La bomba atòmica
A pesar que un conflicte nuclear és menys probable avui, el perill segueix existint.
Afortunadament des de la guerra freda la probabilitat d’un conflicte nuclear ha disminuït substancialment. Malgrat això, a diferència de les altres armes de destrucció massiva –biològiques i químiques- les nuclears encara no han estat prohibides per cap tractat internacional, els arsenals acumulats principalment pels EEUU i Rússia són encara descomunals, i el Tractat de No Proliferació (TNP) ha fracassat parcialment ja que no ha evitat l’increment de països que posseeixen aquest deplorable armament. Per tant, el perill segueix existint.
Després d’uns anys de paràlisi total en el camí cap a la seva abolició, ara s’entreveuen algunes fites que conviden a un moderat optimisme. Per una banda el nou president dels EEUU té un discurs públic radicalment oposat al del seu predecessor, el qual ha estat explicitat recentment de manera solemne a Praga i Moscou. A més, altres Caps d’Estat que posseeixen aquest armament també han fet ofertes no menys benintencionades. És clar, les paraules no són fets, però són imprescindibles per aconseguir-los.
Per altra banda, tenim molt a prop dues dates transcendentals. Aquest desembre expira el tractat bilateral START-I i malgrat que no s’espera un nou text especialment ambiciós, sí que és possible una reducció significativa dels arsenals russos i dels EE.UU. Posteriorment, al maig del 2010 es celebrarà la conferencia de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), que ve precedida pel malestar de molts estats no nuclearitzats pels nuls avenços a les conferències anteriors. En aquesta ocasió, o s’aconsegueix acordar una disminució notable dels estocs dels països nuclearitzats, o es corre el risc de que nous països es plantegin reiniciar programes nuclears. Perquè això no passi serà imprescindible la fermesa dels estats no nuclearitzats i, com sempre, que la societat civil es torni a mobilitzar amb l’exigència d’abolir el més execrable dels invents de la humanitat.
L’objectiu final és encara lluny, però és possible que estiguem davant d’un període d’avenços esperançadors.
Després d’uns anys de paràlisi total en el camí cap a la seva abolició, ara s’entreveuen algunes fites que conviden a un moderat optimisme. Per una banda el nou president dels EEUU té un discurs públic radicalment oposat al del seu predecessor, el qual ha estat explicitat recentment de manera solemne a Praga i Moscou. A més, altres Caps d’Estat que posseeixen aquest armament també han fet ofertes no menys benintencionades. És clar, les paraules no són fets, però són imprescindibles per aconseguir-los.
Per altra banda, tenim molt a prop dues dates transcendentals. Aquest desembre expira el tractat bilateral START-I i malgrat que no s’espera un nou text especialment ambiciós, sí que és possible una reducció significativa dels arsenals russos i dels EE.UU. Posteriorment, al maig del 2010 es celebrarà la conferencia de revisió del Tractat de No Proliferació (TNP), que ve precedida pel malestar de molts estats no nuclearitzats pels nuls avenços a les conferències anteriors. En aquesta ocasió, o s’aconsegueix acordar una disminució notable dels estocs dels països nuclearitzats, o es corre el risc de que nous països es plantegin reiniciar programes nuclears. Perquè això no passi serà imprescindible la fermesa dels estats no nuclearitzats i, com sempre, que la societat civil es torni a mobilitzar amb l’exigència d’abolir el més execrable dels invents de la humanitat.
L’objectiu final és encara lluny, però és possible que estiguem davant d’un període d’avenços esperançadors.
