de la localitat. El BBVA va donar suport al finançament necessari per a ENCE en el 50% del projecte, valorat en un total de 600 milions de dòlars.

A Mèxic, la Fiscalia va acusar el BBVA d'operacions de blanqueig de diners per aconseguir suports per fer-se amb el control del banc mexicà Probursa. Per a aquesta operació, el BBV va crear una filial a Puerto Rico, que operava a través de préstecs sense garantia. A l'operació van participar-hi el president de Probursa, José Madariaga, i el seu home de confiança, Eduardo Pérez Montoya, situat per l'FBI a l'òrbita del narcotràfic i qui va facilitar al BBV la participació majoritària a canvi de legitimar-li fons dipositats al paradís fiscal de Gran Cayman.

El juliol de 1996, a Colòmbia, per tal d'aconseguir el control majoritari del Banco Ganadero, el BBV s'hauria aliat amb el Grup Fidugán de manera que aquest li venia la seva part si es comprometia a blanquejar-li altes sumes de diners procedents del narcotràfic. Prèviament, el BBV va adquirir el 35% del Banco Ganadero. Les altres dues parts del gran banc pertanyien al Grup Fidugán, 32%, i als accionistes minoritaris, 33%.

Amb aquesta campanya es vol crear una opinió pública que afavoreixi un canvi d'actitud de les entitats financeres i del BBVA en particular. Es demana que cancel·lin les seves inversions en les empreses productores d'armament i anul·lin el finançament d'empreses altament contaminants i que integrin controls efectius per garantir que les seves inversions i altres operacions financeres no condueixin a vulneracions els drets humans ni tinguin impactes ambientals i socials negatius.

www.bbvasensearmes.org


Jordi Calvo és investigador del Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau.

Revista El Triangle, juny de 2007.

Desarmar la banca
Pere Ortega

La banca juga un paper fonamental en el finançament de la cadena productiva de béns i serveis, i en el desenvolupament econòmic. Per tant, no hi ha cap dubte de la necessitat de les finances per posar en marxa un sistema econòmic que permeti assolir un nivell de benestar social que superi les desigualtats del món actual i ens permeti somiar en una societat al servei de les persones. Però una cosa són els somnis i una altra la realitat del món capitalista actual, on la banca juga un paper clau en l’especulació sense límits per obtenir lucre. Tant, que no hi ha escàndol d’expoliació de recursos, de corrupció, o de delicte lligat a les màfies de la droga, del tràfic d’éssers humans o d’armes, sense el paper que juguen els anomenats “paradisos fiscals”, repartits per tots els racons del planeta, on una banca sense escrúpols empara el diner provinent de l’economia delictiva.

Però no solament és un problema de “paradisos fiscals”, també en els països “desenvolupats” i “democràtics” tenim deficiències per resoldre, ja que malgrat que la corrupció pot ser inferior, hi ha una moral camuflada que permet que el món financer actuï a l’empar d’una llei que, en algunes qüestions no té legitimitat social, com per exemple la corrupció immobiliària; o el cas que ara ens ocupa, la indústria militar i l’exportació d’armes. De fet, la vinculació entre món financer i la indústria militar és molt més estreta que la de la resta del món empresarial. Això és degut a dos fets que caracteritzen de manera especial la indústria de guerra a Espanya. El primer és generalitzable a qualsevol tipus de comerç d’exportacions, perquè cap empresa inicia una venda a l’exterior sense que una entitat de crèdit financiï i emeti una certificació que doni seguretat de cobrament de l’operació. Fet que s’agreuja per la llei que regula les exportacions de material militar en considerar-les “secret d’estat” i les sotmet a un estricte control perquè suposadament poden afectar la seguretat de l’Estat.

El segon té a veure amb la dependència de les indústries militars de l’Estat espanyol i del Ministeri de Defensa, atés que és el principal i únic client. És el secular vici de manca de liquidesa de l’Estat central i el consegüent retard en el compliment dels compromisos de pagament que es retarden molt en el temps. Fet que obliga les empreses i indústries a buscar en la banca un finançament que permeti suportar els ajornaments que en molts casos superen l’any. Despeses de finançament que, evidentment, acaben repercutint sobre el cost del producte, és a dir, l’arma.

