Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

Líbia: L’International Peace Bureau condemna els atacs militars i insta a realitzar negociacions polítiques per protegir la població civil

Escrit per IPB on . Posted in Conflictes i guerres

21 de març de 2011. Una nova era històrica va obrir les seves portes fa tres mesos amb els alçaments populars a Tunísia i Egipte, els primers de la “primavera àrab”.

 Aquestes rebel•lions van portar l’esperança a milions de persones i una energia juvenil a societats que han sofert dècades de repressió, injustícia, desigualtat, sobretot de gènere, i dificultats econòmiques creixents. La revolta de Líbia es va inspirar en aquelles victòries principalment no violentes, però com el món ha vist amb consternació, s’ha militaritzat ràpidament. Líbia està ara embolicada en una guerra civil a gran escala.

NO MÉS INTERVENCIONS ARMADES

La fatídica decisió de les potències occidentals de pressionar el Consell de Seguretat de l’ONU perquè aprovés una resolució que autoritza els atacs militars i una zona d’exclusió aèria ha transformat la situació en una reminiscència de la crisi d’Irak del 2003. Si bé l’IPB recolza l’objectiu de protegir la població civil, a Bengasi i a altres llocs, per contra condemna els nous atacs armats per part de les potències occidentals sobre un altre país musulmà. Aquestes potències no han après res dels seus desastrosos fracassos en els darrers deu anys? És evident que no s’ha esgotat les mesures no militars. S’ha imposat i executat totes les sancions econòmiques possibles? S’han realitzat interferències electròniques? S’han cancel•lat totes les vendes de petroli i gas? Se sabrà mai la veritat?

QUAN N’APRENDREM?

La fascinació dels mitjans occidentals per les minúcies de la batalla tendeix a enfosquir la memòria històrica, sense la qual qualsevol avaluació clara és impossible. Hem oblidat qui va vendre armes i va tancar acords energètics amb els coronel Gaddafi? Les expressions “zona d’exclusió aèria” i atacs aeris, no evoquen records dolorosos de les desastroses ocupacions de l’Irak i l’Afganistan?

ENFOCAMENTS ALTERNATIUS

No hi ha absència de vies alternatives d’acció. Per a l’IPB, la tasca més urgent i la manera més eficaç per a portar a terme el mandat de Nacions Unides sobre la “responsabilitat de protegir” a la població civil és començar immediatament negociacions serioses amb el règim de Gaddafi i els rebels. Aquest enfocament ha de basar-se, en primer lloc, en un alto el foc real i multilateral, i posteriorment en la recerca d’una solució política cimentada en la democràcia participativa. L’ONU ja té un representant especial a Trípoli. Cínic o no, Gaddafi ha fet un gest d’alto el foc que podria ser utilitzat com a punt de partida. Els estats occidentals, especialment EUA i les antigues potències colonials, s’han de mantenir al marge. El secretari general de Nacions Unides i un grup de personalitats de prestigi del món musulmà haurien de ser convidats a participar en les converses que es puguin iniciar. La suspensió del atacs aeris podria ser utilitzada com una mesura de confiança. A mitjà termini, s’ha de considerar la possibilitat d’una missió de manteniment de la pau autoritzada per l’ONU, preferentment no composta per forces militars occidentals, i amb un mandat clàssic de manteniment de la pau (no imposició de la pau). Per què la inversió en mediació, diplomàcia, construcció de confiança i esforços similars és sempre una mínima part dels diners gastats en la intervenció armada?

DESBLOQUEIG DE LA CREATIVITAT

Els pobles àrabs han demostrat que tenen el coratge de trencar amb els costums del passat i han demostrat una disciplina i dignitat admirables per enfrontar-se als seus opressors. El món occidental ha de respondre ara trobant el valor per trencar amb les seves pròpies costums del passat i aplicar l’enorme creativitat de les seves societats per cercar noves maneres de resoldre els conflictes. L’èxit a Líbia –o fins i tot a altres parts de la regió- oferiria una valuosa inspiració als pobles d’altres regions que també pateixen greus conflictes.

CANVI DE RUMB

Encara no és massa tard per a aquells que lideren aquesta última jugada militar per sortir de l’empantanegament que s’acosta. Instem el món a mobilitzar-se contra la guerra i la intervenció estrangera, i en favor de solucions negociades.

Allò que es faci en els propers dies i setmanes determinarà les possibilitats d’una solució a llarg termini. Bombardejar des de l’exterior tan sols és amenaçar amb una major conflagració de conseqüències impredictibles.

ASPECTES MÉS AMPLIS

Hi ha tot un conjunt de consideracions més àmplies per explorar i importants lliçons que han de ser assimilades. En particular, que els cinc membres permanents del Consell de Seguretat no poden seguir fent de policia del món com si encara estiguéssim al 1945, i que és el moment oportú per realitzar una protesta mundial contra la despesa enorme dedicada al sistema militar (1,5 bilions de dòlars l’any) i, en particular, al comerç internacional d’armes, amb la corresponent corrupció i dobles vares de mesurar.

L’International Peace Bureau és clar en les seves prioritats. Hem de desarmar amb l’objectiu de desenvolupar. Les necessitats bàsiques de la població han de ser ateses amb prioritat absoluta, no com un subproducte de la “seguretat nacional”. Fem una crida als països i indústries productors d’armes per iniciar amb urgència la conversió de la recerca i la producció militars en finalitats civils. El món mai no assolirà els Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni si no abandona la forma dominant de pensar i actuar militarment. Hem après en els darrers anys que la democràcia no pot imposar-se i que els canvis de règim són un assumpte només de la pròpia població. Ara és el moment oportú per ajudar la gent d’Orient Mitjà/Àfrica del Nord a construir societats basades en la visió d’una cultura de pau, com s’anhela a tot el món. Aquest programa va ser acordat per l’ONU durant la preparació de l’Any Internacional per a la Cultura de la Pau al 2000 i durant la següent Dècada per una Cultura de la Pau i la No-violència, que acaba d’arribar a la seva fi i que ara ha de ser renovada enèrgicament.

L’International Peace Bureau treballa amb l’objectiu d’un Món Sense Guerres. Som premi Nobel de la Pau (1910) i, amb el pas dels anys, 13 dels nostres delegats han estat guardonats amb el Premi Nobel de la Pau. Les nostres 320 organitzacions a 70 països i membres a títol individual formen una xarxa mundial que reuneix coneixement i activisme per a una causa comú. El nostre programa principal se centra en el Desarmament Sostenible per al Desenvolupament Sostenible. Esperem la teva participació.

Projecte actual: Dia Mundial d’Acció sobre les Despeses Militars, 12 d’abril de 2011, http://demilitarize.org

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org