"Comerç d'armes, conflictes i drets humans. Anàlisi de les exportacions d'armes europees a països en situació de conflicte armat i vulneracions de drets humans” és un informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la Escola de Cultura de Pau i el Institut de Drets Humans de Catalunya que analitza les exportacions d'armament per part d'Estats membre de la UE durant l'any 2018 (any més recent amb informació d'exportacions disponibles) a països que en aquest any es trobaven en situació de conflicte armat. L'informe analitza les exportacions d'armes a 11 països que eren escenari de conflicte armat. L'anàlisi inclou una síntesi sobre la història recent i l'evolució del conflicte en qüestió, una descripció dels fets més rellevants que van succeir durant 2018, així com una anàlisi de cadascun dels casos des de la perspectiva de les importacions d'armes i del compliment dels principals instruments de drets humans i dret internacional humanitari. A més de l'anàlisi de casos, l'informe també ofereix una mirada global sobre l'estat i l'evolució de les transferències d'armes procedents d'Estats membre de la UE, així com una perspectiva comparativa sobre les característiques de la conflictivitat armades actual.

Autores: Exportacions europees d’armament: Jordi Calvo Rufanges, Ainhoa Ruiz Benedicto. Conflictes armats: Josep Maria Royo, Jordi Urgell, Pamela Urrutia, Ana Villellas, María Villellas. Drets humans i drets internacional humanitari: Karlos Castilla

Podeu consultar i descarregar l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

L’informe “La industria militar i de seguretat de fronteres a Catalunya” ha estat elaborat amb l’objectiu d’aportar informació sobre la realitat de la presencia d’aquest tipus d’indústria a Catalunya. La recerca analitza la tendència creixent de la producció en l’àmbit de la seguretat, lligat a empreses que ja subministraven components i serveis militars a les grans companyies del sector de la defensa o al mateix Ministeri de Defensa d’Espanya. Aquestes empreses militars i de seguretat han iniciat un milionari creixement de facturació a tota Europa (també a Espanya i Catalunya), en un moment en què la despesa militar espanyola havia disminuït arran de la crisi econòmica iniciada en 2007.

La recerca posa en context a les empreses ubicades a Catalunya que obtenen benefici de la resposta de les institucions europees de fortificar les fronteres davant de la problemàtica de persones que fugen de les guerres i de la pobresa. Això ha generat un important increment en el mercat de la seguretat de fronteres, de manera que les grans empreses de defensa s’han introduït amb força en el mercat de la seguretat i, especialment, de la seguretat fronterera, amb un gran potencial de creixement que ha suposat la reactivació d’aquesta industria. Empreses com Indra, Sener, Tecnobit, GMV, Rohde & Schwarz, Accenture, Sopra Steria, ATOS IT o Thales, totes elles empreses que han crescut o s’han instal·lat a Catalunya, que tenen un posicionament important en els sectors de la defensa i la seguretat, i que reben fons de finançament d'aquest sector.

Autores: Nora Miralles i Pere Ortega

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català i en castellà; i l'informe complet en català i en castellà.

Més de trenta anys de participació de la dona en l'exèrcit espanyol i nombrosos canvis legislatius i formals dirigits a pal·liar els efectes del masclisme, no han alterat l'eterna relació entre patriarcat i militarisme, un binomi que avui dia encara roman inqüestionable.

L'informe 41 del Centre Delàs d'Estudis per la Pau analitza com la situació de les dones dins de les Forces Armades, lluny de representar una fita en la vindicació feminista per la igualtat d'accés a parcel·les de poder d’allò públic fins al moment vetades, és un exemple més del domini patriarcal i de la lògica militarista. Els comportaments i mecanismes derivats d'aquesta dominació es reprodueixen i es perpetuen, malgrat els canvis superflus, gràcies a la seva habilitat performativa. Les entrevistes realitzades a dotze dones militars han permès corroborar com les dones militars es veuen immerses en un constant procés d'aculturació, així com nivell de consciència que elles mateixes tenen d'aquest procés.

