Guanyar la Pau a Colòmbia

Article publicat a Directa

El 8 d'octubre s'inicien els diàlegs de pau entre el govern colombià i les FARC. L' ELN, l'altra grup guerriller, ha mostrat públicament la seva disposició de convergir també en un procés de negociació. Aquests fets obren l'esperança que Colòmbia pugui trobar el camí de la pau que tant necessita.

Cal fer callar les armes, però també caldrà abordar les causes de fons, perquè és d'elles que ha derivat la violència que massacra Colòmbia: La violació sistemàtica del Drets Humans, la impunitat insultant dels victimaris, la estigmatització de la protesta social, la manca de mecanismes efectius de participació de la societat civil o l'exclusió i la manca de garanties polítiques que han tingut les oposicions.

Amb la pau tothom hi guanya i sense pau tots hi perdem, però per caminar la pau caldran renúncies. Caldrà renunciar als fets que estan a la base del conflicte i la violència que assota Colòmbia des de fa més de 50 anys: la iniquitat social, la manca de justícia social i la usurpació i concentració de terres.

Cal apartar la guerra perquè deixi de ser el justificant de la violència i de la violació sistemàtica dels drets humans i de la protesta social.

Però un dels obstacles per arribar a una pau veritable és la distància tan gran, massa gran, a Colòmbia entre el que és formal i la realitat, entre la llei i la justícia real, tal com encertadament ha expressat la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia a les jornades que acaben de realitzar al Parlament de Catalunya titulades "Pau a Colombià: un país formal i un altre real". De res val, per posar un exemple tenir abolida la pena de mort, si només en la primera meitat d'aquest any han estat assassinats 29 líders socials defensors i defensores de drets humans, i els victimaris resten, com és desgraciadament habitual, en la més completa impunitat i tot això malgrat disposar de les forces policials i militars més grans d'Amèrica llatina, només superades, i per poc, del Brasil.

Colòmbia, al llarg del conflicte, s'ha presentat com un Estat de Dret, com un estat que fa esforços per complir els estàndards internacionals, però la violació dels drets humans, la injustícia, la impunitat continuen persistint, mostrant la distancia abismal entre la llei i la realitat. Però com diu Federico Mayor Zaragoza "quan es parla d' "Estat de Dret", el que la democràcia requereix és un "Estat de Justícia", és a dir, un Estat en el s'apliquin eficientment lleis justes."

Les lleis sense finançament i recursos adequats, sense polítiques públiques eficaces que garanteixen drets es tornen closques buides, en excuses, en legitimació de l'espoli, en la re-victimització de les víctimes. No només ha d'haver-hi lleis justes sinó que també necessiten d'una voluntat política ferma d'aplicar-les.

La pau necessita un canvi de paradigma. Cal la fi immediata de la confrontació armada, i aquest és l'objectiu de les negociacions de pau, però aquesta no resoldrà per si sola els conflictes socials, polítics, econòmics. Arribar a una transformació real, a un canvi de paradigma, és una tasca col•lectiva a la que cal convocar a tots els agents socials, polítics i econòmics, per poder arribar a un diagnòstic compartit, a un procés per a superar-los i a un horitzó comú del que ningú es trobi exclòs.

Però, malgrat els nostres desitjos, el camí de la pau a Colòmbia no serà fàcil.

No és de rebut el silenci de l'Estat espanyol i de la Unió europea, únicament preocupats en empobrir els ciutadans i ciutadanes del sud d'Europa. La Unió europea ha d'acompanyar el procés, tal com ho fa Noruega.

Des d'aquí hem de seguir insistint perquè a Colòmbia es facin tots els esforços, els possibles i els impossibles, per assolir la pau, un pau amb justícia social, la pau positiva.

Hem de seguir vigilant la situació dels drets humans i la protecció de les persones defensores dels drets humans i líders socials.

Cal fer veure la importància de les propostes i la participació de la societat civil per arribar a una pau duradora i sostenible. Les de tots aquells col•lectius que des de fa dècades treballen dia a dia per construir una Colòmbia humana, en pau, amb drets per a tothom: Col•lectius de dones, de comunitats negres, indígenes, camperoles, de sindicalistes, d'estudiants, de familiars de víctimes, de líders de barris i "veredes". Col•lectius estigmatitzats, perseguits i assassinats per exigir justícia.