Observatorio sobre desarme, comercio de armas, conflictos armados y cultura de paz
joomla templates top joomla templates template joomla

L’Estat espanyol va destinar 55 milions d’euros diaris a despesa militar l’any 2019

Escrito por Anna Montull el . Publicado en Indústria i comerç d'armes

Anna Montull - Article publicat a La Directa el 05/05/2020

En total, va gastar 20.050 milions d’euros l’any passat, segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Les entitats antimilitaristes denuncien que és difícil poder trobar la despesa total, ja que hi ha activitats militars que no figuren als pressupostos de Defensa perquè es desvien i reparteixen en altres ministeris

¿Hacer la guerra al Covid-19?

Escrito por Pere Ortega el . Publicado en Articles

Pere Ortega - Artículo publicado en Público - 08/04/2020

Se puede encontrar justificación que en la lucha para combatir la pandemia del Covid-19, el Gobierno y sus portavoces hayan utilizado la metáfora de que se trata de una "guerra", pero lo que no se justifica es que hayan utilizado un lenguaje belicista con el agravante de pedir a la ciudadanía que se comporten como soldados en combate.

La inutilitat del militarisme d'Europa al Mediterrani

Escrito por Jordi Calvo el . Publicado en Articles

Jordi Calvo - Article publicat al Diari Ara - 06/04/2020

Seran molts els interrogants a la cerca de respostes després de la crisi del coronavirus

La crisi del coronavirus ens interpel·la no sols de manera individual o sociològica, sinó també política. Les carències del sistema sanitari espanyol, fruit en gran mesura de les retallades de la dècada anterior, queden patents amb l'escandalosa diferència en la ràtio de morts per coronavirus entre Espanya i Alemanya, independentment de les diferències metodològiques. Quina és la diferència entre Alemanya i Espanya? Segons Datosmacro.com d' Expansión, la despesa en salut a Alemanya va ser del 9,48% del PIB el 2018, 3.879 € per habitant, mentre que a Espanya és del 6,24% del PIB, 1.617 € per habitant. Crida especialment l'atenció que la despesa militar espanyola el 2018 sigui superior a l'alemanya en percentatge del PIB. Segons dades del SIPRI, a Alemanya és de l'1,2% i a Espanya de l'1,3%. Alguna cosa falla.

Virus, lecciones para el futuro

Escrito por Tica Font el . Publicado en Articles

Artículo publicado en Público - 31/03/2020

Estos días los políticos no son los que generan las noticias, los medios ofrecen toda clase de noticias alrededor del COVID 19 y cuando los políticos hablan, aunque sea del virus, suelen dar pena y provocar tristeza, nos dan una imagen permanentemente electoralista, sus alocuciones van dirigidas a criticar todas las decisiones que toma el gobierno central, las critican por excesivas o por timoratas; su discurso va dirigido a sus electores, quieren transmitirles la imagen que ellos siempre están en guardia, siempre dispuestos a criticar lo que sea y por tanto mostrar a sus electores que ellos lo harían mejor. Señores políticos aprovechen el parón del encierro para modificar sus formas de actuación política, abandonen el lenguaje banal electoralista y construyan propuestas de futuro.

La militarització de la seguretat al Mediterrani

Escrito por Gemma Amorós el . Publicado en Articles

Gemma Amorós - Article publicat a La Directa - 30/03/2020

Des del Centre Delàs, la investigadora Gemma Amorós alerta de com es desdibuixa la frontera entre seguretat i defensa a la regió mediterrània. Un exemple d'actualitat és la gestió de la pandèmia del coronavirus, que inclou una resposta militar a una crisi sanitària

La regió mediterrània tendeix a militaritzar-se cada cop més. I entenem per militarització el mode en què es gestiona la defensa i la seguretat. No és que hi hagi més armes, de fet, en l’informe recentment publicat pel Centre Delàs es veu com els arsenals militars s’estan reduint en la majoria dels països que envolten el Mediterrani. El que ens fa dir que hi ha un augment de la militarització és que els armaments cada vegada es modernitzen més i es tornen polivalents, de manera que no només es fan servir per a combat en context de conflicte armat, sinó que es poden fer servir per labors de patrullatge i policials. Això es demostra en les exportacions dels països del Mediterrani Nord –europeus- cap als països del Mediterrani Sud –no europeus-, que exporten sobretot avions, helicòpters, bucs i blindats, i que es cataloguen dins de categories ambigües donat que el material és fàcilment adaptable si se li afegeixen components posteriorment -com poden ser radars, sonars o llançamíssils-, es poden utilitzar tant per missions de defensa com de seguretat. Per tant, hi ha un increment de la militarització de la seguretat.

El llenguatge militar no construeix cap “nosaltres”

Escrito por Nora Miralles el . Publicado en Articles

Nora Miralles - Article publicat a Mèdia.cat - 27/03/2020

La indústria de guerra és aquella dedicada a la fabricació d’armes, material militar, tecnologia o components d’armes i altres serveis que garanteixen que aquests es fabriquen, s’exporten i es venen. L’objectiu de la indústria militar és nodrir els exèrcits de tot el món, alimentant els conflictes bèl·lics directa o indirectament. Una indústria, en definitiva, orientada a fer més eficient l’obtenció de baixes o a assegurar el control i la dissuasió de l’enemic. Sens dubte, fabricar mascaretes i material sanitari per a fer front a una pandèmia vírica, i no a un conflicte bèl·lic, no és indústria de guerra, tal com titulava El Periódico de Catalunya dimecres 25 de març.

BBVA, el banco explosivo y nuclear

Escrito por Edu Aragón el . Publicado en Articles

Edu Aragón - Artículo publicado en El Salto - 26/03/2020

Desde hace años, el BBVA, líder indiscutible de la Banca Armada española, con una financiación al complejo armamentista mundial de más de 4.450 millones de euros entre 2014 y 2019, ha venido financiando de forma activa a la industria armamentista, pero en especial, está aumentando su interés y financiando a empresas involucradas en la fabricación de armamento nuclear.

BBVA, líder indiscutible de la Banca Armada española

Según el último informe, Shorting our security: Financing the companies that make nuclear weapons, publicado en junio del año pasado, por PAX, Profundo y ICAN, BBVA recientemente ha invertido 2.528,2 millones de dólares en General Dynamics.

Matar virus a cañonazos. Sobre el estado de alarma y la respuesta militarista

Escrito por Quique Sánchez Ochoa el . Publicado en Articles

El origen etimológico de la palabra "alarma" toma todo su sentido en estos días de excepcionalidad que nos toca vivir. El término proviene del vocablo italiano ‘allarme’, contracción de la expresión ‘all’arme’, cuyo significado literal es ‘al arma’, siendo este el grito que se daba ante la presencia del enemigo, advirtiendo a los soldados para que cogieran sus armas y defendieran el lugar.

Así ha ocurrido en el Estado español una vez decretado el estado de alarma el pasado 14 de marzo. Poco importa que "el enemigo" sea un virus al que no se puede combatir con la fuerza armada: la situación de emergencia daba al Ejército un papel destacado en la gestión de la crisis, y el lenguaje de los cargos públicos se tornaba belicista repentinamente.

Colabora con:

sipri

Es miembro de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Dirección: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org