Observatory on disarmament, arms trade, armed conflict and culture of peace
joomla templates top joomla templates template joomla

L'Ajut Oficial al Desenvolupament i el comerç d'armes a Espanya

Written by Pere Ortega on . Posted in Indústria i comerç d'armes

És una greu contradicció que l'estat espanyol atorgui Ajut Oficial al Desenvolupament a països empobrits, i per altre banda subministri armament als mateixos països. Això indica que no existeix per part del govern espanyol un clar codi ètic a l'hora d'exportar armes, doncs moltes van destinades a països o­n no es respecten els drets humans o tenen greus conflictes.Pere Ortega, Materials de Treball núm. 28 (abril 2006)

L’Ajut Oficial Desenvolupament (AOD) de l’estat espanyol encara està lluny de les necessitats reals dels països empobrits(1), per tant molt lluny d’aquell simbòlic 0’7% reclamat, i d’estimacions de o­nG de cooperació que el situen sobre un 5% PIB dels països rics si es vol acabar amb la lacra de la pobresa en el món. Però ara, aquí, no anem a fer recordatoris de les promeses incomplides dels partits que governen, ni dels greuges i denuncies que s’acumulen sobre l’AOD espanyola, la principal que es destina a afavorir el comerç exterior de les empreses espanyoles, i de pas, equilibrar la balança entre importacions i exportacions. Exportacions que en molts casos dificulten el desenvolupament i la sostenibilitat econòmica dels països receptors. Però encara és bastant més greu, que alhora de fomentar les exportacions espanyoles amb l’AOD no es fa cap diferència amb les vendes de material militar, és a dir, no hi ha cap escrúpol d’ajudar a empreses espanyoles a exportar armes.


Amb l’entrada d’Espanya al Comitè d’Ajut al Desenvolupament (CAD) el 1992, s’assumeixen les directrius i compromisos d’aquesta organització multilateral. Un d’aquests compromisos, el que aquí ens interessa, és que en cap cas l’AOD o els crèdits de Foment d‘Ajut al Desenvolupament (FAD) poden servir per promoure o finançar exportacions d’armes. La qual cosa si que havia passat en etapa l’anterior(2). Ara no tenim proves que demostrin que això s’estigui produint, però si tenim dubtes raonables de que alhora d’afavorir les exportacions espanyoles no es fa cap distinció entre productes civils i militars, i que per tant l’AOD espanyola és realitza sense criteris ètics suficients.


A tall d’exemple observem alguns casos recents.


El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Angel Moratinos visitava Angola (desembre 2005) i anunciava que l’ajuda espanyola a Angola(3) pels pròxims anys 2005 a 2008 seria de 40 milions d’euros, entre els anys 2000 i 2004 ha estat de 60 milions d’euros, convertint Angola en el segon país receptor d’ajuda en cooperació de l’Àfrica subsahariana darrera de Moçambic, sent la majoria d’ajudes destinades a sanitat i alfabetització. Però a la vegada, en la mateixa visita Moratinos, també anunciava la venda d’avions de transport C-295 fabricats per EADS-CASA per les forces armades d’Angola.


Posteriorment els reis d’España Juan Carlos i Sofía, en un altre viatge oficial, visitaven Vietnam i Tailàndia(4), acompanyats per 40 empresaris espanyols. Vietnam figura entre els països receptors d’importants ajudes espanyoles en Àsia amb un import de 53 milions d’euros. Es tractava d’un viatge real per ajudar a las empreses espanyoles a obrir mercats a l’exterior. Si ja és criticable que l’ajut oficial serveixi per ajudar a les exportacions espanyoles, encara ho és més que l’ajuda vagi acompanyada de vendes d’armes, i és que, entre els directius que acompanyaven als reis es trobaven representants de tres importants fabricants d’armes espanyoles: CAF, EADS-CASA e INDRA. Ja estem acostumats a que la Corona espanyola aprofiti els seus viatges per ajudar a les indústries militars espanyoles a vendre armes, ho han fet en altres ocasions, però si vendre armes és una immoralitat, encara és més reprovable que es facin suportades amb ajuda oficial.


* * *


Els comentaris que seguiran es desprenen d’una petita recerca d’encreuar la informació disponible de l’AOD i les exportacions d’armes espanyoles en els últims cinc anys (2000 a 2004) en una mateixa Taula. Hem suprimit de la Taula els països que han rebut AOD als quals no s’han venut armes, i solament hem tingut en compte aquells que han rebut armes i AOD espanyoles en el conjunt d’aquest període. També hem desestimat totes les vendes d’armes als països industrialitzats(5).