Els dos casos obliguen i demostren l’existència d’una estreta vinculació comercial entre la banca, les indústries militars i també els diferents ministeris de l’Estat espanyol implicats en les autoritzacions de les exportacions militars. Però, alhora, hi ha un tercer factor que també entorpeix conèixer amb exactitud dades del sector industrial militar lligades a les exportacions d’armes. Aquest factor està lligat al secretisme que envolta tota la producció i el comerç d’armes: les entitats bancàries i de finançament no faciliten informacions sobre les seves operacions escudant-se en el secret bancari vigent. Com que la llei no és igual a tot arreu, i ha altres països que sí que informen de les exportacions d’armes i de la banca que empara les operacions. [1] Però, en canvi, no poden amagar la vinculació de propietat amb les indústries militars, ja que aquí sí que hi ha transparència, obligada per la llei, que regula la propietat mercantil. Si consultem el seu registre podem conèixer amb detall els lligams de la propietat accionarial de les empreses i les indústries de guerra espanyoles, i també quins són els principals bancs on operen aquestes indústries.

El primer fet que sorprèn és veure la nombrosa presència de caixes d’estalvis entre els accionistes de les indústries militars. Això sorprèn perquè les caixes d’estalvis són entitats financeres que per llei tenen una funció estrictament social i sense ànim de lucre. En canvi, tenen una forta vinculació amb indústries que fabriquen artefactes que serveixen per matar i fer la guerra. Aquest és el cas de Caja Castilla-la Mancha que està vinculada amb tres empreses que treballen en el sector militar: Aernnova (antiga Gamesa Aeronàutica), un 80% a través de Sinergy Industry and Technology, i directament de Tecnobit i ICSA; Ibercaja amb Amper; Bilbao Vizkaia Kutxa, Caja Ahorros de Guipuzcoa y San Sebastian, i Caja de Ahorros de Vitoria y Alava amb CAF, indústria de fabricació de ferrocarrils però que a la vegada col·labora en la producció de blindats amb Santa Bárbara General Dynamics, i Caja San Fernando amb SACESA (per saber el tipus de producció es pot consultar la Taula 1).

Figura 1. Connexions accionarials d’entitats financeres i el negoci de les armes

El cas més cridaner és el d’Indra, potser la més important indústria d’innovació tecnològica en electrònica de l’Estat espanyol. Aquesta empresa participa en la majoria dels grans projectes militars del Ministeri de Defensa: sistemes de tir, defensa i guerra electrònica, simuladors de vol, avions Eurofigther i A400M, fragates F-100, helicòpters Tigre, blindats Leopard i tota mena de míssils. Indra està participada per caixes d’estalvi, com Caja Madrid, Caja de Asturias i Caja Ahorros Santander, que en el seu conjunt són els accionistes majoritaris.

En la Taula 1 es mostra la vinculació de propietat entre la banca i les indústries militars el juny de 2007. De la qual es desprèn que el banc amb una presència més estreta en les indústries de guerra és el BBVA, [2] present de manera directa a Indra i Hispasat, però també de manera indirecta a través d’Iberdrola a Ibérica del Espacio i RYMSA, i a través del seu percentatge a Indra, Hispasat, Hisdesat i Inmize. El BBVA ha participat en el passat, fins al 1998, amb un 2% a través d’IBV en Industrias y Turbopropulsores (ITP), fabricant del motor del Eurofighter. També va participar amb un 25,78%, fins l’abril de 2006, en GAMESA Aeronàutica (avui Aernnova), fabricant per a EADS de fuselatges i ales de l’avió de transport militar A400M. Finalment, el BBVA va adquirir un 5,26% d’Amper [3] i pocs dies més tard el va vendre. [4]

