Des de l’any 2015 els nivells de violència han escalat de manera significativa al Iemen. La guerra ha tingut efectes devastadors en la població; ha provocat milers de víctimes civils i ha arrossegat el país a una crisi humanitària d'enorme magnitud, considerada en l'actualitat com la més greu de tot el món. Els últims cinc anys, Nacions Unides i diverses ONG humanitàries i de drets humans han advertit contínuament sobre els greus abusos perpetrats en el marc del conflicte armat a Iemen per part de diversos actors i han assenyalat expressament la coalició internacional liderada per Aràbia Saudita per la seva responsabilitat en atacs contra la població civil iemenita. Malgrat aquests antecedents, diversos estats europeus, inclòs l'espanyol, han mantingut la seva política de venda d'armes al regne, contravenint disposicions de normatives nacionals, europees i el Tractat Internacional de Comerç d'Armes.

El present informe de l'Escola de Cultura de Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau i l’Institut de Drets Humans de Catalunya analitza les dinàmiques del conflicte armat al Iemen, la implicació saudita i les seves conseqüències; exposa la continuïtat dels fluxos d’armes tot i les nombroses denúncies d’abusos i ofereix una sèrie de recomanacions a governs europeus i a l’espanyol. Les evidències exigeixen un urgent canvi en la política europea i espanyola i l'adopció de mesures concretes i contundents per a frenar les vendes i transferències d'armes a l’Aràbia Saudita, afavorir la desescalada de la violència, promoure sortides polítiques al conflicte i assistir de manera immediata les ingents necessitats humanitàries del país.

Autores: Pamela Urrutia Arestizábal (autora principal, Escola de Cultura de Pau); Ainhoa Ruiz Benedicto i Jordi Calvo Rufanges (comerç d’armes, Centre Delàs d’Estudis per la Pau); i Karlos Castilla (drets humans, IDHC)

Consulta i descarrega aquí el Policy Paper complet en català, en castellà i en anglès.

El Mediterrani és una regió en conflicte altament militaritzada, amb complexes situacions de seguretat, en la qual Europa ha optat per augmentar les seves capacitats de control i vigilància de caràcter militar, aprofundint en una narrativa securititzadora, en la qual es trasllada la responsabilitat del control dels moviments forçats de persones als principals països del Mediterrani Sud (Algèria, el Marroc, Turquia, Egipte i Israel) que armen i militaritzen les seves fronteres atiats i esperonats per les principals potències exportadores d'armament del Mediterrani: França, Espanya, Israel i Itàlia, als qui en l'última dècada s'ha sumat Turquia.

A partir de l'anàlisi de diferents indicadors sobre seguretat i defensa (despesa militar, efectius militars, comerç d'armes i renovació d'arsenals militars) en l'última dècada, aquest Working Paper, elaborat pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau, en col·laboració amb Novact i Suds -en el marc del treball que realitza l'ODHE (Observatori de Drets Humans i Empreses al Mediterrani)-, mostra el paper dels països europeus en el comerç d'armes i la militarització del Mediterrani Sud (la conca Sud i Est de la regió mediterrània).

Autors: Jordi Calvo Rufanges i Gemma Amorós

Consulta i descàrrega el Working Paper complet en català, en castellà i en anglès.

La voluntat de la UE d'incrementar la seva despesa militar i afavorir el sector armamentista

La Comissió Europea va anunciar el 2016 la intenció de la UE d’implementar un Fons per a finançar la investigació i desenvolupament de productes i tecnologia militars. El Fons estarà dotat amb 13.000 milions d’euros dels pressupostos de la Unió per al període 2021-2027. A més està previst que, en els projectes de desenvolupament, els Estats membres es comprometin a aportar el 80% dels costos. S’estima que la suma dels recursos procedents del pressupost comunitari i els recursos procedents dels pressupostos estatals dels Estats membres, sobrepassarà els 50.000 milions d’euros. La indústria europea de defensa i seguretat i centres d’investigació militar seran els que duran a terme aquesta investigació i es beneficiaran de les subvencions del Fons. Serà la primera vegada que la UE destinarà recursos a la investigació estrictament militar.

En la decisió d’implementar aquest Fons ha tingut un paper cabdal el sector industrial europeu de defensa. El 2015 la Comissió Europea va crear un Grup de Personalitats amb la missió d’assessorar sobre investigació militar, amb una representació important d’aquest sector. La proposta del Fons va sorgir d’aquest Grup de Personalitats. És un procés anàleg al que, en la passada dècada, va desembocar en programes europeus de finançament de recerca en seguretat.

Autores: Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas

Pots consultar i descarregar el Working Paper complet en català, en castellà i en anglès.

Àsia i Orient MItjà, les principals destinacions de les armes espanyoles

Les exportacions espanyoles d'armament van aconseguir en 2017 dos màxims històrics: el d'exportacions efectivament realitzades durant l'any, aconseguint els 4.347 milions d'euros, i el d'autoritzacions a l'exportació, amb un augment rècord del 280% respecte a l'any anterior, elevant-se fins als 21.085 milions d'euros. Ho analitza el Working Paper del Centre Delàs d'Estudis per la Pau “Exportacions espanyoles d'armament 2017. Àsia i Orient Mitjà, les principals destinacions de les armes espanyoles”, actualització per 2017 dels informes que realitza el Centre sobre exportacions d'armes espanyoles, elaborat pels investigadors Tica Font i Eduardo Melero.

Pots consultar i descarregar el Working Paper complet en català, en castellà i en anglès.

Anàlisi del pressupost de Defensa de 2018

Autors: Pere Ortega i Xavier Bohigas

El Working Paper del Centre Delàs de maig de 2018 analitza la despesa militar dels pressupostos generals de l'Estat de 2018. Aquests presenten un augment del pressupost militar d'un 10,5% respecte a 2017, un augment que confirma la intenció política de la ministra de Defensa María Dolores de Cospedal, d'arribar a un 2% del PIB en despesa militar per a l'any 2024.

El Paper també analitza la despesa militar real de l'Estat espanyol, que inclou despeses militars ocultes en partides d'altres ministeris. Inversions d'armament, manteniments de les forces armades, R + D o operacions militars a l'exterior són algunes de les despeses analitzades.

Pots descarregar el Working Paper complet en català, en castellà i en anglès.

 Sumari:

 - Refugiats de les nostres guerres, Editorial.

 - Els hidrocarburs i la guerra de Síria Pere Ortega.

 - Refugiats i Europa, Andrea Jiménez.

 - Les ciutats no han de ser objectiu de combat, Tica Font.

 - Pedro Morenés, un paradigma de porta giratòria, Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny.

Per descarregar el document faci clic aquí

 Sumari:

- Cal abolir les armes nuclears, Editorial.

 - Contribució de les empreses espanyoles al finançament de l’armament nuclear, Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny.

 - Situació actual de l’arsenal nuclear mundial, Teresa de Fortuny i Xavier Bohigas.

 - La meva crida al món, Masashi Teshima.

 - La meva experiència d’un bombardeig i el desig per un món en pau lliure d’armes nuclears, Kuniko Kimura.

Per descarregar el document faci clic aquí

Sumari:

- Inseguretat nacional, Editorial.

- Les noves armes digitals, Pere Brunet.

- La NSA i la vigilància massiva de les telecomunicacions globals: una amenaça per als drets humans?, Enric Luján.

- Diners, poder i opacitat a les institucions europees: un paradís per al lobby militar, Chloé Meulewaeter.

Per descarregar el document faci clic aquí.