Les consideracions i preguntes que seguiran són, indubtablement, especulatives i obeeixen a un esperit crític amb l’AOD practicada. Crítica que pensem hem de formular quan es tracta de qüestions morals tan sensibles per l’opinió pública com són les exportacions d’armes a països empobrits. Sustentada en la creença que la despesa militar genera ineficiència econòmica, primer, perquè genera endeutament públic i inflació al impedir que els bens de capital es destinin al sector productiu civil. Segon, perquè la despesa militar té conseqüències negatives pels països no industrialitzats, al dedicar els seus escassos recursos a la compra d’armament quan els haurien de dedicar al desenvolupament humà de les seves poblacions. Tercer, perquè pot generar militarisme o curses d’armament amb altres països veïns i generar conflictes armats.


L’important de l’encreuament de la informació entre AOD i vendes d’armes és quelcom que ja sospitàvem, que l’AOD, en alguns casos, és paral·lela a les vendes de material militar, doncs gairebé la meitat de països que figuren a la Taula que reben AOD se’ls han venut armes espanyoles, entre un 33% i un 55%. Una altra qüestió, és deriva de la observació que la majoria de països no industrialitzats que reben AOD espanyola representen un alt percentatge del total de vendes d’armes espanyoles, fins arribar l’any 2002 fins al 93,5%. El qual, ens porta a considerar que pot ser no és tan casual la coincidència entre AOD i vendes d’armes. Encara que, també és cert, la quantia total de les vendes d’armes de cada país en comparació amb l’AOD no són assimilables, fora d’algun cas, com el de Malàisia, que ha rebut 8.040 milions € d’AOD i se li han venut armes per un import similar, 7.208 milions.


Una altra observació que podem fer, és què la majoria dels països receptors d’ajuda espanyola i armes vulneren drets humans elementals de la seva població, no esmentem cap, doncs la majoria de països de la Taula són sospitosos de no respectar els D.H.


També, què alguns països, pateixen conflictes armats o altes tensions violentes internes com Colòmbia, Filipines, Índia, Pakistan, Angola, Indonèsia, Líban, Tailàndia o Kenya. En aquests casos, cal recordar que existeix un Codi de Conducta de la UE sobre exportacions d’armes, i aleshores la venda de material militar és una violació d’aquest Codi que Espanya ha signat, i és contraproduent doncs no ajuda a la solució pacífica del conflicte.


Una altra qüestió, és què bastants països de la Taula mantenen un alt grau de militarisme, i segons el PNUD(6), dediquen més recursos a despesa militar que a desenvolupament humà (sanitat i educació), són els casos d’Angola, Aràbia Saudí, Brasil, Equador, Emirats Àrabs, Jordània, Pakistan i Turquia. Motiu més que suficient com per no incrementar aquest desequilibri amb més despesa en armament.


També esmentar que hi han països que repeteixen durant els cinc anys el rebre AOD i paral·lelament rebre armes espanyoles: Argentina, Colòmbia, Egipte, Índia, Indonèsia, Malàisia, Marroc, Turquia, Veneçuela i Xile.


I que algun país, com Marroc, amb un AOD significatiu, reb 136.810 milions €, també se li venen armes per un import important, 51.553 milions. El qual és bastant qüestionable, doncs Marroc està en totes les categories: manques importants de drets humans, manté un territori ocupat al Sahara Occidental, índex baix de desenvolupament, gasta més en despesa militar (4,5% del PIB) que en sanitat (1,5% del PIB). És a dir, l’ajuda a Marroc és inadequada si va acompanyada de vendes d’armes.


I, per últim, què la majoria dels països de la Taula figuren en els llocs més baixos de l’Index de desenvolupament humà del PNUD (Angola, Camerun, Mauritània, Kenia...). El qual corrobora el factor negatiu assenyalat, que les vendes de material militar resten recursos al desenvolupament humà del país. I, aleshores, no podem dubtar en denunciar que la venda d’armes dels països industrialitzats als no industrialitzats és un factor de desequilibri que genera subdesenvolupament i pobresa.


La conclusió a extreure, és la sospita que el govern espanyol no contempla consideracions de tipus ètic o moral alhora d’afavorir les exportacions espanyoles, donat que fa compatible les vendes d’armes amb l’AOD a un mateix país. És necessari, doncs, obrir un gran debat públic, especialment amb tots els agents que es dediquen a treballar en el camp dels drets humans, l’ajut al desenvolupament o humanitari, per aclarir els conceptes al voltant de quina és la política a seguir respecte a l’ajut oficial al desenvolupament, i si aquesta pot fer-se compatible amb l’ajuda militar o les vendes d’armes.


