El que a Espanya li costa la guerra
(Article publicat a Diagonal)
El 2010, s'han desplegat 9.557 militars en operacions a l'exterior. La majoria ho van fer en missions de l'OTAN (4312), seguits dels que ho van fer en les de l'ONU (3191), de la UE (1575) i 450 en missions unilaterals espanyoles.
Segons la ministra Carme Chacón, actualment hi ha 2.880 militars que es reparteixen principalment en tres missions: 1.447 són a la guerra de l'Afganistan, en la missió de la ISAF en el marc de l'OTAN sota el comandament dels EUA, que no és una missió de cascos blaus de les Nacions Unides com sovint ens intenta vendre el Govern espanyol; 1.074 estan al Líban, a la FINUL (aquesta sí que és de cascos blaus), i 257 en l'Operació Atalanta de la UE per protegir els vaixells pesquers que pesquen a les aigües somalis i proximitats (amb el que aconseguim una tonyina que li surt una mica cara a la butxaca dels espanyols). Tot i que cal dir que segons altres estimacions els militars espanyols que actualment hi ha a l'exterior són encara més, arribant als 3.184.
El cost global de totes les missions a l'exterior el 2010 ha estat de 787.900.000 d'euros. Només aquest any la participació a la guerra de l'Afganistan ha suposat un desemborsament de 464 milions d'euros, i en total, des de 2002 el cost únicament d'aquesta missió supera els 2.040 milions d'euros. Per la seva banda, els militars del Líban ens han costat fins ara 791 milions d'euros, dels quals 173 corresponen a 2010. A més, durant l'any passat l'operació Atalanta ha costat 82.300.000 d'euros. Malauradament no ens informa la ministra del cost global de totes les operacions militars a l'exterior, però podem calcular que des de 2002, quan van ser enviats els primers militars espanyols a l'Afganistan, s'han gastat 5.113.000 d'euros.
Però el cost de la participació en les operacions militars a l'exterior és molt més alt que aquests milers de milions d'euros. Des de 1988 han mort 159 militars en aquestes operacions, potser per això el govern acaba de crear la Unitat de Suport a Militars Ferits i Familiars de Morts en acte de servei, una unitat que no tindria raó de ser de no haver-hi certa ànsia de prestigi internacional a través de la presència militar a l'exterior en els successius governs espanyols dels últims anys. A la guerra de l'Afganistan han mort fins ara 94 persones de les Forces Armades i de la Guàrdia Civil (82 per accident i 12 per acció violenta).
La justificació d'aquestes missions militars és que hi ha amenaces a la nostra seguretat, que per la ministra de Defensa són el terrorisme, el crim organitzat, els Estats fallits, la proliferació d'armes de destrucció massiva, però també la crisi econòmica, la desigualtat i els efectes de l'escalfament global. És més que evident que per combatre el terrorisme i el crim organitzat es necessita més de tasques policials que militars, o que per als Estats fallits les relacions diplomàtiques i la cooperació internacional són les mesures més efectives. Finalment, què dir que la crisi econòmica, la desigualtat o l'escalfament global hagin de ser gestionats militarment o enviant al nostre exèrcit? Com veiem, les justificacions que dóna la ministra van de l'absurd al insuficient, i no expliquen en cap cas que ens haguem gastat en els últims anys de la butxaca de tots els contribuents, més de 2.000 milions d'euros directament a fer la guerra de Afganistan i almenys altres 3.000 en qüestionables operacions militars a l'exterior. Es tracta només d'una qüestió de prioritats i les de l'Espanya democràtica no són les de treballar per la pau, sinó més aviat tot el contrari, perquè la pau no es construeix a través de la guerra. Tot això, no ho oblidem, a costa de ja 159 morts d'espanyols, i moltes més que vindran.
