Cap a una cultura de pau

Publicat a Directa

La cultura, definida com el conjunt de tradicions, costums i maneres de viure d'una societat, pauta en gran mesura la nostra manera de pensar i d'actuar. La manera d'entendre la feina, de vestir, de relacionar-se, per exemple, són ben diferent segons la cultura que estiguem estudiant.

A més a més, aquestes maneres de viure són el producte d'una història particular que les fan ser úniques. La cultura, en resum, és una construcció social, canviant en quant evoluciona al llarg del temps, i que explica en un alt percentatge com som i com pensem.

 Així doncs, com es posiciona la nostra societat davant un tema com la violència? La violència, entesa estrictament com a maltractament físic, deambula lliurement en les nostres societats. La veiem a diari en discussions que van més enllà de les paraules, en relacions de parella, en les guerres,... I per si no fos poc, a través dels mitjans de comunicació, les pel·lícules, els videojocs, etc. estem constantment impactats per actes i situacions violentes. Tal és la magnitud i l'abundància de la violència en les nostres vides que pensem que està justificada en moltes situacions (els bons de les pel·lícules, per exemple, estan més que legitimats per a fer-la). La violència, doncs, sembla estar còmodament instal·lada en el nostre dia a dia, en la nostra cultura.

I les conseqüències d’una cultura on la violència està ben legitimada salten a la vista i es tradueixen en última instància en les guerres. Els polítics, ens agradi o no, representen la moral i l’ètica d’un país i, en conseqüència, les decisions que prenen es veuen molt influenciades per la seva cultura. La decisió de fer una guerra, per exemple, no la prenen els polítics de torn sinó que la pren la cultura d’una societat que legitima l’ús de la força violenta per resoldre els conflictes.

Les cultures són el fruit de segles d’història i és difícil canviar-les. Ara bé, no és impossible, ni molt menys, instaurar una cultura on qualsevol ús de la violència (tant en l’àmbit més íntim com en el col·lectiu)  tingui un rebuig immediat i absolut. Per fer-ho fa falta que tots estiguem convençuts que els mitjans pacífics són els únics legitimats per resoldre els conflictes. La pau ha de deixar de ser vista com un “impossible” si volem que la violència i les guerres deixin d'existir.