Despeses socials i despesa militar per al 2011
Publicat a Directa
Com es pot explicar que l'Estat espanyol mantingui una despesa militar tan elevada? Quines són les amenaces militars reals de l'Estat espanyol? En uns pressupostos més equitatius i més justos s'haurien de disminuir les despeses militars i reconvertir-les en despeses socials.
Els pressupostos presentats pel govern espanyol per a l'any 2011 han sofert una reducció d'un 6,2% respecte als de l'any 2010. Ens han dit que són uns pressupostos austers per fer front a la crisi. I l'austeritat, diuen, està centrada en la contenció de la despesa, que és un eufemisme per indicar que l'estat destinarà menys recursos per a despeses socials.
Un primer punt a tenir en compte és que un 20,4% del pressupost es destina al pagament del deute financer, és a dir que serveix per pagar el deute adquirit pel govern (una part important del qual correspon a l'ajuda milionària que va donar a la banca). L'any passat aquesta partida era d'un 15,2%. D'això en resulta que la despesa del 2011, un cop separada la part financera, és realment un 12% menor que la del 2010.
És interessant d'analitzar les reduccions de cada un dels ministeris per adonar-se de quines són les prioritats del govern. L'assignació del Ministeri de Defensa per a l'any 2011 disminueix un 6,6% respecte l'any 2010, gairebé la mateixa disminució percentual que la del pressupost general. És a dir que, en termes relatius, queda pràcticament igual. La reducció del Ministeri de Sanitat i Política social és del 8,2%, la del Ministeri d'Educació és del 8,0% i el Ministeri de Medi ambient i Medi rural i marítim pateix una reducció del 31%, reduccions totes elles per sobre de la global dels pressupostos generals. Està ben clar que el govern del PSOE considera que es poden retallar despeses bàsiques com educació i sanitat, però no la despesa militar.
Sorprèn que la despesa associada a les prestacions per atur disminueixi (reducció del 1,6%), malgrat que el govern preveu un augment de la taxa d'atur. Això vol dir que, encara que hi haurà més aturats, molts d'ells cobraran menys perquè hauran esgotat el període de prestació contributiva i passaran a cobrar el subsidi o bé, simplement, no cobraran res.
Les retallades no afecten a la despesa militar. Hi ha despeses militars que estan incloses en altres ministeris, com ara les classes passives militars, la mutualitat militar, contribucions a organismes internacionals (com per exemple l'OTAN), les missions militars a l'exterior (Afganistan, Líban, operació Atalanta, etc.), ajuts a la indústria militar i altres. Si s'afegeixen aquestes despeses, el pressupost real de Defensa pràcticament es duplica (arriba a 17.218 milions d'euros). Els diferents governs han utilitzat aquesta tàctica de camuflatge de la despesa militar des de fa molts anys; els governs del PP ja la practicaven amb les crítiques ferotges de l'oposició socialista. Si considerem la despesa militar real per a l'any 2011, veiem que la reducció respecte l'any 2010 és tot just d'un 5%. Això vol dir que la despesa militar augmenta en termes relatius. Està clar que l'austeritat pressupostària no ha incidit en la despesa militar com ho ha fet en la despesa sanitària o educativa. En definitiva, l'any 2011 les despeses militars augmentaran respecte el total del pressupost i les despeses socials disminuiran.
Però encara hi ha més. Es pot comprovar que en els darrers anys la despesa militar liquidada realment a tancament de l'exercici, ha superat la despesa pressupostada en un 15% de mitjana. És una altra manera d'amagar la despesa militar real, ja que habitualment el pressupost liquidat no sol ser notícia de premsa.
Com es pot explicar que l'Estat espanyol mantingui una despesa militar tan elevada? Quines són les amenaces militars reals de l'Estat espanyol? En uns pressupostos més equitatius i més justos s'haurien de disminuir les despeses militars i reconvertir-les en despeses socials.
