Indústria d’armes a Catalunya Dels trabucs a l’aeronàutica

L’origen de la creació d’un pol industrial aeronàutic sorgeix per vinculació amb EADS. És bo conèixer què és i què fa aquesta empresa. EADS és un consorci europeu format per les indústries Aerospatiale-Matra, propietat de Lagardere de França, l'alemanya Daimler Chrysler i la Societat Espanyola de Participacions Industrials (SEPI). El juliol del 2000, mitjançant la fusió de CASA, propietat de SEPI, aquesta última va obtenir el control del 5,52% de l'accionariat del consorci EADS. CASA, aeronàutica especialitzada en avions de transport militar de grandària mitjana i lleugers, era des de principi dels anys 1990 líder mundial d'aquest segment de producció. 

El consorci EADS controla el 100% de les accions d’Airbus, empresa encarregada de fabricar l'avió A-380 Airbus, un avió de grans dimensions de dos pisos de transport civil amb capacitat per a 800 persones i dissenyat per encabir tota mena d’excentricitats, sauna, sales de joc, etc. Amb aquest aparell es pretén competir amb la nord-americana Boeing en el transport de passatgers. Però, a la vegada, totes dues són importants indústries militars. EADS és la segona empresa militar europea, darrere de l'anglesa BAE Systems (British Aerospace), i la setena mundial, i la segona empresa aeroespacial mundial civil darrere de Boeing. Disposa de 70 centres de producció amb 110.000 empleats repartits per tot el món, 57.000 dels quals són a Europa. Té divisions de producció d'avions de combat (Eurofigther), helicòpters de combat (Tigre), avions de transport militar (A400M), coets espacials (Ariane), satèl·lits (Galileu) amb una doble funció, oferir informació civil però també militar i, finalment, sistemes de míssils que fabrica a través del consorci MBDA, líder mundial en la fabricació de míssils, i desenvolupa el míssil Meteor per a l’avió EF 2000, a l’Estat espanyol, amb el nom de Sociedad Española de Misiles (INZIME). A Espanya té la seva seu a Barajas (Madrid) i set factories i delegacions a Getafe (Madrid), Illescas (Toledo), Puerto Real (Cadis), Puntales (Cadís), San Pablo i Tablada (Sevilla). 

El 13 de juny de 2006 es va anunciar que la filial d’EADS, Airbus, retardava el lliurament del seu avió estrella, l'A-380, per problemes tecnològics i anunciava la duplicació del seu cost. Això va provocar que les accions de la companyia s’ensorressin en els mercat de la borsa caient un 27%. Anunci acompanyat d'un escàndol majúscul, ja que tan sols tres mesos abans el seu copresident, el francès Noël Forgeard, es va desfer de les seves stock-options i es va embutxacar 3,3 milions d’euros; també els principals accionistes privats d’EADS, el conegut fabricant d’armes francès Arnaud Lagardere i l’alemany Daimler-Chrysler, es van desprendre per separat d'un paquet d'accions del 7,5% del capital. La informació privilegiada de què disposaven tots plegats els va empènyer a vendre la meitat de les seves accions i a embutxacar-se plusvàlues milionàries, set milions d'euros. Mentre que la resta d'accionistes i els estats francès i espanyol s’ho miraven i veien com retrocedien els seus guanys. Davant l’escàndol i les pressions dels estats s’acomiadà l’equip directiu d’EADS, però com que eren posseïdors de contractes blindats rebien unes indemnitzacions desorbitades. Així, Noël Forgeard s’embutxacava 8 milions d’euros més. La nova direcció, davant la crisi desfermada, començava un pla d’ajust i reestructuració de totes les empreses. Si els accionistes han vist retrocedir el preu de les seves accions, els treballadors de les empreses de tot el consorci d’EADS pagaran un preu més alt, perquè s’anuncia una reducció de 10.000 llocs de treball que afectarà principalment les factories de França i Alemanya. A Espanya també arribarà la crisi i es parla de la pèrdua de 400 llocs de treball a EADS-CASA, que també afectarà altres indústries subsidiàries. 

Però l’aeronàutica europea ja ha conegut altres espectaculars fracassos en el passat: l’avió Concorde és una prova en la memòria de molts europeus de com els somnis poden quedar en un no res. De moment el superavió A-380 ha quedat en suspens i Airbus continuarà en la línia de fabricar avions de grandària mitjana, de 350 passatgers, mentre aparca el projecte per a 800 passatgers. Així, el que es presentava com a gran projecte del desenvolupament tecnològic d’Europa i que pretenia guanyar la batalla a Boeing en vendes d’avions, de moment ha quedat seriosament malmès, moltes companyies aèries han anul·lat comandes que han traspassat a altres fabricants (com Boeing, Embraer o Bombardier) i provoca seriosos dubtes sobre el futur d’una empresa per la qual havien apostat els governs d'Alemanya, França i Espanya. I el que semblava una imparable ascensió s'ha vist interrompuda per la imatge corrupta de la direcció de l’empresa que pretenia ser la punta de llança en la innovació tecnològica i industrial europea.

L'accionariat actual, després de les corrupcions descrites, ha quedat repartit entre Daimler-Chrysler d'Alemanya amb un 22,32%, l’Estat francès amb un 15%, el magnat Lagardère amb un 7,32%, i l'Estat espanyol amb un 5,52%. En aquesta caiguda de les accions, l'Estat rus, a través del Banc de Comerç Exterior (Vneshtorgbank) ha adquirit un 5%, i la resta cotitza en borsa.