L'estudi, a més, presenta com l'Exèrcit ha seguit una estratègia de purplewashing que pretén instrumentalitzar a les dones per a transmetre una falsa imatge d'igualtat i modernitat en les Forces Armades. I és que l'Exèrcit, com a màxim exponent del militarisme, exerceix violència dins i fora de les seves files.

Autores: Maria de Lluc Bagur i Elisenda Ribes

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

Amb “Custodiar la Fortalesa: el paper de Frontex en la militarització i securitització dels fluxos migratoris a la Unió Europea”, es pretén estudiar i analitzar el context en el qual es desenvolupa i implementa l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costas (Frontex) a la Unió Europea, així com el seu funcionament, mecanismes i principals operacions realitzades. La recerca aborda com és el context que es construeix respecte a les polítiques de seguretat a la UE, i en concret respecte a la política fronterera i migratòria. Així com, el desenvolupament de Frontex en aquest context.

L'informe analitza el paper que té Frontex en contribuir a aixecar murs al voltant de la Unió Europea, construint el que es denomina la “Europa Fortalesa”, mitjançant operacions marítimes, àrees i terrestres que criminalitzen les persones que han de fugir de les seves cases per la força, ja sigui per la guerra o per la desigualtat econòmica. És en aquest context que els fluxos migratoris són abordats com una amenaça, de manera que s'afronten amb els mateixos instruments que els crims fronterers.

Autora: Ainhoa Ruiz Benedicto

Pots consultar i descargar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català,  en castellà i en anglès.

Les accions militars i “de seguretat” amb sistemes militars robòtics i drons armats han canviat radicalment els escenaris de guerra, que han passat de concentrar-se en objectius militars i estratègics a atacs que poden afectar greument la població civil no involucrada. Els atacs amb drons armats sovint no surten als diaris, però mostren un ritme de creixement continuat els darrers anys. Són atacs que acaben matant persones civils, a més de perpetrar execucions sumàries i extrajudicials de persones suposadament terroristes. Darrerament, a més, els drons militars estan evolucionant per a poder incorporar sistemes autònoms de decisió.

Aquest informe presenta els principals conceptes relacionats amb els nous sistemes militars robòtics així com els diferents tipus de drons militars i el risc que pot significar el pas de l’automatització cap a l’autonomia i cap al desplegament de sistemes armats autònoms i letals. La publicació vol identificar els grans actors (països productors i compradors, i empreses) en el camp dels drons armats i autònoms, així com els principals tipus de drons que poden arribar a incloure capacitats autònomes. També es presenten els esforços internacionals que tenen com a objectiu la prohibició d'aquestes armes i es plantegen els problemes ètics que sorgeixen en relació a aquestes noves armes, als drons armats i a la seva possible autonomia, en un marc geopolític en el que el negoci ha deixat a banda les persones i els seus drets.

Autores: Pere Brunet, Tica Font, Xavi Mojal i Joaquín Rodríguez

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català, en castellà i en anglès; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.

L'informe “El negoci de la construcció de murs” és la segona part d"Aixecant murs: Polítiques de la por i securitització a la Unió Europea", publicat en 2018 pel Centre Delàs, juntament amb el Transnational Institute (TNI) i Stop Wapenhandel, en el qual es van mesurar i van identificar per primera vegada els murs que travessen Europa. Aquest nou informe analitza el negoci que existeix darrere de la construcció d'infraestructures, murs i tecnologies desplegats a les fronteres europees, construïts per a frenar i interceptar l'entrada de persones migrades i sol·licitants d'asil.