1) Últim informe publicat de AECI de l’AOD de l’any 2004 ha estat de 2.290 milions d’euros (0,25% del PIB).
2) Font, Tica, El ciclo armamentista español, ed. Icaria, (2000)
3) El País 8/12/2005
4) El País 20/2/2006
5) La taula amb tots els països que reben armes espanyoles es pot visitar en htpp//www.justiciaipau.org/centredelas
6) Informe de Desenvolupament Humà de de Nacions Unides de l’any 2006



AOD i Vendes d’armes Espanya 2000-2004
(en milers d’euros corrents)

 

 

Països

AOD 2000

Vendes armes 2000

AOD 2001

Vendes armes 2001

AOD 2002

Vendes armes 2002

AOD 2003

Vendes armes 2003

AOD 2004

Vendes armes 2004

AOD Total

Vendes Armes Total

Angola

17.606

 

11.404

30

14.168

1.161

9.594

55

7.399

185

60.171

1.432

Argentina

2.685

370

3.472

775

10.462

9

36.440

18

26.335

18

79.394

1.190

Bolívia

24.367

99

21.902

 

32.645

 

45.660

54

43.832

 

168.406

153

Brasil

6.055

320

7.282

421

6.618

1.779

6.226

 

7.458

 

33.639

2.519

Camerun

688

370

909

 

1.575

   

463

   

3.172

833

Colòmbia

13.702

362

28.015

98

34.390

438

12.722

11.478

7.506

3.422

96.335

15.798

Costa Rica

11.986

50

3.665

28

10.757

138

8.887

2

7.879

 

43.174

218

Cuba

11.494

134

10.788

3

14.153

23

12.841

24

13.084

32

62.360

215

Equador

25.182

10

12.025

4

45.598

 

21.798

2.031

25.279

48.507

129.882

50.552

Egipte

5.360

443

3.038

1.327

14.308

1.505

8.297

430

15.930

1.948

46.933

5.653

El Salvador

24.303

6

57.280

 

59.100

 

23.920

447

22.180

8

186.783

460

Emirats Àrabs Units

 

24

 

53

6

1.980

 

123

   

6

2.180

Filipines

6.890

712

11.104

1.070

20.150

207

22.866

238

11.208

444

72.218

2.672

Ghana

5.526

 

3.881

 

9.240

15

11.588

889

14.770

 

45.005

904

Índia

5.670

8.529

1.327

1.144

1.200

3.390

6.080

68

7.599

 

21.876

13.130

Indonèsia

71.786

115

46.003

43

8.328

725

8.570

207

8.704

758

143.391

1.847

Iran

156

52

260

 

218

0

   

2.927

 

3.561

52

Jordània

 

514

18.963

 

4.957

484

19.588

20.456

2.671

 

46.179

21.454

Kazajstán

1.838

 

8.162

 

18.572

     

3.612

6

32.184

6

Kenya

2.771

 

9.551

 

4.019

 

2.130

 

1.907

177

20.378

177

Líban

2.560

 

2.432

     

2.533

64

2.657

 

10.182

64

Malàisia

67

2.544

68

2.324

2.387

1.788

4.866

278

652

274

8.040

7.208

Marroc

20.740

8.098

41.451

28.341

19.552

6.648

13.565

433

41.502

8.033

136.810

51.553

Mèxic

4.300

 

5.850

 

16.080

637

6.540

   

11

32.770

647

Moldàvia

30

 

1.310

   

64

31

     

1.371

64

Nicaragua

21.359

46

446

343

23.649

 

64.330

 

155.270

 

265.054

390

Pakistan

858

27

3.959

243

786

 

812

 

56

132

6.471

402

Panamà

14.057

 

3.400

453

6.217

 

7.161

167

5.235

 

36.070

619

Paraguai

5.755

 

9.404

 

4.342

 

10.389

5.568

5.094

5.568

34.984

11.137

Perú

20.098

 

27.134

 

33.800

2

39.310

87

45.150

544

165.492

633

República Dominicana

17.116

187

19.115

432

40.580

 

21.988

130

36.650

 

135.449

748

Sud-àfrica

1.135

11

1.222

             

2.357

11

Tailàndia

123

19

 

305

 

175

107

94

624

894

854

1.487

Tunísia

1.901

 

6.930

 

7.821

 

11.123

 

7.818

368

35.593

368

Turquia

4.766

12.497

9.456

364

15.055

56

36.680

2.520

39.870

3.498

105.827

18.936

Uruguai

3.058

20

1.995

9

1.241

2.109

3.913

 

2.050

 

12.257

2.137

Veneçuela

30.566

248

12.738

30

17.682

3.625

31.630

2.527

2.624

 

95.240

6.430

Xile

1.630

8

2.220

378

1.851

3

1.745

1.301

2.501

4.071

9.947

5.762

Total

386.554

35.803

405.941

37.840

499.656

26.957

512.185

48.850

575.532

74.828

   

% sobre total AOD

49,2%

 

33,4%

 

49,3%

 

55,5%

 

48,3%

     

% sobre total comerç d'armes dels països no industrialitzats

74.2%

 

52,9%

 

93,5%

 

62,8%

 

33,6%

   

 

 

 

Working with:

sipri

Member of:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adress: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Phone: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org