El cas més sagnant és el del Banc Santander i la seva vinculació a través de Vista Capital, de qui controla el 50% d’Explosivos Alaveses (Expal). Aquesta indústria, que forma part del consorci d’Unión Española de Explosivos (UEE), es dedica a la fabricació de tota mena d’explosius, bombes, espoletes i les molt perilloses clústers, una bomba de fragmentació agermanada a les mines antipersona ja prohibides a Espanya, que obre la seva càrrega mortífera abans d’arribar a terra i dissemina múltiples petites bombes que moltes vegades no exploten i és converteixen de facto en mines antipersona, ja que perduren en el temps i causen múltiples víctimes entre la població civil. Aquest artefacte és motiu d’una campanya internacional (en la qual el Centre Delàs està implicat) que busca la prohibició de la seva fabricació i exportació. Expal, empresa amb pèrdues continuades durant els últims anys, va tancar la seva factoria a Vitòria, i va traslladar la producció a altres fàbriques del grup UEE (Fabricaciones Extremeñas, Bresel, i Explosivos de Burgos), on continua la producció de mortíferes bombes de guerra.L’exportació cap a tercers països es realitza sota el nom d’Expal, amb oficines a Madrid. Aquest és el tipus d’indústria en la qual el Banc Santander inverteix els diners dels seus clients, i que aquests cal que coneguin, perquè alguna responsabilitat indirecta hi tenen.

Com que la guerra és un dels grans negocis d’aquesta etapa anomenada de globalització, i la indústria militar és sense dubte la més beneficiada i un dels eixos que piloten l’economia capitalista global. No és d’estranyar la connexió entre entitats financeres estrangeres i la indústria militar espanyola més rendible. Així, doncs, alguns dels grans bancs mundials són alhora accionistes d’algunes de les més potents indústries de guerra en els seus països, com J.P. Morgan (EUA), primer accionista de General Electric, aquí ho és d’Amper; el Deutsche Bank d’EADS i Daymler Benz a Alemanya, aquí ho és de CESCE, i el Barclays Bank, accionista de Lockheed Martin, Raytheon i Textron, aquí ho és d’Amper.

La responsabilitat social corporativa pregonada pel món de la banca queda seriosament malmesa un cop vista la vinculació amb la indústria de la guerra i el comerç d’armes. El que hauria de fer reflexionar la població a l’hora de col·locar els seus estalvis en entitats financeres que contribueixen a fabricar artefactes tan improductius com les armes i, el que és pitjor, produir guerres.

Pere Ortega és investigador del Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau.

Materials de Treball, núm. 32.

Per què no es publiquen les dades dels finançaments de les exportacions espanyoles d'armament?
Alejandro Pozo

¡BBVA sin Armas!
Jordi Calvo

El 12 de junio, el Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justicia i Pau, y el Observatori del Deute en la Globalització (ODG) presentaron la campaña BBVA sin armas, sin inversiones contaminantes, sin inversiones sospechosas. La razón de ser de esta campaña es que, en el Estado español, las prácticas empresariales irresponsables están lamentablemente muy extendidas entre la patronal, teniendo un fuerte impacto en el medio ambiente, erosionando gravemente la vida de comunidades y pueblos en otros territorios, o favoreciendo mediante producciones perversas, como las armas, conflictos y guerras en varios puntos del planeta. Las entidades promotoras de la campaña denuncian que el BBVA no es una entidad ajena a estas prácticas y que actúa irresponsablemente a través de la participación en negocios militares, contaminantes o que vulneran los derechos humanos.

Inversiones en armas

Según los datos facilitados por el Centre Delàs, las inversiones del BBVA en empresas productoras de armamento van dirigidas a Hispasat, industria de comunicación por satélite con aplicaciones militares; Ibérica del Espacio, S.A., industria aeronáutica con programas militares; Indra, empresa de electrónica que tiene alrededor de un 50% de producción militar (Eurofighter, fragatas F-100, helicópteros Tigre, blindados, misiles); y RYMSA, fabricante de sistemas de comunicación y radar (fragatas F-100). También a la Compañía Española de Seguros de Créditos a la Exportación (CESCE), que facilita las exportaciones de armas, asegurando estas operaciones.

Por otra parte, también llama la atención que el BBVA sea una de las principales entidades financieras de exportaciones de armas italianas. De hecho, el año 2002 ocupó el primer lugar de la clasificación por volumen de financiaciones y en 2006, financió exportaciones de armas por un total de más de 53 millones de euros, incluyendo países que no cumplen con el Código de Conducta de la Unión Europea, entre los cuales destaca significativamente Israel.

