• En el Dia d'Europa, la campanya per la reducció de la despesa militar (GCOMS) i l'European Network Against Arms Trade (ENAAT) fan una crida a la Unió Europea perquè doti de fons a la construcció de pau, no als comerciants de armes.

L'Alt Representant de la UE, el Sr. Borrell, va declarar el 24 d'abril que el món tindrà un aspecte molt diferent després de la crisi de la COVID-19 i això dependrà de les decisions que es prenguin avui. La UE té una gran responsabilitat en com es veurà aquest futur, i té una elecció clau a fer: treballar per una pau sostenible enfrontant seriosament les causes fonamentals dels conflictes o continuar el camí cap al militarisme i la preparació per a la guerra.

• La despesa militar mundial va assolir el 2019 els 1,92 bilions de dòlars, una xifra que creix per quart any consecutiu i que registra l’augment més elevat de l'última dècada.
• En el cas de l'Estat espanyol el Centre Delàs d'Estudis per la Pau calcula que són 20.050 milions d'€ de despesa militar el 2019, l'equivalent a 55 milions diaris.
• Espanya ha compromès des de l'any 1997 només en nous armaments més 42.000 milions. Amb el pressupost dedicat als avions Eurofighter EF-2000 i A-400M es podrien mantenir 25 hospitals i 27.720 llits d'hospital per un any.

Barcelona, 27 d'abril de 2020. El Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat avui 27 d'abril noves dades sobre la despesa militar global corresponents a l'any 2019, una xifra que creix per quart any consecutiu fins a arribar als 1,92 bilions de dòlars, 95 mil milions més que l'any anterior. Aquest augment ha passat d'un 2,6% a un 3,6% en termes reals, representant l’augment més elevat en els últims anys. La militarització, per tant, s'està accelerant de manera alarmant en un moment de greu emergència sanitària, social i climàtica.

Convocatòria de Premsa - 27/04/2020

L’Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) fa públiques el dilluns 27 d’abril les noves xifres de despesa militar mundial, que mostren una tendència creixent per sisè any consecutiu, superant els més de 1,82 bilions de dòlars que revelaven les dades de 2018. Amb l’objectiu de presentar críticament les noves dades i la creixent militarització global, posant el focus en el cas de l’Estat espanyol, i coincidint amb els Dies Globals d’Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS, per les seves sigles en anglès) de la campanya internacional sobre la despesa militar de l’International Peace Bureau dirigida des de Barcelona, convoquem una roda de premsa dilluns 27 d’abril a les 11.00h del matí via videoconferència (contactar amb Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. per a rebre les credencials d'accés).

• Els cinc grans exportadors d’armes de la regió mediterrània -amb el 99,5% del total de les vendes- són França, Espanya, Itàlia, Israel i Turquia.

• Argèlia, Egipte, Turquia, el Marroc i Israel copsen el 74% de les importacions d’armament al Mediterrani (2009-2018), tots ells països en situació de conflicte armat i tensió i amb situacions complexes de gestió de les persones desplaçades per la força.

• S’identifica una tendència creixent d’adquisició de tecnologies i sistemes per a la vigilància i el control fronterer, per part dels països del Sud i Est de la mediterrània.

Barcelona, 16 de març de 2020. El Mediterrani és escenari del 16,8% de les exportacions d’armes mundials, i se situen com els cinc majors exportadors de la regió, en els últims 10 anys i en ordre d’importància, França, Espanya, Itàlia, Israel i Turquia, sent aquest últim el país que, amb escreix, ha augmentat més les seves exportacions (un 478%). Les exportacions d’aquests cinc països representen prop del total de les exportacions de la regió, acaparant el 2019 el 99,5%.

• La campanya Banca Armada exigeix a la junta d’accionistes de Banc Santander, que s’ha fet aquest matí telemàticament, que aturi les inversions en almenys 15 empreses del negoci de la guerra.

• MAXAM hòlding i el binomi INDRA-NAVANTIA són algunes de les empreses en les quals el banc inverteix o concedeix crèdits, amb una suma total de gairebé 3.000 milions d’euros.

• Els activistes de la campanya Banca Armada denuncien la seva inversió en altres empreses relacionades amb l’armament nuclear

Barcelona, 3 d’abril de 2020. “Activitats tacades de sang, vermella, com el seu color corporatiu”. La campanya Banca Armada ha denunciat aquest matí a la junta d’accionistes de Banc Santander -gràcies a la delegació de vot d'accionistes crítics, amb un total de 39.296 accions-, les polítiques d'inversió i finançament que aquesta entitat bancària continua desenvolupant en empreses d'armament.

• La campanya Banca Armada exigeix a la junta d’accionistes de Bankia que aturi les inversions a empreses que es lucren de les guerres i de la militarització de fronteres, vulnerant els drets de les persones desplaçades per la força.

• La campanya exigeix a la junta d’accionistes de Banc Sabadell que l’entitat deixi d’invertir en empreses que fabriquen armes nuclears.

• Els activistes de la campanya Banca Armada denuncien que Bankia i Banc Sabadell incrementen un any més la seva inversió en el negoci de la guerra. 

Barcelona, 26 de març de 2020. Activistes de la campanya Banca Armada han denunciat avui els vincles de Bankia i Banc Sabadell amb la indústria de la guerra.

Davant l’actual situació d’emergència causada per la pandèmia del coronavirus, donem tot el nostre suport a totes/tots les/els professionals que estan lluitant contra el COVID-19 i a totes aquelles persones que fan possible la continuïtat de les nostres vides. Així mateix, manifestem la nostra total oposició a qualsevol resposta securitària i militarista a l’actual situació.

La crisi del coronavirus és, sens dubte, una crisi de seguretat humana. Són les/els professionals de la sanitat, així com de serveis socials bàsics i d’investigació, les/els qui poden resoldre aquesta emergència i proveir-nos de protecció i seguretat. Situacions com aquesta només es poden afrontar amb sistemes públics d’atenció i cures de les persones, amb una gestió basada en constatacions científiques objectives i amb estructures que siguin, a la vegada, de coordinació global i d’actuació local.

• Diverses entitats d’arreu d’Europa organitzen la videoconferència “Converses sobre l’apartheid, de Sudàfrica a Palestina” en el marc de la Israeli Apartheid Week.

• A la videoconferència, que tindrà lloc el 19 de març a les 18:30 per xarxes socials, participaran el diputat de l’African National Congress (ANC), cap tribal i nét de Nelson Mandela, Mandla Mandela, i l’activista afrofeminista Desirée Bela.

La videoconferència “Converses sobre l’apartheid, de Sudàfrica a Palestina”, s’emmarca en les accions de la Israeli Apartheid Week, que aplega cada any a entitats, organitzacions i activistes de tot el món per tal realitzar activitats per visibilitzar l’apartheid israelià i parlar sobre les vulneracions de drets al poble palestí.