Més Mà Justa a El Salvador
El Salvador pateix una "epidèmia de violència", però té una possibilitat d'intentar sortir-ne. Article publicat a La Directa
Ja fa dotze anys que a El Salvador - el país territorialment més petitó de Centreamèrica però amb més percentatge de població (6. 290.000 habitants) - es van signar els Acord de Pau que, suposadament, perseguien finalitzar el conflicte armat intern. Conflicte armat que, també durant dotze anys, es va desenvolupar al país. Formalment es pretenia instaurar una pau duradora que permetés a la soferta població salvadorenca, afrontar un futur sense violència dins d'un règim polític democràtic en el qual abordar les causes que van originar el conflicte: pobresa, manca de llibertats i de justícia social, inequitat ...
No obstant això i malgrat que -segons l'Informe de Desenvolupament Humà de Nacions Unides- la situació econòmica a El Salvador ha "millorat" des de la finalització del conflicte armat (gràcies sobretot a les remeses dels immigrants), la violència no només no ha desaparegut sinó que ha arribat a nivells superiors als registrats en la fase de guerra.
L'OMS defineix com "epidèmia de violència" la situació dels països amb una taxa de morts violentes de 10 homicidis per 100.000 habitants. Segons l'informe Delinqüència Organitzada Transnacional a Amèrica Central i el Carib realitzat per l'ONU, a El Salvador la xifra d'homicidis és de 69 per cada 100.000 habitants. Així doncs, l'epidèmia de violència a El Salvador supera en cinc vegades la taxa establerta per l'OMS.
Aquestes dades situen a El Salvador en el segon lloc de països amb major índex de violència delinqüencial, rànquing que a nivell mundial encapçala Hondures amb una taxa a finals del 2012 de 91,6 homicidis per 100.000 habitants. Cal destacar que en El Salvador els anys 2009, 2010 i 2011 van ser els què van tenir la taxa d'homicidis més alta des de la signatura dels Acords de Pau amb 4.367, 4.004 i 4.362 homicidis, respectivament. En aquests anys, la mitjana va ser de 14 homicidis diaris, la qual cosa originava 98 setmanals (segueixin multiplicant ...).
Per això encoratja que, dins d'aquesta epidèmia de violència, el 2012 (tot i arribar a la taxa de 400 morts violentes mensuals al gener i febrer) tanqués amb 2.571 assassinats el que representa una reducció del 41% en relació al 2011.
Què origina aquesta inesperada -i benvinguda- reducció de la violència delinqüencial? La raó cal buscar-la en la treva acordada entre els líders de les bandes juvenils - dites Mares- amb més activitat delinqüencial, d'acabar amb els homicidis tant entre les pròpies colles com l'exercida contra els membres dels cossos policials i de l'exèrcit. La treva es va anunciar el 9 de març del 2012 i des d'aquesta data els homicidis s'han reduït considerablement tal com evidencien les dades del 2012.
Si bé aquesta treva no ha acabat amb les amenaces i extorsions dels “pandilleros” cap els habitants de les zones que controlen, la veritat és que la dinàmica de disminució es manté el 2013. En els mesos transcorreguts fins al dia d'avui, tal com reconeix David Mungía Pagès, ministre de Justícia i Seguretat Pública, l'índex d'homicidis s'ha reduït un 54% en relació a les mateixes dates del 2012, passant de 14 a 6 crims diaris. El mes de gener del 2013 es van registrar 190 homicidis quan en el mateix període del 2012 es van reportar 413. És sorprenent, només en un mes a 223 persones no els van robar la vida.
No només es manté la treva sinó que, al desembre del 2012, els líders de les bandes van acceptar la proposta d’iniciar una nova fase de prevenció de la violència i el delicte, potenciant la creació de municipis lliures de violència en els que promoure la reinserció dels bergants a la vida productiva sota la supervisió del Comitè Internacional de la Creu Roja i l'OEA. Aquesta opció es focalitza en els sis municipis en què les colles s'han compromès a "acabar tota mena de violència", no només els homicidis que mantenen en la seva treva general plantejada pel President Maurico Funes. La seva opció mereix ser destacada ja que, fins fa poc, era reticent a qualsevol acostament a les bandes o recerca d'alternatives a la mera acció policial. Ara amb una inversió de 33 milions de dòlars, destinats: a reinserció socioproductiva 18,9 milions de dòlars; a inserció educativa 4,3 milions de dòlars, a salut integral 9,3 milions de dòlars i finalment a seguretat ciutadana i prevenció de violència 790.000 dòlars.
Les polítiques de Mà Dura van fracassar- i van originar un alt nivell de violència, mort, dolor... i costos econòmics desorbitats. Potser malgrat totes les limitacions, contradiccions i insuficiències s'obri una nova oportunitat de tallar la violència delinqüencial sense haver de recórrer a les polítiques repressives. Les causes que originen la violència delinqüencial no se solucionen amb altres mesures violentes i/o repressives sinó amb millors i més àmplies polítiques públiques preventives. El que cal és Més Mà Justa.
