Primera llei que regula el comerç d’armes en Espanya
Al desembre s’ha aprovat la primera llei sobre el control del comerç exterior de material de defensa i de doble ús, fins ara aquestes exportacions estaven regides per un reglament.
Centre Delàs, Materials de Treball, núm. 33 (febrer 2008)
La nova llei incorpora el Codi de Conducta de la Unió Europea, de manera que els criteris bàsics per exportar armes han de ser el manteniment de la pau internacional i la protecció dels drets humans. La llei, en el article 8 apartat a), diu que no s’exportaran armes “quan hi hagi indicis racionals que els materials de defensa... puguin ser utilitzats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària a la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violacions de drets humans, tinguin com a destí països amb evidències de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals...”.
L’esperit d’aquesta llei ens satisfà, és un reconeixement a l’esforç de moltes persones i entitats que treballen per reduir la violència i construir un mon en pau. Però també hem d’acceptar que com moltes lleis sempre hi ha forats per on saltar-se l’esperit del que s’ha escrit; aquesta llei també té portes per on escapar-se i no complir-la. Així, la disposició operativa 10 del Codi de Conducta obre la porta al fet que es prioritzin els criteris econòmics, socials, comercials o industrials espanyols sobre la protecció dels drets humans, la pau i la seguretat internacional, i el desarmament; o la Guia d’Usuari del Codi de Conducta que assenyala que, a vegades, els estats membres poden permetre exportacions d’equipaments militars amb finalitats humanitàries, encara que siguin contraries al mateix Codi. No se’ns acudeix cap situació que amb finalitats humanitàries es puguin exportar armes.
No es gaire usual, però es positiu, que una llei reculli el compromís del Govern a promoure i donar suport a les iniciatives internacionals que tinguin per objectiu la restricció o la prohibició de les bombes de dispersió i comprometre’s a mantenir una posició activa a favor de l’elaboració d’un Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes.
Hem de lamentar, però, que el Parlament no s’hagi atrevit a trencar amb el secretisme que envolta les exportacions d’armes; mantenir les actes de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús) classificades com secret d’Estat suposa que no podrem saber quines armes s’exporten, qui les compra ni qui les ha produït. Aquesta informació no serà accessible als diputats ni a l’opinió pública, que per tant no podran exercir el seu paper de control sobre el Govern i no els permetrà fer un seguiment del compliment de la llei. La mateixa llei solament diu que el Govern informarà de l’import de les exportacions per països de destí i per categories descriptives dels productes exportats.
La llei atorga a la JIMDDU el poder de no exigir als exportadors un informe previ o document de control d’aquelles exportacions que es determinin reglamentàriament, és a dir, la llei no impedeix que la JIMDDU decideixi no controlar determinades exportacions.
En definitiva es tracta d’una llei que presenta pocs avenços, que no modifica els elements centrals i més criticables del reglament anterior: la impunitat del secretisme per vendre armes sense saber el nom propi de què és ven, qui les ven i qui les compra.
Centre Delàs, Materials de Treball, núm. 33 (febrer 2008)
La nova llei incorpora el Codi de Conducta de la Unió Europea, de manera que els criteris bàsics per exportar armes han de ser el manteniment de la pau internacional i la protecció dels drets humans. La llei, en el article 8 apartat a), diu que no s’exportaran armes “quan hi hagi indicis racionals que els materials de defensa... puguin ser utilitzats en accions que pertorbin la pau, l’estabilitat o la seguretat en un àmbit mundial o regional, puguin exacerbar tensions o conflictes latents, puguin ser utilitzats de manera contrària a la dignitat inherent a l’ésser humà, amb finalitats de repressió interna o en situacions de violacions de drets humans, tinguin com a destí països amb evidències de desviaments de materials transferits o puguin vulnerar els compromisos internacionals...”.
L’esperit d’aquesta llei ens satisfà, és un reconeixement a l’esforç de moltes persones i entitats que treballen per reduir la violència i construir un mon en pau. Però també hem d’acceptar que com moltes lleis sempre hi ha forats per on saltar-se l’esperit del que s’ha escrit; aquesta llei també té portes per on escapar-se i no complir-la. Així, la disposició operativa 10 del Codi de Conducta obre la porta al fet que es prioritzin els criteris econòmics, socials, comercials o industrials espanyols sobre la protecció dels drets humans, la pau i la seguretat internacional, i el desarmament; o la Guia d’Usuari del Codi de Conducta que assenyala que, a vegades, els estats membres poden permetre exportacions d’equipaments militars amb finalitats humanitàries, encara que siguin contraries al mateix Codi. No se’ns acudeix cap situació que amb finalitats humanitàries es puguin exportar armes.
No es gaire usual, però es positiu, que una llei reculli el compromís del Govern a promoure i donar suport a les iniciatives internacionals que tinguin per objectiu la restricció o la prohibició de les bombes de dispersió i comprometre’s a mantenir una posició activa a favor de l’elaboració d’un Tractat Internacional sobre Comerç d’Armes.
Hem de lamentar, però, que el Parlament no s’hagi atrevit a trencar amb el secretisme que envolta les exportacions d’armes; mantenir les actes de la JIMDDU (Junta Interministerial Reguladora del Comerç Exterior de Material de Defensa i de Doble Ús) classificades com secret d’Estat suposa que no podrem saber quines armes s’exporten, qui les compra ni qui les ha produït. Aquesta informació no serà accessible als diputats ni a l’opinió pública, que per tant no podran exercir el seu paper de control sobre el Govern i no els permetrà fer un seguiment del compliment de la llei. La mateixa llei solament diu que el Govern informarà de l’import de les exportacions per països de destí i per categories descriptives dels productes exportats.
La llei atorga a la JIMDDU el poder de no exigir als exportadors un informe previ o document de control d’aquelles exportacions que es determinin reglamentàriament, és a dir, la llei no impedeix que la JIMDDU decideixi no controlar determinades exportacions.
En definitiva es tracta d’una llei que presenta pocs avenços, que no modifica els elements centrals i més criticables del reglament anterior: la impunitat del secretisme per vendre armes sense saber el nom propi de què és ven, qui les ven i qui les compra.
