Armes per petroli
Els presidents Zapatero (Espanya), Chávez (Veneçuela), Lula (Brasil) i Uribe (Colòmbia) es van reunir en una cimera iberollatina a Veneçuela la declaració conjunta que realitzaren va quedar en entredit per la venta d'armes d'Espanya a Veneçuela.
Centre Delàs (abril 2005) Materials de Treball, núm.26
Els presidents Rodríguez Zapatero (Espanya), Hugo Chávez (Veneçuela), Lula da Silva (Brasil) i Álvaro Uribe (Colòmbia) es van reunir en una cimera iberollatina a Veneçuela i van fer una declaració conjunta a favor de la pau i del diàleg com la millor solució als conflictes; van criticar les accions unilaterals; van demanar la reforma i democratització del Consell de Seguretat de Nacions Unides; respecte a la sobirania dels estats, al dret internacional i als drets humans, i també que contribuiran a combatre el terrorisme i el narcotràfic. I, entre el més positiu, es va demanar canviar el deute per educació i combatre la pobresa com “la més gran xacra mundial”.
Una declaració que ens sembla una xerrameca inútil si considerem el que va passar a continuació. Les visites de Lula i Zapatero a Veneçuela anaven acompanyades d’un gran acord de venda d’armes a aquest país. Zapatero va firmar un contracte per un import de 1.300 milions d’€ -la venda més gran d’armes realitzada per Espanya en la seva història- per al subministrament de 10 avions C-295 i 2 C-235 de vigilància marítima que fabricarà EADS-CASA; 4 patrulleres costeres; 4 corbetes F-30, més 3 vaixells civils, 2 asfalters i 1 petrolier Panamax, tots fabricats per Izar.
Per la seva banda, Brasil subministrarà a Veneçuela 24 avions de combat Super Tucano i 12 caçabombarders AMX-5, tots subministrats per l’aeronàutica militar brasilera Embraer. Una altra compra important realitzada pel govern d’Hugo Chávez és en curs amb Rússia, on acaba d’adquirir 40 helicòpters de combat, armes antiaèrees i 100.000 Kalashnikov. És bo de saber que les forces armades veneçolanes compten amb 34.000 efectius. Unes compres que en total pugen 5.000 milions de dòlars.
No podem deixar de preguntar-nos com es pot, per una banda, fer crides per combatre la pobresa mentre per l’altra es venen armes. ¿És que potser les armes ajudaran a eradicar la pobresa de Veneçuela o, al contrari, representaran un desviament de recursos a finalitats militars que serien molt més necessaris per al desenvolupament humà de la seva població?
A més d’agreujar les tensions a la regió, ja que cal recordar que les compres de Veneçuela vénen després del rearmament de Colòmbia portat a terme pels EUA i que ambdós països malgrat les bones paraules tenen contenciosos no resolts, l’increment d’armament només conduirà a augmentar la tensió entre els països veïns. És més, Zapatero per desgreujar Colòmbia li ha donat tres avions de transport militar C-312 usats i material militar per lluitar contra el terrorisme, a més de negociar vendes d’helicòpters militars.
Respecte a aquestes vendes espanyoles, l’explicació ha de buscar-se en clau interior, no en la política exterior o en qüestions ètiques que aconsellarien no vendre armes a un país empobrit i amb conflictes regionals. Però les qüestions ètiques compten poc quan és primer l’interès econòmic intern. Les vendes a Veneçuela tenen dues contrapartides: assegurar càrrega de treball per a les drassanes en crisi d’Izar, i firmar un acord entre Petróleos de Venezuela i Repsol-IPF per passar de 100.000 a 160.000 bidons de petroli diaris de subministrament a Espanya.
En aquest context l’argument utilitzat per Chávez o Zapatero que es tracta d’armes defensives és fal·laç. ¿De qui s’ha de defensar Veneçuela, potser dels EUA? Si bé és veritat que EUA ha amenaçat Veneçuela, és innocu pensar que aquestes armes poden fer front al seu poder militar. Per tant, no podem deixar de manifestar el nostre convenciment que en l’equació del compromís per la pau, el diàleg, el respecte als drets humans i el desenvolupament dels territoris, la compra i increment de l’armament té sempre un signe negatiu, divisori, especulador i malversador per a les societats humanes.