Además, según el informe "Inversiones explosivas. Instituciones financieras y municiones de racimo", elaborado por la organización belga Netwerk Vlaanderen, el BBVA participó con 25 millones de dólares en una agrupación internacional de 30 empresas financieras que proporcionó un crédito a cinco años de 1.700 millones de euros a Raytheon, que produce la Joint Standoff Weapon (JSOW), una bomba que se lanza desde el aire y que tiene algunas variantes de municiones de racimo. También participa en una agrupación internacional de 28 bancos por un préstamo a cinco años de 1.500 millones de euros a Thales, que produce, a través de su filial TDA, misiles, algunos de los cuales son municiones de racimo. Financió también a EADS, fabricante del avión de combate Eurofighter (de la que forma parte la empresa española Construcciones Aeronáuticas S.A., CASA), a través de una agrupación internacional de 36 bancos que le proporcionaron un crédito a siete años de 3.000 millones de euros, cuando este consorcio tenía participación en TDA en 2005.

Inversiones contaminantes y sospechosas

Algunos de los ejemplos sobre inversiones contaminantes o sospechosas que proporciona el ODG muestran que el BBVA, en 2001, aportó 150 millones de dólares para el Oleoducto de Crudos Pesados de Ecuador, fuertemente criticado a causa de sus impactos negativos sobre el ecosistema ecuatoriano y porque provocó el desplazamiento de comunidades enteras. Un ejemplo de estos impactos negativos es la destrucción de seis volcanes activos, de un gran número de reservas de agua fresca y de jungla virgen, además de las elevadas posibilidades de un accidente medioambiental.

Por otra parte, en la ciudad uruguaya de Fray Bentos, el gobierno de este país autorizó a la empresa finlandesa Botnia y a la española ENCE la construcción de dos plantas de producción de celulosa, que implicaría una inversión contaminante incompatible con la forma de vida y la salud de las personas de la localidad. El BBVA apoyó la financiación necesaria para ENCE con el 50% del proyecto, valorado en un total de 600 millones de dólares.

En México, la Fiscalía acusó al BBVA de operaciones de blanqueo de dinero por conseguir apoyos para hacerse con el control del banco mexicano Probursa. Para esta operación, el BBV creó una filial en Puerto Rico, que operaba a través de préstamos sin garantía. En la operación participaron el presidente de Probursa, José Madariaga, y su hombre de confianza, Eduardo Pérez Montoya, situado por el FBI en la órbita del narcotráfico y quien facilitó al BBV la participación mayoritaria a cambio de legitimarle fondos depositados en el paraíso fiscal de Gran Caiman.

En julio de 1996, en Colombia, con el objetivo de conseguir el control mayoritario del Banco Ganadero, el BBV se habría aliado con el Grupo Fidugán, de forma que éste le vendía su parte si se comprometía a blanquearle altas sumas de dinero procedente del narcotráfico. Previamente, el BBV adquirió el 35% del Banco Ganadero. Las otras dos partes del gran banco pertenecían al Grupo Fidugán, 32%, y a los accionistas minoritarios, 33%.

Con esta campaña se quiere crear una opinión pública que favorezca un cambio de actitud de las entidades financieras y del BBVA en particular. Se pide que cancelen sus inversiones en las empresas productoras de armamento y anulen la financiación de empresas altamente contaminantes y que integren controles efectivos para garantizar que sus inversiones y otras operaciones financieras no conduzcan a vulneraciones de derechos humanos ni tengan impactos ambientales y sociales negativos.

www.bbvasinarmas.org

Jordi Calvo es investigador del Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau.

Revista El Triangle, junio de 2007.

Desarmar la banca
Pere Ortega


La banca juega un papel fundamental en la financiación de la cadena productiva de bienes y servicios, y en el desarrollo económico. Y no hay ninguna duda de la necesidad de unas finanzas para poner en marcha un sistema económico que permita lograr un nivel de bienestar social que supere las desigualdades del mundo actual y nos permita soñar en una sociedad al servicio de las personas. Pero una cosa son los sueños y otra la realidad del mundo capitalista actual, donde la banca juega un papel clave en la especulación sin límites para obtener lucro. Tanta, que no hay escándalo de expoliación de recursos, de corrupción, o de delito relacionado con las mafias de la droga, del tráfico de seres humanos o de armas, sin el papel que juegan los denominados “paraísos fiscales” repartidos por todos los rincones del planeta, donde una banca sin escrúpulos da amparo al dinero proveniente de la economía delictiva.

