El xantatge a Grècia i la despesa militar
Publicat a Directa
França i Alemanya no volen perdre els seus contractes de vendes d’armes. Quan, precisament, la despesa militar ha estat un dels factors que ha portat a Grècia a la fallida, i ara que el govern grec decidia retallar-la, apareix el xantatge dels dos líders europeus de la UE.
A Grècia, des de l’entrada en funcionament de l’euro, i segons l’agència Eurostat de l’UE, no havia comptabilitzat en els seus pressupostos anuals despeses de caràcter militar, per exemple, el 2001 no ho va fer per un import de 1.600 milions d’euros.
Ara amb la greu crisi econòmica que travessa, per poder rebre ajudes de la UE, ha estat pressionada per que redueixi el seu dèficit públic. Entre les mesures anunciades per retallar despeses, a més de les de caràcter antisocial que han aixecat massives protestes de la població, Grècia també ha tingut que abordar retallades en la despesa militar
Cal recordar que Grècia és un dels països més militaritzats de la UE dedica un 3,6% del PIB a despesa militar i ocupa el cinquè lloc en el rànquing mundial de compradors d’armes. Ara el Govern de Papandreu ha anunciat reduir en un milió d’euros el pressupost del Ministeri de Defensa d'enguany, i en anys successius rebaixar el PIB en defensa fins un 1,7%. Això vol dir renunciar a continuar invertint en compres d’armes. Entre els països afectats per la reducció d'inversions en armes es trobaven França i Alemanya que havien signat recentment importants contractes de subministrament. Amb Alemanya, per exemple, s’havien contractat amb l’empresa Thyssen Krupp dos submarins i en negociació estaven quatre més amb un cost total de 1.800 milions €; i a França, sis fragates, helicòpters i avions de combat Mirage i Rafale per 3.000 milions €. Davant de la possible anulació dels contractes, la reacció dels governs d’Àngela Merkel i Nicolas Sarkozy ha estat de pressionar a govern grec per impedir-ho, tot avisant que podrien posar en perill les ajudes anunciades de la UE. Per exemple, el govern d’Alemanya, l’estiu passat va aprovar ajudes de 24.000 milions d'euros per a contribuir al rescat de l'economia grega.
El Pla de Rescat elaborat pel FMI obliga a Grècia a estalviar en defensa, però al mateix temps exigeix respectar els contractes amb empreses d'armes, principalment alemanyes, i també franceses i nord-americanes.
És una paradoxa que els països que més pressionen a Grècia per a posar la seva economia en “ordre”, és a dir, estan d’acord que es retallin els salaris dels treballadors i les ajudes socials a la població, són alhora els seus principals proveïdors d'armes. Però en canvi, França i Alemanya no volen perdre els seus contractes de vendes d’armes. Quan, precisament, la despesa militar ha estat un dels factors que ha portat a Grècia a la fallida, i ara que el govern grec decidia retallar-la, apareix el xantatge dels dos líders europeus de la UE.
