La presència estrangera a Somàlia

Aquest article recull algunes de les dades més significatives de la presència militar espanyola a Somàlia en relació a la pirateria.

En un article del número 42 d'aquesta publicació (Materials de treball), parlàvem de les operacions militars espanyoles a la Banya d'Àfrica. Reprenem ara el tema per abordar altres aspectes de la situació en aquella regió i, més especialment, a Somàlia.¹

En primer lloc, la zona és un punt de gran interès geoestratègic. En tenim la prova en el nombre d'operacions militars a la regió i en l'abundància de països (o organismes multinacionals) que hi participen. En els darrers tres anys hi ha hagut, com a mínim, vuit operacions multinacionals i dinou d’unilaterals. S'hi han implicat 37 països. No només hi són els poderosos (els EUA, la Xina, Rússia, Japó, la UE, l'OTAN). També hi són presents tots els països de la zona: Uganda, Kenya, Burundi, Djibouti, Eritrea, Etiòpia... I molts d'altres, com Austràlia, Malàisia, Tailàndia, Corea del Sud, Singapur o Indonèsia, per citar-ne alguns. Les operacions militars inclouen des de funcions de control i influència fins a tasques de vigilància i patrulla antipirateria, passant per la formació i entrenament de policies i militars que, teòricament, han de constituir les forces armades i de seguretat del Govern Federal de Transició (GFT) de Somàlia.

En segon lloc, calen uns quants aclariments sobre aquest govern somali a qui la comunitat internacional està donant suport. No ha estat escollit per la població, sinó que ha estat instaurat des de l'exterior. Hi ha moltes denúncies contra el GFT per violacions dels drets humans. Se l'acusa de reclutar menors d'edat per a les seves milícies i d'ús indiscriminat i desproporcionat de la força, fins i tot de bombardejos sobre indrets amb una alta densitat de població civil. AMISOM, la força militar de la Unió Africana finançada pels EUA i la UE i desplegada a Mogadishu, ha estat també objecte d’acusacions similars. A més, el GFT es caracteritza pels freqüents "canvis de camisa". Caps militars de grups oposats al GFT i que l'han combatut aferrissadament han passat després a ocupar-ne càrrecs d'alt rang (és el cas, per exemple, d'un ministre de Defensa i de l'actual president del GFT). Algun d'ells ha estat vinculat amb activitats de pirateria, d'importació d'armes i de segrest d'estrangers per obtenir rescat. És del tot imprevisible l'actuació futura d'aquests personatges que avui s'està secundant i ajudant a mantenir-se en el poder. Cal destacar que el Govern espanyol ha fet cas omís de les peticions de diverses ONG que li demanaven que es pronunciés sobre les denúncies contra el GFT.

Aquest entrenament de policies i militars pot tenir efectes molt negatius. Un informe de 2010 d'Amnistia Internacional conclou que en aquest entrenament no s'incorpora normativa sobre drets humans, que el mètode de selecció de l'alumnat possibilita l'accés, com a alumnes, a presumptes infractors de les normes de drets humans, que una part de la formació va a càrrec de grups acusats de violacions dels drets humans, que no es fa una diferenciació entre funcions militars i policials (s'entrenen policies per combatre grups opositors armats) i que s'estan transferint armes al GFT sense garanties que no seran utilitzades en abusos contra els drets humans. I més encara, cal afegir el perill real que alguns dels efectius ensinistrats passin després a la insurgència. La mateixa exministra de Defensa, Carme Chacón, ho reconeixia l'abril de 2010 en una intervenció al Congrés.

D'altra banda (i malgrat l'embargament d'armes a Somàlia decretat per l'ONU el 1992 i violat obertament i sistemàtica des de llavors, sense que s’hagi adoptat cap mesura digna de menció), està entrant molt d'armament al país a través del suport extern militar oficial al GFT. Segons l'ONU, el 80% d'aquest suport armamentístic i militar s'ha desviat cap a finalitats privades, cap als mercats d'armes locals o cap als grups de l'oposició. I afirma també l'ONU que les contribucions al sector de la seguretat del GFT representen una font neta d'inseguretat a Somàlia i un obstacle per a la tasca d'estabilització.