La publicació mostra que hi ha hagut un enorme increment de la despesa pública en seguretat de fronteres per part de la Unió Europea (UE) i els seus Estats membres que han impulsat una indústria que s'hi ha lucrat. Algunes de les empreses beneficiàries són també actors globals, que treuen partit d'un mercat mundial de seguretat de fronteres el valor de les quals, el 2018, es calcula en uns 17.500 milions d'euros. La recerca també ressalta el paper destacat que exerceix el sector armamentístic en la presa de decisions sobre polítiques de seguretat fronterera a través de la creació d'espais on poden defensar els seus interessos econòmics. La construcció de murs resulta ser un negoci lucratiu i en creixement amb conseqüències letals per a les persones que migren.

Autor: Mark Akkerman

Pots consultar i descarregar el resum executiu en castellà, en anglès i en francès, i l'informe complet en anglès.

L'espiral de violència de l'Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres

Amb “L'espiral de violència de l'Espanya Fortalesa: Armes per a la guerra i militarisme per a blindar les fronteres” es pretén comprendre, analitzar i estudiar els mecanismes que condueixen a la militarització de la Frontera Sud espanyola, que generen la violència estructural, cultural i directa a la qual s'enfronten les persones que són desplaçades per la força, ja sigui fugint de les guerres i els conflictes armats o per les dinàmiques de la desigualtat econòmica global. D'altra banda, s'analitza el model d'emmurallament de l'Estat espanyol que ha servit per a desenvolupar, en els anys successius, la denominada “Europa Fortalesa” en la qual Espanya juga un paper rellevant. No sols per ser una de les principals muralles de la fortalesa europea erigida contra les persones que s'han vist obligades d'una manera o un altre a emigrar, sinó per haver-se convertit en un dels principals exportadors d'armament i material militar de tota mena.

Aquest informe analitza la corresponsabilitat que li concerneix a l'Estat espanyol sobre la venda d'armes a països i regions del món que es troben en una situació de conflicte o especial vulnerabilitat. Crida l'atenció sobre com aquests fets contribueixen a aprofundir el context d'inseguretat per a poblacions senceres que es veuen obligades al desplaçament forçat o a fugir en condició de refugiades. Mentrestant, la resposta que l'Estat espanyol utilitza és la militarització de les fronteres i la limitació a aquests fluxos de persones que fugen cap a territori espanyol i europeu. Lluny de constituir un cas aïllat, Espanya és un exemple a l'hora de desenvolupar i consolidar la denominada Europa Fortalesa, que ha portat al fet que altres estats de la Unió Europea reprodueixin mesures de control del moviment i militarització fronterera realitzades prèviament en territori espanyol.

Autores: Jordi Calvo Rufanges i Ainhoa Ruiz Benedicto (Centre Delàs d'Estudis per la Pau)

Revisió editorial: Felip Daza, Laia Vila, Lina M. González i Sofia González (Novact)

Pots descarregar l'informe complet en castellà aquí.

És a les ciutats on es concentra la major part de la ciutadania mundial, el 55%, i alhora, és l’espai on es dirimeixen la major part de conflictes. Els conflictes estan directament relacionats amb la mercantilització de la ciutat, la ciutat com a negoci; i la diversitat i pluralitat de les persones que conviuen en les conurbacions urbanes. És llavors la confrontació d’interessos i la diversitat social i cultural la que genera els conflictes, i el repte és com afrontar-los, aprendre a gestionar- los i transformar-los de manera positiva creant relacions de respecte mutu, de reciprocitat i de justícia mitjançant accions que no comportin violència.

En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Pau, el Centre Delàs d’Estudis per la Pau publica un nou informe que aborda la construcció de pau a les ciutats per aportar propostes alternatives a l'actual model securitari. La recerca dona peu a una proposta d’Agenda de Pau a les Ciutats a partir d’una anàlisi prèvia de les violències urbanes i les seves diferents tipologies i afectacions sobre les vides i cossos de totes les habitants de les ciutats arreu.

Autores: Tica Font i Pere Ortega

Pots consultar i descarregar el resum executiu en català i en castellà; i l'informe complet en català, en castellà i en anglès.