En el marc de les Jornades "Terrorismes del segle XXI" celebrades a Sant Cugat del Vallès el passat mes de setembre, el Centre Delàs d'Estudis per la Pau organitza el pròxim dimecres 27 de febrer la conferència "Europa i Món Àrab enfront del gihadisme" que acollirà la presentació del darrer llibre publicat pel Centre Delàs "És una guerra? Gihadisme i terrorisme", i que comptarà amb la participació de:

- Gema Martín Muñoz: experta en Món Àrab i professora en Sociologia del Món Àrab i Islàmic a la Universitat Autònoma de Madrid.  És directora de la Casa Árabe (Madrid) i de l'Institut Internacional d'Estudis Àrabs i del Món Musulmà (Còrdoba), i ha publicat diversos llibres, com Iraq, un fracaso de Occidente (Tusquets, 2003). També és professora visitant de la Universitat de Harvard i col·labora en projectes de la Universitat de la Sorbona.

- Pere Vilanova: catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i expert en conflictes. Ha impartit seminaris i classes a Nicaragua, els Estats Units, l'Orient Mitjà, la Xina i el Japó, entre altres. Entre 2003 i 2005 va assessorar l'Autoritat Nacional Palestina en matèria de reformes constitucionals. Ha format part de missions exploratòries o d'observació electoral en països com Palestina, Indonèsia o Haití.

Barcelona, 26 de novembre de 2018. L’International Peace Bureau (IPB), reconeguda organització internacional de pau de la qual el Centre Delàs d'Estudis per la Pau n'és membre i acull la seva oficina a Barcelona, ha fet públics els noms dels guardonats amb el Premi Sean McBride per la Pau 2018. El guardó, que cada any reconeix a dones, homes i organitzacions destacades en el camp de la construcció de pau d'arreu, recau enguany l'activista Helena Maleno, fundadora del Col·lectiu Caminando Fronteras, per la seva lluita pels drets de les persones migrants a la mediterrània i pel seu ferm compromís amb la defensa dels Drets Humans. Els altres dos premiats són Douglas Roche, per la seva incansable tasca pel desarmament nuclear, i l'AHDR (Association for Historical dialogue and Research), pel seu esforç en la promoció de la cultura de pau, que rebran el guardó en actes de lliurament programats a diferents ciutats europees.

Ginebra, 3 de desembre - La prohibició mundial de bombes de dispersió està tenint un impacte extraordinari en la limitació de les inversions en aquest tipus d'armes, que maten i mutilen indiscriminadament a civils. Així ho conclou l’actualització 2018 de l’informe anual “Worldwide Investments in Cluster Munitions, a Shared responsability” (Inversions mundials en municions de dispersió, una responsabilitat compartida) publicat avui per l’organització internacional PAX, coincidint amb el dia en el qual es compleix el desè aniversari de la convenció de bombes de dispersió que es va firmar a Oslo, i al qual des d'aleshores s’han afegit u total de 120 països.

Un nou informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, copublicat per el Transnational Institute (TNI) i la campanya holandesa contra el comerç d’armes Stop Wapenhandel, identifica els murs físics, marítims, virtuals i els murs de la por construïts pels estats en una Europa que viu un auge de l'extrema dreta i que es fortifica cada vegada més davant les migracions i els desplaçaments forçats.

Barcelona/Amsterdam, 9 de novembre. En l'aniversari de la caiguda del mur de Berlín, un nou informe del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, copublicat pel Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel, constata que "estats membres de la Unió Europea i l'Espai Schengen han construït prop de 1.000 km de murs, l'equivalent a sis Murs de Berlín, des dels anys 90, per frenar l'arribada de persones desplaçades per la força a Europa". De l'existència de 2 murs en sòl europeu en la dècada dels 90, s'ha passat a 15 en 2017, sent 2015 l'any en què més es va materialitzar aquest augment, amb la construcció de 7 nous murs. 10 dels 28 estats membres de la UE (Espanya, Grècia, Hongria, Bulgària, Àustria, Eslovènia, el Regne Unit, Letònia, Estònia i Lituània) han erigit murs a les seves fronteres per raons migratòries, i també ho ha fet Noruega (pertanyent a l'Espai Schengen).

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau i la Universitat Internacional de la Pau organitzen el Congrés Internacional “Una altra seguretat és possible. Repensant les polítiques de seguretat i defensa en l'àmbit global i local des de la cultura de pau”, que tindrà lloc el divendres 16 de novembre de 2018 de 10h a 14h i de 16 a 20h al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Barcelona, 5 de novembre de 2018. Quines són les alternatives al model de seguretat actual? Quines propostes alternatives s'estan construint a nivell local i global? Quin model de seguretat han d'impulsar les institucions per avançar cap al model de seguretat humana? Són algunes de les grans qüestions sobre models de seguretat que abordarà el Congrés que comptarà amb diversitat d'acadèmiques, pensadores i figures institucionals de l'entorn de les relacions internacionals, la cultura de pau i de la transformació social.

L’existència del terrorisme s’ha convertit en motiu principal de preocupació dels Estats europeus degut als diferents atemptats contra la població que han sofert algunes ciutats els darrers anys. Considerat una amenaça rellevant a la preservació de la pau i la seguretat, el terrorisme ha estat utilitzat alhora per nodrir els discursos de la por i l’amenaça constant que habitualment es basa en tipificacions i estereotips amb conseqüències molt perilloses. Entre d’altres, és crucial situar en el debat públic quines són les causes estructurals de les diferents formes de terrorismes per desmuntar els discursos de la por i del terror que permeten la instrumentalització política de la seguretat en pro de la despesa militar, del benefici de la indústria militar i de seguretat i de la vulneració de drets fonamentals.

Nou Working Paper sobre exportacions d'armament el 2017

Les exportacions espanyoles d'armament van aconseguir el 2017 dos màxims històrics: el d'exportacions efectivament realitzades durant l'any, assolint ells 4.347.000 d'euros, i el d'autoritzacions a l'exportació, amb un augment rècord del 280% respecte l'any anterior, elevant-se fins els 21.085.000 d'euros. Ho recull el nou Working Paper "Exportacions espanyoles d'armament 2017. Àsia i Orient Mitjà, les principals destinacions de les armes espanyoles", dels investigadors Tica Font i Eduardo Melero, que publica el Centre Delàs d'Estudis per la Pau.

Barcelona, 27 de juny de 2018. Avui s’ha llançat la iniciativa conjunta dels investigadors per la pau, amb presència d’investigadors concienciats y organiztacions de l’àmbit de pau. Més de 700 científics i acadèmics de dinou països de la UE han convidat als seus companys de professió a firmar una petició online per demanant a la UE que aturi el finançament a la reçerca militar.

La UE està assignant milers de milions d’euros a la recerca i desenvolupament d’armament. Demà, estats membres de la UE es trobaran a Brussel·les per debatre qüestions de defensa i seguretat, i de migracions. El Fons Europeu de Defensa, que destinarà 13.000 milions d’euros a la recerca militar, és un dels punts destacats de l’agenda.