Anna Montull - Article publicat a La Directa el 05/05/2020

En total, va gastar 20.050 milions d’euros l’any passat, segons els càlculs del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Les entitats antimilitaristes denuncien que és difícil poder trobar la despesa total, ja que hi ha activitats militars que no figuren als pressupostos de Defensa perquè es desvien i reparteixen en altres ministeris

Pere Ortega - Artículo publicado en Público - 08/04/2020

Se puede encontrar justificación que en la lucha para combatir la pandemia del Covid-19, el Gobierno y sus portavoces hayan utilizado la metáfora de que se trata de una "guerra", pero lo que no se justifica es que hayan utilizado un lenguaje belicista con el agravante de pedir a la ciudadanía que se comporten como soldados en combate.

Artículo publicado en Público - 31/03/2020

Estos días los políticos no son los que generan las noticias, los medios ofrecen toda clase de noticias alrededor del COVID 19 y cuando los políticos hablan, aunque sea del virus, suelen dar pena y provocar tristeza, nos dan una imagen permanentemente electoralista, sus alocuciones van dirigidas a criticar todas las decisiones que toma el gobierno central, las critican por excesivas o por timoratas; su discurso va dirigido a sus electores, quieren transmitirles la imagen que ellos siempre están en guardia, siempre dispuestos a criticar lo que sea y por tanto mostrar a sus electores que ellos lo harían mejor. Señores políticos aprovechen el parón del encierro para modificar sus formas de actuación política, abandonen el lenguaje banal electoralista y construyan propuestas de futuro.

Gemma Amorós - Article publicat a La Directa - 30/03/2020

Des del Centre Delàs, la investigadora Gemma Amorós alerta de com es desdibuixa la frontera entre seguretat i defensa a la regió mediterrània. Un exemple d'actualitat és la gestió de la pandèmia del coronavirus, que inclou una resposta militar a una crisi sanitària

La regió mediterrània tendeix a militaritzar-se cada cop més. I entenem per militarització el mode en què es gestiona la defensa i la seguretat. No és que hi hagi més armes, de fet, en l’informe recentment publicat pel Centre Delàs es veu com els arsenals militars s’estan reduint en la majoria dels països que envolten el Mediterrani. El que ens fa dir que hi ha un augment de la militarització és que els armaments cada vegada es modernitzen més i es tornen polivalents, de manera que no només es fan servir per a combat en context de conflicte armat, sinó que es poden fer servir per labors de patrullatge i policials. Això es demostra en les exportacions dels països del Mediterrani Nord –europeus- cap als països del Mediterrani Sud –no europeus-, que exporten sobretot avions, helicòpters, bucs i blindats, i que es cataloguen dins de categories ambigües donat que el material és fàcilment adaptable si se li afegeixen components posteriorment -com poden ser radars, sonars o llançamíssils-, es poden utilitzar tant per missions de defensa com de seguretat. Per tant, hi ha un increment de la militarització de la seguretat.

Nora Miralles - Article publicat a Mèdia.cat - 27/03/2020

La indústria de guerra és aquella dedicada a la fabricació d’armes, material militar, tecnologia o components d’armes i altres serveis que garanteixen que aquests es fabriquen, s’exporten i es venen. L’objectiu de la indústria militar és nodrir els exèrcits de tot el món, alimentant els conflictes bèl·lics directa o indirectament. Una indústria, en definitiva, orientada a fer més eficient l’obtenció de baixes o a assegurar el control i la dissuasió de l’enemic. Sens dubte, fabricar mascaretes i material sanitari per a fer front a una pandèmia vírica, i no a un conflicte bèl·lic, no és indústria de guerra, tal com titulava El Periódico de Catalunya dimecres 25 de març.

Continue Reading

El origen etimológico de la palabra "alarma" toma todo su sentido en estos días de excepcionalidad que nos toca vivir. El término proviene del vocablo italiano ‘allarme’, contracción de la expresión ‘all’arme’, cuyo significado literal es ‘al arma’, siendo este el grito que se daba ante la presencia del enemigo, advirtiendo a los soldados para que cogieran sus armas y defendieran el lugar.

Así ha ocurrido en el Estado español una vez decretado el estado de alarma el pasado 14 de marzo. Poco importa que "el enemigo" sea un virus al que no se puede combatir con la fuerza armada: la situación de emergencia daba al Ejército un papel destacado en la gestión de la crisis, y el lenguaje de los cargos públicos se tornaba belicista repentinamente.