Pero no solamente es un problema de paraísos “fiscales”, también en los países “desarrollados” y “democráticos” tenemos deficiencias que resolver, pues pese a que la corrupción puede ser inferior, existe una moral camuflada que permite al mundo financiero actuar al amparo de una ley que, en algunas cuestiones, no tiene legitimidad social, como por ejemplo la corrupción inmobiliaria; o el caso que ahora nos ocupa, la industria militar y la exportación de armas. Y es que la vinculación entre mundo financiero e industria militar es mucho más estrecha que la del resto del mundo empresarial. Esto es debido a dos hechos, que caracterizan de manera especial a la industria de la guerra en España. El primero es generalizable a cualquier tipo de comercio de exportación, pues ninguna empresa inicia una venta al exterior sin que una entidad de crédito financie y emita una certificación que dé seguridad en el cobro de la operación. Hecho que se agrava por la ley que regula las exportaciones de material militar al considerarlas “secreto de estado” y someterlas a un estricto control, porque supuestamente pueden afectar a la seguridad del Estado.

El segundo tiene que ver con la dependencia de las industrias militares del Estado español y del Ministerio de Defensa, dado que es el principal y único cliente. Es el secular vicio de carencia de liquidez del Estado central y el consiguiente retraso en el cumplimiento de los compromisos de pago que se atrasan mucho en el tiempo. Hecho que obliga a las empresas a buscar en la banca una financiación que permita soportar los aplazamientos que en muchos casos superan el año. Gastos de financiación que, evidentemente, acaban repercutiendo sobre el coste del producto, es decir, el arma.

Los dos casos obligan y demuestran la existencia de una estrecha vinculación comercial entre la banca, las industrias militares y también los diferentes ministerios del Estado español implicados en las autorizaciones de las exportaciones militares. Pero a la vez, existe un tercer factor que también entorpece conocer con exactitud datos del sector industrial militar que está ligado a las exportaciones de armas. Es el secretismo que rodea toda la producción y comercio de armas, hecho que ampara en mayor grado a las entidades bancarias que no faciliten información sobre sus operaciones escudándose en el secreto bancario vigente. Como la ley no es igual en todas partes, existen países que sí informan de las exportaciones de armas y de la banca que ampara las operaciones.[1] Pero en cambio, no pueden esconder la vinculación de propiedad con las industrias militares, pues aquí existe la transparencia a que obliga la ley que regula la propiedad mercantil. Y recurriendo a su registro podemos conocer con detalle la propiedad accionarial de las empresas e industrias de guerra españolas, así como cuáles son los principales bancos donde operan estas industrias.

El primer hecho que sorprende es ver la numerosa presencia de cajas de ahorros entre los accionistas de las industrias militares. Sorprende porque las cajas son entidades financieras que por ley tienen una función estrictamente social y sin ánimo de lucro. En cambio, tienen una fuerte vinculación con industrias que fabrican artefactos que sirven para matar y hacer la guerra y, por tanto, están en las antípodas de cumplir con la función social que deben ejercer. Tal es el caso de Caja Castilla la Mancha que está vinculada a cuatro empresas que trabajan en el sector militar: Aernnova (antigua Gamesa Aeronáutica), a través de Sinergy Industry and Technology y, directamente, a Amper, Tecnobit e ICSA; Bancaja, y Caja de Ahorros de Valencia y Castellón con vinculación a Amper; Bilbao Vizcaya Kutxa, Caja Ahorros de Guipúzcoa y San Sebastián, y Caja de Ahorros de Vitoria y Álava con CAF, industria de fabricación de ferrocarriles pero que a la vez colabora en la producción de blindados con Santa Bárbara General Dynamics; y Caja San Fernando con SACESA (para ver el tipo de producción ver la Tabla al final del artículo).

Figura 1. Conexiones accionariales entre entidades financieras y el negocio de las armas

El caso más llamativo es el de Indra, quizá la más importante industria de innovación tecnológica en electrónica del Estado español. Empresa que a su vez participa en la mayoría de los grandes proyectos militares del Ministerio de Defensa (sistemas de tiro, defensa y guerra electrónica, simuladores de vuelo, aviones Eurofighter y A400M, fragatas F-100, helicópteros Tigre, blindados Leopard y toda clase de misiles). Indra está participada mayoritariamente por cajas de ahorro, como Caja Madrid, Caja de Asturias y Caja Cantabria, que en su conjunto son los accionistas mayoritarios.

