Pere Brunet - Ara - 26/04/2018

Molts experts demanen a l'ONU la prohibició d'aquestes armes, però els governs no opinen el mateix

La setmana passada es va reunir a Ginebra el grup d’experts governamentals de l'ONU en armes autònomes (GGE). A la reunió hi van participar un total de 82 països. Els sistemes autònoms letals, caracteritzats per les sigles LAWS en anglès, podrien portar-nos la tercera revolució en les tecnologies de la guerra (després de la pólvora i la bomba atòmica), en paraules del professor de Berkeley Stuart Rusell. Alguns governs, entre els quals hi ha els dels Estats Units, Rússia, Israel, la Xina, Alemanya i França, ja han dit que veuen bé aquest tipus d’armes, i alguns ja hi estan invertint. Diuen que no poden quedar enrere respecte d'altres adversaris que també volen explotar els seus “beneficis operacionals”.

El Centre Delàs d'Estudis per la Pau es miembro de ICAN, la Campaña mundial que persigue la prohibición de las armas nucleares.

Asamblea General de las Naciones Unidas, 71˚ periodo de sesiones, la Primera Comisión llevó a cabo un debate general sobre el tema del desarme y la seguridad internacional. Esta sesión se destinó a debatir sobre el inicio de unas negociaciones para un nuevo tratado que prohíba las armas nucleares. El mismo día 27 de octubre se puso a votación la iniciativa de abrir estas negociaciones, con el resultado de 123 votos a favor, 38 en contra y 16 abstenciones.

Publicado en Mientras Tanto

Introducción

El 6 de agosto de 1945 Estados Unidos lanzó una bomba nuclear sobre Hiroshima, y tres días después lanzó otra sobre Nagasaki. La potencia de las explosiones fue enorme, incomparablemente mayor que la de cualquier otra arma. Las dos ciudades quedaron destruidas, murieron centenares de miles de personas y los efectos de estas explosiones aún perduran hoy en día. La capacidad de destrucción de las explosiones de Hiroshima y Nagasaki provocó que otros estados se interesasen en poseer bombas similares. La URSS realizó su primer ensayo atómico en 1949. Se inició, así, una carrera armamentística nuclear. La URSS intentó conseguir más armas, de mayor potencia y mejores que las que poseía su enemigo, EEUU, y éste a su vez hizo lo mismo. A esta carrera nuclear se incorporaron rápidamente Gran Bretaña (primera prueba en 1952), Francia (1960) y posteriormente China (1964).

Publicado en la revista Utopía

Banca Armada es la denominación utilizada para definir a las entidades financieras que colaboran con el complejo militar-industrial y que de este modo son responsables de la expansión y de la supervivencia de la industria militar, teniendo así un papel en la permanencia e intensidad de los conflictos armados.

Autor: PAX Christi

Sota la secció 'Les millors accions per Estats' del resum executiu, Espanya és esmentat com un dels països adaptadors de la legislació per prohibir inversions en bombes de dispersió:

'La Coalició sobre Bombes de Dispersió, interpreta que la prohibició a l'assistència esmentada en la Convenció sobre Bombes de Dispersió inclou la prohibició d'inversions financeres en aquestes armes. Un creixent grup d'Estats comparteixen una visió estrictament prohibitiva de la convenció en aquest tema. Des del nostre informe el 2014, Espanya ha adoptat una legislació per prohibir les inversions en bombes de dispersió. Actualment, un total de deu estats han desenvolupat la legislació que prohibeix, en una diversitat de maneres aquestes inversions. Aquests són: Bèlgica, Irlanda, Itàlia, Liechtenstein, Luxemburg, Països Baixos, Nova Zelanda, Samoa, Espanya i Suïssa.

Un any més, les entitats involucrades en les campanyes Banca Armada participarem en les juntes generals d'accionistes de BBVA, Banc Santander, CaixaBank i Banc Sabadell per denunciar la seva política d'inversions en empreses d'armament. Pretenem explicar davant els accionistes de l'entitat i els mitjans de comunicació algunes de les conseqüències que impliquen les seves inversions en la indústria d'armament i contribuir a la conscienciació de tota la societat.

Si, com a accionista d'una d'aquestes entitats, no aprova la seva política d'inversions en la indústria armamentística, pot cedir-nos les seves accions per a que intervinguem també en el seu nom. Pot enviar-nos la seva targeta de participació signada o escriure'ns a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i ens posarem en contacte amb vostè per gestionar la cessió de les seves accions.

Moltes gràcies.

Article publicat al Diari Ara

Des de mitjan dels anys 1950, bombarders nord-americans B-52 carregats amb armament nuclear sobrevolaven permanentment el planeta. D'aquesta manera els EUA s'asseguraven el contraatac en cas que l'URSS llancés míssils de llarg abast contra el seu territori, fins i tot si els soviètics inutilitzaven les bases nord-americanes de míssils.

Artículo publicado en Dominio Público de Publico.es

Desde mediados de los años 1950, bombarderos estadounidenses B-52 cargados con armamento nuclear sobrevolaban permanentemente el planeta. Era la estrategia de EEUU ante la presunta amenaza que los soviéticos lanzaran misiles de largo alcance contra su territorio. Así los EE.UU. conservaban la capacidad de contraatacar incluso en el caso que sus enemigos hubieran inutilizado las bases terrestres de misiles.