Descobrir i denunciar la banca armada
Article publicat a La Directa
El complex militar industrial precisa dels serveis bancaris per tal de desenvolupar i exportar armes arreu del món. En el cas d'Espanya, destaquen bancs com el BBVA i Santander com a principals inversors en empreses armamentistes. Juntament amb Bankia, Banc Sabadell i altres bancs de referència a Catalunya comprenen un entramat financer format per 41 entitats bancàries i caixes implicades en el finançament de la indústria de la guerra. Els col•lectius que promouen una cultura de pau treballen per donar visibilitat i denunciar totes aquestes operacions financeres. A més, promouen una nova forma de gestionar el diner, el que es coneix com la banca ètica.
Ens trobem en un context de crisi traduït en un rescat inicial per a l'Estat espanyol acompanyat d'una segona injecció econòmica. Es tracta de la confirmació de les intencions de la Unió Europea, que en la seva particular lluita per evitar el dèficit públic realitza una sèrie de reformes econòmiques unides de la mà de dures condicions per a les societats a les quals intervenen. Exemples com els de Grècia, Portugal o el cas actual d'Espanya ajuden a confirmar la regla. I en aquest context es situen els bancs i caixes, entitats que són vistes com a culpables de la crisi i que, a sobre, reben diners per tal de poder sobreviure i mantenir el seu funcionament pro capitalista. Dins del conjunt de inversions dutes a terme per part d'aquestes entitats mereix una especial menció el cas de les inversions en empreses d'armes. Es tracta d'un entramat financer que, en termes econòmics, és rendible i vital per al complex militar-industrial.
Els bancs es converteixen en responsables directes, si tenen participacions accionarials significatives damunt les empreses d'armes, o indirectes, si les concedeixen serveis financers (crèdits, bons, fons d'inversió) per tal de garantir el seu funcionament.
El Centre d'Estudis per a la Pau JM Delàs, que forma part de Justícia i Pau, treballa des de fa dues dècades sobre el complex militar espanyol i el cicle armamentista. A partir del 2007 inclou en les seves línies d'investigació el finançament del sector armamentista. Any rere any i amb l'ajuda de centres d'investigació internacional, com Profundo, publica diversos informes on s'enumeren tot el conjunt d'operacions financeres dutes a terme entre bancs i armes. Elaboren rànquings del que anomenen “banca armada”, denunciant quins són els principals bancs inversors en la indústria d'armes. En un dels últims informes publicats, anomenat La Banca Armada. Inversiones explosivas de los bancos y cajas, posicionen en el lideratge del rànquing armat al BBVA i al Banco Santander. El banc guipuscoà es situa al capdavant amb una inversió que ascendeix a 1.824 milions d'euros, seguit de l'entitat bancària dirigida per Emilio Botin, que acumula una inversió armamentista de 1.020 milions d'euros. En tercer lloc es situa Bankia, que invertí 163 milions d'euros i que recentment ha estat portada a un judici on no se li ha sumat la participació en el comerç de la guerra com una de les causes denunciades. Els bancs catalans no s'abstenen del negoci. El Banc Sabadell destinà 7,7 milions d'euros a la indústria armada, seguida de Caixabank (coneguda com La Caixa) que acumula 3 milions d'euros invertits.
No és estrany afirmar que la majoria de la població no coneix aquest tipus d'inversions malgrat afectin als seus dipòsits. I és que els principals mitjans de comunicació generalistes s'esforcen en ocultar aquestes informacions ja que afecten a un dels seus principals inversors, els propis bancs.