Paral•lelament, Somàlia ha esdevingut una àrea nova de negoci per a les empreses privades de seguretat i defensa. Moltes ja estan afegint la seguretat marítima a la llista dels seus serveis. A les seves webs ofereixen equips de guardes de seguretat a bord, entrenament d'armes de foc per a la tripulació, gestió de la negociació i del rescat en cas de segrest (suport 24 hores), i informen dels beneficis de contractar seguretat privada a l'hora de negociar favorablement la prima d'assegurança dels vaixells. Fins i tot una d'aquestes empreses ha aconseguit un contracte d'entrenament d'una milícia privada de 2.000 homes per combatre tant la pirateria com el grup opositor armat al-Shabab. Aquest és el cas de l'empresa Saracen, amb seu a Sud-àfrica, al darrere de la qual hi ha Erik Prince, el fundador de Blackwater. Evidentment, el fet que aquest tipus d'empresa s'hagi instal•lat a la zona no farà més que augmentar-ne la militarització i la violència.

El perill que la pirateria a la zona representa per a la flota pesquera europea va ser un dels arguments esgrimits a l'hora d'impulsar l'operació militar Atalanta de la UE. Mai no es va parlar, però, dels perjudicis que la pesca estrangera a les costes de Somàlia ha ocasionat en la pesca local: ha deixat sense feina molts pescadors somalis i ha reduït dràsticament la font proteínica més important en l'alimentació de la població costanera. Segons l'ONU, durant més d'una dècada, centenars de vaixells de diversos estats (ja vam parlar d'Espanya a l'article anterior) han pescat de forma continuada a les aigües de Somàlia d'una manera no declarada i no reglamentada. Això ha tingut unes conseqüències de llarg abast amb un efecte desastrós sobre la gestió sostenible dels recursos marins de Somàlia. Fonts locals van informar la FAO que, en alguns llocs, les captures de certes espècies podien superar el 300% dels nivells permesos. No es va compensar mai els pescadors locals i no es van respectar les regulacions de conservació de les espècies ni les ambientals. A més, es creu que només els vaixells de la UE extreien del país més de cinc vegades el valor de la seva ajuda anual a Somàlia. No només hi ha hagut una espoliació de recursos pesquers, sinó que s'ha posat en greu perill el futur de la pesca artesana local.

Encara es dóna una altra circumstància relacionada també amb la destrucció de recursos naturals: des de 1991 Somàlia ha servit d'abocador de residus perillosos (fins i tot nuclears) per a empreses i governs estrangers, tant al litoral com en terra. Aquesta pràctica ha provocat uns danys mediambientals i de pèrdua de recursos marins que un país sense estat efectiu com Somàlia no ha pogut ni evitar ni pal•liar.

Per acabar volem assenyalar que l'ajuda internacional s'ha centrat en el vessant militar. Del pressupost de la Conferència Internacional de Donants de Somàlia, més de tres quartes parts (164 milions d'euros) corresponen a despesa militar i una quarta part a ajuda humanitària (48 milions d'euros). Al marge d'aquestes dades, només el cost de l’operació Atalanta s'estima en 450 milions d’euros anuals, als quals cal afegir les contribucions de les altres set missions militars multilaterals en curs i de totes les operacions unilaterals, el cost de la majoria de les quals és desconegut. És a dir, si Somàlia importa, és bàsicament des del punt de vista políticomilitar. Almenys, aquesta és la conclusió que cal extreure dels esforços econòmics demostrats. I això malgrat que Somàlia arrossega de fa molts anys una de les pitjors crisis humanitàries del món. No interessa tant la població somali com els beneficis estrangers a Somàlia, i això és aplicable també al cas espanyol. Podem concloure que la participació estrangera en el seu conjunt és perjudicial per a la població de Somàlia. Tot i que, segurament, molts dels que hi intervenen militarment estaran satisfets.

 

1. Tots els arguments i conceptes inclosos en aquest article són part d’un llarg informe sobre la participació espanyola a Somàlia amb relació a la pirateria, elaborat pels mateixos autors i que serà publicat pròximament.