Gemma Amorós - Article publicat a La Directa - 30/03/2020
Des del Centre Delàs, la investigadora Gemma Amorós alerta de com es desdibuixa la frontera entre seguretat i defensa a la regió mediterrània. Un exemple d'actualitat és la gestió de la pandèmia del coronavirus, que inclou una resposta militar a una crisi sanitària
La regió mediterrània tendeix a militaritzar-se cada cop més. I entenem per militarització el mode en què es gestiona la defensa i la seguretat. No és que hi hagi més armes, de fet, en l’informe recentment publicat pel Centre Delàs es veu com els arsenals militars s’estan reduint en la majoria dels països que envolten el Mediterrani. El que ens fa dir que hi ha un augment de la militarització és que els armaments cada vegada es modernitzen més i es tornen polivalents, de manera que no només es fan servir per a combat en context de conflicte armat, sinó que es poden fer servir per labors de patrullatge i policials. Això es demostra en les exportacions dels països del Mediterrani Nord –europeus- cap als països del Mediterrani Sud –no europeus-, que exporten sobretot avions, helicòpters, bucs i blindats, i que es cataloguen dins de categories ambigües donat que el material és fàcilment adaptable si se li afegeixen components posteriorment -com poden ser radars, sonars o llançamíssils-, es poden utilitzar tant per missions de defensa com de seguretat. Per tant, hi ha un increment de la militarització de la seguretat.