És per això que es fan necessàries les accions de denúncia que es duen a terme, no només des del Centre JM Delàs, sinó que també s'hi sumen Setem, la Fundació per la Pau i l'Observatori del Deute en la Globalització. Tots ells han reaccionat davant les males pràctiques de les entitats financeres a través de diverses campanyes. Les que major impacte han causat durant els darrers anys han estat aquelles encaminades a la denúncia de les pràctiques més reprovables de la banca des d'un punt de vista de pau i desarmament. En aquesta idea neixen iniciatives com BBVA sense armes, Banco Santander sin armas o Banca Cívica sin armas. En cadascuna d'elles s'informa a través de la pàgina web sobre les inversions que duu a terme el banc i les accions que es promouen per tal de donar-hi visibilitat. A més, en els casos del Santander i BBVA es promou una original i efectiva forma de donar a conèixer les inversions. Des de fa quatre anys, representants del Centre Delàs i Setem acudeixen a les juntes d'accionistes d'aquests bancs per tal de denunciar les inversions en armament i altres projectes que vulneren els drets humans. Cal destacar l'impacte d'aquestes intervencions ja que, malgrat no s'hagin eliminat les inversions en armament, ambdós bancs han establert cert diàleg amb les entitats pacifistes per tal de minimitzar l'impacte de les campanyes. Tot plegat mostra la seva preocupació respecte a la mala reputació que es pugui tenir davant la societat.
Per part de Setem també s'ha iniciat la campanya Banca Limpia, centrada en les inversions de la banca espanyola en l'armament més controvertit (bombes de dispersió i armes nuclears fabricades per empreses no espanyoles). Gràcies a aquesta iniciativa s'ha pogut mostrar el paper clau que té la banca espanyola en el finançament d'empreses armamentistes líders a nivell mundial. Setem enumera un total de 10 bancs implicats en el finançament d'empreses com EADS, Thales o General Dynamics, totes elles encarregades de fabricar i controlar el monopoli de les armes d'arreu del món.
Més recentment, el Centre Delàs, juntament amb Setem i l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG), ha creat la web bancaarmada.org. Serveix com a eina de referència on es mostra una descripció detallada del que entenem com banca armada. En ella s'hi enumeren totes les dades recollides en els seus informes referents a les inversions en armes. A més, es plantegen alternatives referents a la gestió dels dipòsits bancaris per tal d'evitar la participació de la societat en el negoci de la guerra. S'ofereix doncs l'explicació del que coneixem com banca ètica, formada a partir d'uns criteris que exclouen qualsevol inversió que no suposi un benefici social o mediambiental.
Una banca ètica en creixement
Com a alternativa a la banca tradicional, que opera amb un únic objectiu econòmic, existeix la Banca Ètica. Aquest tipus d'entitat, cada cop més coneguda en la societat actual, fa compatible la rendibilitat econòmica amb el respecte dels drets humans i el medi ambient. Amb aquesta nova forma de gestió financera s'inverteix únicament en projectes amb valor afegit per a la societat des del punt de vista social, cultural i educatiu, i sobretot s'ofereix l'oportunitat de que el client sàpiga on s'inverteixen els seus estalvis. S'estableixen uns criteris d'exclusió per tal d'invertir únicament en empreses que siguin fidels als 5 principis bàsics de les finances ètiques: coherència, participació, transparència, implicació i ètica aplicada. A Espanya existeixen cooperatives de crèdit, associacions i bancs ètics que conformen opcions reals i cada cop més sòlides. Són exemples els casos de Triodos (d'origen holandès que arribà a Espanya al 2004), FIARE (creada a Euskadi), Coop57, Enclau, IDEA, IUNA, GAP-Madrid, Oikocredit o FIDEM. Cadascuna d'elles creix de forma constant i es posiciona com a alternativa seriosa front a l'establishment bancari.
Stop Inversions Explosives
Les bombes de dispersió s'han utilitzat en més de 30 països, han matat i ferit a desenes de milers de civils i moltes d'elles encara avui maten a persones. L'agost de 2010 va ser la data en la que va entrar en vigor el Tractat d'Oslo que prohibia les bombes de dispersió. Espanya es trobava entre els països signataris. A partir d'aquell moment s'inicià un procés de seguiment per tal de que la legislació espanyola incorporés les modificacions necessàries per aplicar el Tractat. Amb aquesta idea neix la campanya Stop Inversions Explosives. La Fundació per la Pau, Justicia i Pau, Moviment per la Pau, Plataforma per la Pau i Setem foren els encarregats d'impulsar-la en nom de la Cluster Munition Coalition. De la mà del Tractat, queda expressament prohibit tot tipus de finançament a aquest tipus d'armes, tant per part de les entitats financeres que operen en territori espanyol, com de les entitats espanyoles amb inversions a l'estranger. La campanya presentà al març de 2011 una proposició de llei de modificació de la llei 33/1998 sobre la prohibició total de les mines antipersona. També s'inclogueren sancions per a les persones físiques o jurídiques que violin els articles del Tractat. Per altra banda, les agrupacions reclamen que la Llei prohibeixi a l'Estat espanyol prendre part en operacions militars conjuntes amb països que no han firmat el Tractat d'Oslo. Conseqüència de tot plegat n'és l'informe que des de 2009 es presenta any rere any i que enumera totes les institucions financeres que, en contra del Tractat d'Oslo, inverteixen en municions de dispersió.