En la Tabla se muestra la vinculación de propiedad entre la banca y las industrias militares a junio de 2007. De ella se desprende que el banco con una presencia más fuerte en las industrias de guerra es el BBVA [2](ver también el Cuadro), presente de manera directa en Indra e Hispasat; pero también de manera indirecta a través de Iberdrola en Ibérica del Espacio y RYMSA; también indirectamente, a través de su porcentaje en Indra e Hispasat, en Hisdesat e Inmize. O que en el pasado, hasta 1998, haya participado con un 2%, a través de IBV, en Industrias y Turbopropulsores (ITP), fabricante del motor del Eurofighter; con un 25,78% hasta abril de 2006 en GAMESA Aeronáutica (hoy Aernnova), fabricando para EADS fuselajes y alas del avión A400M; y con un 5,26% de Amper, adquirido el 17 de enero de 2007 (diario El País) y vendido pocos días más tarde (diario Cinco Días), el 1 de febrero.

El caso más sangrante es el de BSCH (Banco Santander Central Hispano) y su vinculación, a través de Vista Capital, de quien controla el 50%, a Explosivos Alaveses (EXPAL). Esta industria, que forma parte del consorcio de Unión Española de Explosivos (UEE), se dedica a la fabricación de toda clase de explosivos, bombas, espoletas, y las muy peligrosas municiones de fragmentación o racimo. Una bomba de fragmentación hermana de las minas antipersona ya prohibidas en España, que abre su carga mortífera antes de llegar a tierra y disemina múltiples pequeñas bombas que en muchas ocasiones no explotan y se convierten de facto en minas antipersona, pues perduran en el tiempo y causan múltiples víctimas entre la población civil. Artefacto que es motivo de una Campaña Internacional (en la que el Centre Delàs está implicado) que busca su prohibición de fabricación y exportación. Expal, empresa con pérdidas continuadas durante los últimos años, cerró su factoría en Vitoria, y trasladó la producción a otras fábricas del grupo UEE (Fabricaciones Extremeñas, Bresel y Explosivos de Burgos), donde continúa la producción mortífera de bombas de guerra y la exportación hacia terceros países bajo el nombre de cabecera EXPAL, con oficinas en Madrid. Éste es el tipo de industria que los clientes y accionistas del BSCH deben conocer, pues alguna responsabilidad indirecta tienen.

Como la guerra es uno de los grandes negocios de esta etapa llamada de globalización. La industria militar es sin duda la más beneficiada y uno de los ejes que pilotan la economía capitalista global. Entonces, a nadie puede extrañar la vinculación entre entidades financieras extranjeras y la industria militar. Así, entre algunos de los grandes bancos mundiales que a la vez son importantes accionistas de algunas de las más potentes industrias de guerra de sus países se encuentran JP Morgan (EE. UU.), primer accionista de General Electric, aquí lo es de Amper e Indra; el Deutsche Bank, accionista de EADS y de Daimler Benz en Alemania, aquí lo es de CESCE e Indra; y Barclays Bank en Lockheed Martin, Raytheon y Textron, aquí en Amper.

La responsabilidad social corporativa pregonada por el mundo de la banca queda seriamente desacreditada cuando queda demostrada la vinculación con la industria de la guerra y el comercio de armas. Y debería hacer reflexionar a la población a la hora de colocar sus ahorros en entidades financieras que contribuyen a fabricar artefactos tan improductivos como las armas o, lo que es peor, a provocar guerras.

Pere Ortega es investigador del Centre d'Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau.

Materiales de Trabajo, núm. 32.

¿Por qué no se publican los datos de la financiación de las exportaciones españolas de armas?
Alejandro Pozo

Centre d'Estudis per a la Pau J.M.Delàs - Justícia i Pau
Rivadeneyra, 6, 10è - 08002 Barcelona
T. 93 317 61 77 - Fax. 93 412 53 84 - This email address is being protected from spambots. You need JavaScript enabled to view it.
www.justiciaipau.org/centredelas