Nora Miralles - Noticias de Navarra - 26/08/2017

El doloroso proceso de intentar asumir, procesar y entender lo que ha sucedido en Catalunya la última semana ha dado lugar a multitud de debates. Afortunadamente, la postura social mayoritaria ha dejado el racismo fuera de ellos, por lo que se han centrado sobretodo en cómo prevenir nuevos ataques como los que dejaron 15 víctimas en Barcelona y en Cambrils. Si parte de esta discusión la han copado temas técnicos como qué tipo de obstáculos se pueden colocar en las calles transitadas para evitar atropellos, otros hemos querido abordar una de las raíces del problema: los conflictos armados, las guerras, la violencia local y global.

Jordi Calvo - El Periódico - 20/08/2017

És urgent acabar amb les bosses de marginalitat en les nostres societats, que generen els terroristes del futur fets a casa o promoguts per nosaltres

Quan una cosa així passa a casa, les coses es veuen d'una altra manera. La sensació de por és per un moment més gran que mai -podria haver-me passat a mi, per allà hi passo gairebé totes les setmanes- i la sensació de desassossec és encara més gran -¿per què a Barcelona, ​​què hem fet per merèixer una cosa així?-. La solidaritat no triga a apoderar-se de totes les altres emocions -hem d'ajudar els ferits, hem d'acompanyar els familiars de les víctimes, hem d'ajudar. Les mostres de solidaritat de qui ha corregut a donar sang, de qui ha ofert el seu taxi, de qui ha obert el seu negoci per acollir qui ho necessitava han mostrat una ciutat que sap estar a les dures i a les madures.

Pere Ortega - Blog Crónicas Insumisas (Público) - 26/07/2017

Unas maniobras militares siempre son una demostración de fuerza por parte del Estado que las lleva a cabo. Con ellas, siempre se trata de demostrar, especialmente a países rivales, la capacidad de proyectar fuerza armada para hacer frente a cualquier eventual crisis. Con ellas, los Estados, pretenden advertir a otros Estados que están preparados para intervenir en cualquier conflicto que ponga en peligro sus intereses, y en ese sentido, disuadir e infundir temor a cualquier otro Estado de entrometerse en esos intereses. Es por ello, que cualquier despliegue de fuerzas militares llevando a cabo ensayos de guerra, debe ser entendida como un hecho contrario a la convivencia entre Estados, pues desestabiliza la paz de la región donde se llevan a cabo.

Pere Ortega - La Directa - 14/06/2017

El president dels Estats Units va arribar al poder aixecant la bandera d'un nacionalisme aïllacionista i contrari a la lliure circulació. L'autor posa en evidència les seves contradiccions i com ha rectificat les seves promeses

L’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca ha complicat molt la geopolítica mundial. Trump arriba al poder a cavall d’un descontentament generalitzat de la població que ha sofert les conseqüències de la crisi del capitalisme financer global. Ho fa aixecant la bandera d'un nacionalisme aïllacionista i contrari a la lliure circulació de mercaderies i persones, a les quals acusa de ser la principal causa d'haver deixat a l'atur o fer perdre poder adquisitiu a les classes mitjanes i populars dels Estats Units. Una onada que ha recorregut tots els països industrialitzats i que ha donat peu al creixement d’un nacionalisme conservador, xenòfob i fonamentalista en el terreny cultural. Donald Trump, encara que amb particularitats, està emparentat amb les Marine Le Pen (França), Nigel Farange (R.U), Geert Wilders (Holanda), Alternativa per Alemanya, Alba Daurada (Grècia), FPO (Àustria), el populisme no xenòfob però contradictori Beppe Grillo a Itàlia, com també dels governs ultraconservadors de Viktor Orban a Hongria i Andrezj Duda a Polònia.

Jordi Calvo - Blog Diario de un altermundista (Público)- 19/07/2017

El ministro del Interior ha dibujado una situación realmente alarmante. Hordas de inmigrantes irregulares han entrado en España por tierra, mar (y aire), más de 10.000 el último año, el doble que el año anterior. Para el señor Zoido, las ONG además son responsables de que quieran venir, ya que rescatándoles de una muerte segura en aguas del Mediterráneo les motivan a arriesgar su vida una y otra vez. Un análisis de tal lucidez no merecería mayor comentario de no ser por el mensaje de fondo que pretende transmitir.

Jordi Calvo i Anna Montull - ElCugatenc - 18/07/2017

Dilluns 17 de juliol de 2017 una moció de rebuig a la producció i venda d’armes que alimenten els conflictes dels què fugen les persones refugiades va ser aprovada per tots els grups municipals de Sant Cugat amb excepció del vots en contra del PP i Ciutadans. Moltes us podeu preguntar els motius pels quals els regidors d’aquests grups –quatre de 25– s’han oposat a una moció que declara Sant Cugat una ciutat lliure d’empreses que tinguin alguna relació amb la producció o venda d’armament i que en rebutja, per tant, la seva instal·lació al municipi.

Pere Brunet - Fentipensat de LaFede - 07/2017

Els reptes del segle que estem començant són immensos. Viurem -de fet, ho viuran sobretot els nostres fills/es i néts/es- les conseqüències de l’escalfament d’un planeta que no sabem cuidar, la fi dels combustibles fòssils, unes condicions climàtiques extremes i un fort creixement demogràfic. El consens al món científic és elevadíssim, però quasi cap dirigent els escolta. Tant és així, que persones implicades en el món de la ciència van organitzar una «march for science», una marxa mundial per la ciència el passat mes d'abril en la qual denunciaven que les retallades, la censura, la desaparició de dades i els intents de desmantellar les agències governamentals, ens amenacen a tots i totes, i posen en risc la salut, el menjar, l’aire, l’aigua, el clima i el treball. Amb tot, veiem que els mateixos que s’emporten els recursos dels països del sud, i que provoquen l'escalfament global del planeta, ens venen seguretat davant la suposada amenaça d’un terrorisme -que, de fet, és la rebel·lió d'aquells que se senten espoliats-, quan el que realment passa és que el poder necessita la protecció del complex militar-industrial per mantenir-se.

Jordi Calvo - El Periódico - 08/07/2017

• La UE es corresponsable de una parte de la violencia que genera flujos de desplazados

Europa no quiere refugiados. Pero no se cuestiona si es de algún modo responsable de la situación de inseguridad que sufren estas personas. No se pregunta si quizá tuviera algo que ver con los conflictos que hacen imposible vivir con seguridad en sus países. En el informe Armas que alimentan conflictos, conflictos de los que huyen los refugiados, se intenta dar respuesta a esta cuestión. El resultado nos dice que desde la Unión Europea se han exportado armas entre el 2003 y el 2014 por al menos 120.000 millones de euros a 212 países de todo el mundo. De ellos, 89 recibieron armas europeas presentando cifras considerables de personas refugiadas y desplazadas, y 63 estaban de forma mayoritaria en una situación de inseguridad considerada de conflicto y tensión. Es decir, los gobiernos que ahora cierran sus fronteras, con militares y tanques, a personas que huyen en busca de una vida mejor, han vendido armamento a un elevado número de países donde la situación de inseguridad no lo recomendaba.