La caiguda d’efectius de l’exèrcit professional

Un dels punts que haurà d'abordar el govern sortit de les eleccions del 14 de març és el model d'exèrcit professional. Perquè, a aquestes altures, ja es pot afirmar que el model que es va aprovar el 1998, amb el dictamen per a la plena professionalització de les forces armades, és un model fracassat. I podem dir que ha fracassat perquè s'ha mostrat que la societat espanyola no està per servir les armes.
Tomàs Gisbert (abril 2004). Materials de treball, núm.24

Si el factor vocacional ja va de baixa per atraure a la milícia quadres de comandament nous, encara és menys operatiu per a l'escalafó més baix com és el personal de tropa. Pel que fa al factor d'ocupació, proporcionar un lloc de treball estable s'està mostrant igualment ineficaç per nodrir d'efectius les forces armades.

L'any 2003 va acabar amb 70.666 soldats en actiu, 2.506 dels quals en període d'instrucció, lluny de la xifra de 86.000 que preveien els pressupostos generals de l'Estat per al 2003 i encara més lluny dels 102.000-120.000 establerts pel model d'exèrcit professional aprovat el 1998. De fet, l'any 2003 ha acabat amb 8.000 soldats professionals menys que quan es va suprimir el servei militar obligatori.

La tendència actual no és només que no es cobreixin les previsions, sinó que el nombre de soldats de tropa està en descens continu. Així, l'any 2003 va acabar amb 70.666 efectius, mentre que a final del 2002 eren 72.005, i 76.126 el 2001.

La crisi de reclutament repercuteix directament en la dotació de les unitats que es veuen incapaces de cobrir el nombre dels seus efectius. El setembre passat, la Brigada Paracaidista estava en el 40% dels seus efectius. Unes altres unitats d'elit, com la
Legió o la poderosa División Acorazada Brunete 1, es van veure obligades a desmantellar diverses companyies per poder tenir la resta operativa.

Però és molt més que un problema de nombre. Un coronel declarava el juny passat: "Sólo hay tropa en las unidades que tienen un horario de trabajo reducido y que por tanto permiten el pluriempleo o los estudios por las tardes, o en aquellas que tienen una vida más cómoda. De las unidades sacrificadas se huye como de la peste". La Razón, 23.6.03). El protagonisme més gran del factor ocupacional i la falta de motivació interna ha disparat el nombre de baixes laborals. A la marina s'ha arribat a una xifra de baixes laborals del 30% de la dotació els dies abans d'embarcar.

El ministeri està esgotant les estratègies per mantenir un nivell de reclutament adequat. Va deixar d'exigir el graduat escolar o el certificat d'escolaritat i va rebaixar el coeficient intel•lectual mínim per als aspirants a soldat, va permetre el reclutament de no nacionals y va augmentar l'edat dels aspirants fins als 18 anys.

Vist el fracàs del factor vocacional, el ministeri de defensa popular ha optat per potenciar el factor ocupacional. Per una banda, el Ministeri de Defensa serà el departament que gastarà més en publicitat el 2004, 16 milions d'euros.
I, per l'altra, els mateixos pressupostos generals de l'Estat per al 2004 preveuen un augment substancial de la paga del soldat a partir del primer any un 20% (217,61 euros mensuals)
i una paga especial de 531,83 euros als dos mesos i mig de la incorporació, quan es firma el compromís de permanència per tres anys. També ha adoptat mesures per intentar pal•liar la difícil integració a la vida civil, al final de
la mili professional, establint una equivalència del títol de tècnic en defensa amb les
titulacions de la formació professional.
I davant de l'evidència, finalment, han reduït l'objectiu de soldats en files per al 2004 a 80.000, 6.000 menys que els dos anys anteriors.

Les projeccions de futur no ofereixen massa esperances per a un canvi de tendència. Un estudi de l'Instituto de Estudios Estratégicos assenyala que l'impacte de la caiguda de la natalitat tindrà com a conseqüència la pèrdua de 1.000 efectius cada any i arribarà a 62.000 soldats el 2010 i a 52.000 el 2020.

Davant d'això, el ministeri de defensa del govern popular va començar a tenir en compte la possibilitat d'establir un nou model d'exèrcit que se situés en els 60.000 efectius de tropa, però un model com aquest exigiria una rebaixa substancial dels 48.000 quadres de comandament.
Però és difícil promoure un model de reclutament que es basi en el factor d'ocupació, és a dir, un model el principal atractiu del qual sigui el de proporcionar una feina remunerada,
quan els maltractaments físics i morals han sobreviscut més enllà del servei militar obligatori i continuen sent una realitat entre la tropa, i quan cada dia surten a la llum més episodis d'assetjament i violència contra les dones allistades a les forces armades que aconsegueixen superar el mur de silenci que envolta trot allò que pot entelar la imatge de les forces armades. És significatiu que en 5 anys 1.072 dones demanessin la baixa de l'exèrcit per depressió, 481 el 2001, cosa que significa una de cada vint. O també quan perviu un codi penal militar i un règim disciplinari militar més preocupats a protegir la disciplina i la integritat dels equipaments militars que no a protegir
els drets de les persones. Un règim disciplinari que pot privar de llibertat la tropa professional per períodes considerables de temps, fins a quatre mesos, per faltes de disciplina, sense un judici previ i amb un sistema de recursos que arriba a donar solucions quan ja s'han complert les penes.

El fracàs del model d'exèrcit professional aprovat el 1998, el rebuig a la política portat a terme pel govern del Partit Popular, i amb menció especial a la seva política militar, que es va expressar a les urnes el passat 14 de març, i els greus esdeveniments de l'11 de març, han de portar a un debat obert a la societat civil, que no es va fer el 1998, sobre si els conflictes poden resoldre's recorrent a la força militar i si els exèrcits són la manera més adequada de proporcionar autèntica seguretat. I a partir d'aquí veure què es pot fer amb els exèrcits, les armes, les aliances militars, etc.