Ayuda Oficial al Desarrollo y comercio de armas en España
Es una gran contradicción que el Estado español otorgue Ayuda Oficial al Desarrollo a países empobrecidos, y por otro lado suministre armamento a esos mismos países. Esto indica que no existe por parte del gobierno español un código ético claro a la hora de exportar armas, pues muchas van destinadas a países donde no se respetan los derechos humanos o tienen graves conflictos.
Pere Ortega, Materiales de Trabajo núm. 28 (abril 2006)
L’Ajut Oficial Desenvolupament (AOD) de l’estat espanyol encara està lluny de les necessitats reals dels països empobrits(1), per tant molt lluny d’aquell simbòlic 0’7% reclamat, i d’estimacions de onG de cooperació que el situen sobre un 5% PIB dels països rics si es vol acabar amb la lacra de la pobresa en el món. Però ara, aquí, no anem a fer recordatoris de les promeses incomplides dels partits que governen, ni dels greuges i denuncies que s’acumulen sobre l’AOD espanyola, la principal que es destina a afavorir el comerç exterior de les empreses espanyoles, i de pas, equilibrar la balança entre importacions i exportacions. Exportacions que en molts casos dificulten el desenvolupament i la sostenibilitat econòmica dels països receptors. Però encara és bastant més greu, que alhora de fomentar les exportacions espanyoles amb l’AOD no es fa cap diferència amb les vendes de material militar, és a dir, no hi ha cap escrúpol d’ajudar a empreses espanyoles a exportar armes.
Amb l’entrada d’Espanya al Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD) el 1992, s’assumeixen les directrius i compromisos d’aquesta organització multilateral. Un d’aquests compromisos, el que aquí ens interessa, és que en cap cas l’AOD o els crèdits de Foment d‘Ajut al Desenvolupament (FAD) poden servir per promoure o finançar exportacions d’armes. La qual cosa si que havia passat en etapa l’anterior(2). Ara no tenim proves que demostrin que això s’estigui produint, però si tenim dubtes raonables de que alhora d’afavorir les exportacions espanyoles no es fa cap distinció entre productes civils i militars, i que per tant l’AOD espanyola és realitza sense criteris ètics suficients.
A tall d’exemple observem alguns casos recents.
El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Angel Moratinos visitava Angola (desembre 2005) i anunciava que l’ajuda espanyola a Angola(3) pels pròxims anys 2005 a 2008 seria de 40 milions d’euros, entre els anys 2000 i 2004 ha estat de 60 milions d’euros, convertint Angola en el segon país receptor d’ajuda en cooperació de l’Àfrica subsahariana darrera de Moçambic, sent la majoria d’ajudes destinades a sanitat i alfabetització. Però a la vegada, en la mateixa visita Moratinos, també anunciava la venda d’avions de transport C-295 fabricats per EADS-CASA per les forces armades d’Angola.
Posteriorment els reis d’España Juan Carlos i Sofía, en un altre viatge oficial, visitaven Vietnam i Tailàndia(4), acompanyats per 40 empresaris espanyols. Vietnam figura entre els països receptors d’importants ajudes espanyoles en Àsia amb un import de 53 milions d’euros. Es tractava d’un viatge real per ajudar a las empreses espanyoles a obrir mercats a l’exterior. Si ja és criticable que l’ajut oficial serveixi per ajudar a les exportacions espanyoles, encara ho és més que l’ajuda vagi acompanyada de vendes d’armes, i és que, entre els directius que acompanyaven als reis es trobaven representants de tres importants fabricants d’armes espanyoles: CAF, EADS-CASA e INDRA. Ja estem acostumats a que la Corona espanyola aprofiti els seus viatges per ajudar a les indústries militars espanyoles a vendre armes, ho han fet en altres ocasions, però si vendre armes és una immoralitat, encara és més reprovable que es facin suportades amb ajuda oficial.
* * *
Els comentaris que seguiran es desprenen d’una petita recerca d’encreuar la informació disponible de l’AOD i les exportacions d’armes espanyoles en els últims cinc anys (2000 a 2004) en una mateixa Taula. Hem suprimit de la Taula els països que han rebut AOD als quals no s’han venut armes, i solament hem tingut en compte aquells que han rebut armes i AOD espanyoles en el conjunt d’aquest període. També hem desestimat totes les vendes d’armes als països industrialitzats(5).
Les consideracions i preguntes que seguiran són, indubtablement, especulatives i obeeixen a un esperit crític amb l’AOD practicada. Crítica que pensem hem de formular quan es tracta de qüestions morals tan sensibles per l’opinió pública com són les exportacions d’armes a països empobrits. Sustentada en la creença que la despesa militar genera ineficiència econòmica, primer, perquè genera endeutament públic i inflació al impedir que els bens de capital es destinin al sector productiu civil. Segon, perquè la despesa militar té conseqüències negatives pels països no industrialitzats, al dedicar els seus escassos recursos a la compra d’armament quan els haurien de dedicar al desenvolupament humà de les seves poblacions. Tercer, perquè pot generar militarisme o curses d’armament amb altres països veïns i generar conflictes armats.