L'informe es presenta al maig de cada mes, i baix el títol Worldwide investments in cluster munitions. A shared responsibility, acumula totes les dades recollides referents a finançament d'armes de dispersió per part d'entitats bancàries d'arreu del món. Agrupa les entitats en dos grups diferenciats. En el primer, anomenat Hall of Fame, hi agrupa totes les entitats que han realitzat pràctiques ètiques a través de les seves inversions. El segon, en canvi, s'anomena Hall of Shame per tal d'ordenar-hi tots els bancs que han invertit en armes de dispersió. Per suposat, bancs com el BBVA o Santander comparteixen el dubtós honor de pertànyer a aquest segon grup.
Per a què s'utilitzen els meus estalvis?
Els bancs, en un esforç per mantenir una bona imatge, intenten amagar les inversions que puguin ser considerades compromeses. El ciutadà, com a client i, de retruc, còmplice de tals inversions, es situa en una complicada posició moral. La banca ètica es presenta com a una alternativa real i efectiva per tal de fugir de la banca tradicional. Però encara existeix un pas previ que permet aconseguir les informacions que els bancs intenten fer desaparèixer.
Banksecrets.eu és una pàgina web de consulta sobre les inversions realitzades pels bancs en perjudici dels Drets Humans. A través d'aquesta aplicació es dóna l'oportunitat de comprovar, per exemple, quins bancs inverteixen en armes nuclears o els que financen dictadures i empreses altament contaminants. Es mostren tots els bancs que participen en negocis de dubtosa moralitat i legalitat per tal de situar, amb un sol clic i en un mapa, tots els llocs on es duen a terme aquestes injustícies. Aquesta línia de denúncia es transmet també en la web cartaalbanquero.org. S'ofereix una carta que recull les preguntes bàsiques per a ser enviada al director del banc a denunciar. El client pot demanar en quines empreses o països cotitzen els seus estalvis i la política del banc en referència a armes, drets humans i sostenibilitat. Es tracta d'una sèrie de preguntes agrupades al document hablacontubanco.pdf que permeten una pressió directa i concisa front a les inversions dels bancs als que pertanyem com a clients.
L'antibel•licisme en el cinema
Les primeres pinzellades de cinema antibel•licista apareixen a través d'una pionera visió còmica gràcies al film Shoulder Arms (Armes a l'espatlla), dirigit per Charles Chaplin al 1918. El segueixen directors com Jean Renoir, que al 1937 estrenà La Grande Illusion (La gran il•lusió) on, a través d'una història contextualitzada en la Primera Guerra Mundial, aconseguí un èxit notable tant per part del públic com de la crítica. Les reaccions vers aquest film foren dispars si comparem els corrents ideològics d'aquells temps. L'extrema dreta veia el film de Renoir com una defensa del patriotisme i la glorificació de la guerra. En canvi, l'extrema esquerra entenia que la pel•lícula servia a la causa de la pau establint una diferència entre els aristòcrates, els soldats professionals que viuen per la guerra i la resta dels homes, que són empesos a l'enfrontament malgrat estar-hi en contra. Més tard, al 1957, Stanley Kubric començava a obrir-se un espai en el cinema americà antibel•licista gràcies a films com Paths of Glory (Camins de glòria). El director es consagrà en aquest gènere gràcies a la seva particular visió del conflicte de Vietnam, en l'aplaudida Full Metal Jacket (La jaqueta metàl•lica), estrenat al 1987.
