Atalanta i la pesca de la tonyina
És prou sabut que l'Estat espanyol és un dels països que lideren l'operació naval Atalanta de la UE, que pretén combatre la pirateria a les costes de Somàlia. Actualment, Espanya és dels primers països en aportació econòmica i d'efectius.
No és tan sabut, però, que l'Estat espanyol també lidera una altra operació militar de la UE, vinculada a l'anterior. És l'operació EUTM-Somàlia, d'entrenament de soldats per a les milícies del Govern Federal de Transició de Somàlia (GFT) que, suposadament, ha de contribuir a una major seguretat en aquell país. Espanya hi participa amb l'aportació més gran en diners i efectius, i comanda l'operació. Per aconseguir que el Congrés de Diputats aprovés la participació en aquestes dues operacions militars, el Govern espanyol argumentava dues raons. La primera, específicament espanyola, és la necessitat de fer més segura la zona marítima de la Banya d'Àfrica i disminuir així el risc a què estan sotmesos els vaixells tonyinaires espanyols. És xocant aquest argument perquè, majoritàriament, els vaixells de guerra d'Atalanta es concentren al golf d'Aden i la zona on feineja la flota pesquera tonyinaire abraça des del vèrtex de la Banya d'Àfrica fins a les costes de Tanzània. De fet, Atalanta es va aprovar el desembre de 2008 i fins a juny de 2010 no es va aprovar una ampliació de la seva zona d'actuació que incloïa l'àrea de feina dels tonyinaires espanyols i francesos. I aquesta ampliació geogràfica no va entrar en vigor fins a la tardor 2010. Durant els anys 2009 i 2010, hi hagué successives intervencions al Congrés de Diputats espanyol en què es demanava que la UE inclogués explícitament, dintre de les funcions d'Atalanta, la protecció als pesquers que feinegen a l'Índic. La segona raó ("más que fundamental", va dir Carme Chacón) és la necessitat de que l'ajuda humanitària arribi a Somàlia. També xoca aquest argument perquè la UE prioritza l'aspecte militar respecte d'altres vies o formes d'ajuda. Les xifres són ben eloqüents: l'operació Atalanta costa anualment, només a l'Estat espanyol, 75 milions d'euros. La UE es gastarà en sis anys (període 2008-2013), en ajuda al desenvolupament a Somàlia, 215,3 milions d'euros. La UE anteposa l'actuació militar a un pla global de recuperació econòmica, civil i social a Somàlia.
És evident que hi ha interès (o interessos) a controlar la zona de la Banya d'Àfrica. L'operació Atalanta no hi actua sola. Hi són presents altres forces navals, dels EUA i aliats, de l'OTAN, de la Xina, Rússia, etc. També és evident que el seu efecte dissuasiu és poc important. El nombre d'incidents de pirateria dels anys 2009 i 2010 (quan totes les forces navals ja eren operatives) és major que el dels anys anteriors. A més, es constata que les forces navals citades han intervingut, en la frustració d'atacs, en una minoria de casos. En la gran majoria d'incidents, la causa de la frustració de l'atac ha estat l'actuació i les maniobres de la tripulació del vaixell atacat. Maniobres tan simples com augment de la velocitat, llençada de bidons buits i bigues que no s'usen, utilització de mànegues contra incendis, utilització de la botzina, bengales, atacs amb pals encesos d'un extrem, etc.
Parlem ara una mica d'aquest sector pesquer que es tracta de protegir. Espanya té la major flota tonyinaire de la UE. Li correspon el 60% de les captures (a França, el 40%). També és el primer productor de conserves de tonyina de la UE i el segon del món, darrere Tailàndia. La UE gasta 150 milions d'euros anuals perquè els seus vaixells puguin accedir a caladors d'altres aigües territorials, sobretot africanes. En el cas de la tonyina, habitualment subscriu acords de pesca que regulen el nombre d'embarcacions i no pas el volum de captures. En aquest sentit, l'oceà Índic és clau per a la flota tonyinaire. No hi ha caladors alternatius per a les espècies que interessen a la indústria transformadora. Armadors i conservers espanyols coincideixen a considerar les enormes dificultats que significaria deixar l'Índic, malgrat el perill de la pirateria (els acords pesquers de la UE a l'Atlàntic obliguen a pagar per tona capturada i això el fa menys rendible, pel que fa als túnids, que l'oceà Índic). Doncs bé, Somàlia és el país amb la costa més llarga de tot Àfrica i amb una de les zones més riques en productes pesquers. No hi ha hagut mai acords regulats de pesca amb Somàlia. Pel que fa a la flota amb bandera espanyola, sabem que el juliol de 2006 el Govern espanyol va prohibir la pesca dintre de les 200 milles de la Zona Econòmica Exclusiva de Somàlia, senyal que, com a mínim fins a aquell moment, s'hi pescava. Els vaixells pesquers hi feinejaven gràcies a la compra de llicències a tothom que les hi vengués. Llicències que tant venien senyors de la guerra com persones vinculades al GFT. La legalitat d'una llicència expedida per un cap militar local és, si més no, qüestionable. La flota tonyinaire espanyola disposa d'una tecnologia avançadíssima i la seva capacitat de captura (o sigui, de buidar els caladors) és enorme. El seu grau d'implicació en el fenomen de la pesca il•legal queda reflectit en un informe finançat pel ministeri de Defensa noruec en el qual l'autor es pregunta per què els partíceps d'Atalanta permeten que països com Espanya liderin l'operació, quan hi ha un sentiment molt estès entre els somalis que els pescadors espanyols estan pescant il·legalment en aigües somalis i quan Espanya també ha estat acusada extraoficialment per oficials d'Atalanta de protegir unilateralment pescadors il•legals mitjançant la tramesa de vaixells de l'operació Atalanta.
Segons el Grup d'Experts sobre Somàlia de l'ONU que investigava les violacions de l'embargament d'armes, la "gestió" de la pesca ha generat grans quantitats de diners que han anat a parar als caps de les faccions i, per tant, en certa mesura, al pagament i proveïment de les seves milícies privades. És a dir, que la gestió i, per tant, la mateixa activitat de la pesca han alimentat la desestabilització i la ingovernabilitat del país. Precisament aquesta inestabilitat i la manca d'un govern reconegut àmpliament pels somalis han estat l'excusa perquè països que han incidit negativament en la situació del país estiguin avui presents a la zona amb la funció de garantir-ne la seguretat. Ve't aquí un peix que es mossega la cua.