L’important de l’encreuament de la informació entre AOD i vendes d’armes és quelcom que ja sospitàvem, que l’AOD, en alguns casos, és paral·lela a les vendes de material militar, doncs gairebé la meitat de països que figuren a la Taula que reben AOD se’ls han venut armes espanyoles, entre un 33% i un 55%. Una altra qüestió, és deriva de la observació que la majoria de països no industrialitzats que reben AOD espanyola representen un alt percentatge del total de vendes d’armes espanyoles, fins arribar l’any 2002 fins al 93,5%. El qual, ens porta a considerar que pot ser no és tan casual la coincidència entre AOD i vendes d’armes. Encara que, també és cert, la quantia total de les vendes d’armes de cada país en comparació amb l’AOD no són assimilables, fora d’algun cas, com el de Malàisia, que ha rebut 8.040 milions € d’AOD i se li han venut armes per un import similar, 7.208 milions.
Una altra observació que podem fer, és què la majoria dels països receptors d’ajuda espanyola i armes vulneren drets humans elementals de la seva població, no esmentem cap, doncs la majoria de països de la Taula són sospitosos de no respectar els D.H.
També, què alguns països, pateixen conflictes armats o altes tensions violentes internes com Colòmbia, Filipines, Índia, Pakistan, Angola, Indonèsia, Líban, Tailàndia o Kenya. En aquests casos, cal recordar que existeix un Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes, i aleshores la venda de material militar és una violació d’aquest Codi que Espanya ha signat, i és contraproduent doncs no ajuda a la solució pacífica del conflicte.
Una altra qüestió, és què bastants països de la Taula mantenen un alt grau de militarisme, i segons el PNUD(6), dediquen més recursos a despesa militar que a desenvolupament humà (sanitat i educació), són els casos d’Angola, Aràbia Saudí, Brasil, Equador, Emirats Àrabs, Jordània, Pakistan i Turquia. Motiu més que suficient com per no incrementar aquest desequilibri amb més despesa en armament.
També esmentar que hi han països que repeteixen durant els cinc anys el rebre AOD i paral·lelament rebre armes espanyoles: Argentina, Colòmbia, Egipte, Índia, Indonèsia, Malàisia, Marroc, Turquia, Veneçuela i Xile.
I que algun país, com Marroc, amb un AOD significatiu, reb 136.810 milions €, també se li venen armes per un import important, 51.553 milions. El qual és bastant qüestionable, doncs Marroc està en totes les categories: manques importants de drets humans, manté un territori ocupat al Sahara Occidental, índex baix de desenvolupament, gasta més en despesa militar (4,5% del PIB) que en sanitat (1,5% del PIB). És a dir, l’ajuda a Marroc és inadequada si va acompanyada de vendes d’armes.
I, per últim, què la majoria dels països de la Taula figuren en els llocs més baixos de l’Index de desenvolupament humà del PNUD (Angola, Camerun, Mauritània, Kenia...). El qual corrobora el factor negatiu assenyalat, que les vendes de material militar resten recursos al desenvolupament humà del país. I, aleshores, no podem dubtar en denunciar que la venda d’armes dels països industrialitzats als no industrialitzats és un factor de desequilibri que genera subdesenvolupament i pobresa.
La conclusió a extreure, és la sospita que el govern espanyol no contempla consideracions de tipus ètic o moral alhora d’afavorir les exportacions espanyoles, donat que fa compatible les vendes d’armes amb l’AOD a un mateix país. És necessari, doncs, obrir un gran debat públic, especialment amb tots els agents que es dediquen a treballar en el camp dels drets humans, l’ajut al desenvolupament o humanitari, per aclarir els conceptes al voltant de quina és la política a seguir respecte a l’ajut oficial al desenvolupament, i si aquesta pot fer-se compatible amb l’ajuda militar o les vendes d’armes.
1) Últim informe publicat de AECI de l’AOD de l’any 2004 ha estat de 2.290 milions d’euros (0,25% del PIB).
2) Font, Tica, El ciclo armamentista español, ed. Icaria, (2000)
3) El País 8/12/2005
4) El País 20/2/2006
5) La taula amb tots els països que reben armes espanyoles es pot visitar en htpp//www.justiciaipau.org/centredelas
6) Informe de Desenvolupament Humà de de Nacions Unides de l’any 2006
AOD i Vendes d’armes Espanya 2000-2004
(en milers d’euros corrents)
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
