Davant l'ampliació del contingent militar espanyol a l'Afganistan
Davant de la intenció expressada pel Govern espanyol d’incrementar els efectius militars a l’Afganistan, el Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs, de Justícia i Pau, desitja expressar la seva preocupació pels següents fets:
1. La participació espanyola en una operació militar contrària al Dret Internacional.
La relació entre les dues operacions militars a l’Afganistan (Llibertat Duradora i ISAF) és confusa i perversa.
L’operació Llibertat Duradora, dirigida pels Estats Units, es va iniciar fa quasi cinc anys com a resposta als atacs terroristes de l’11 de setembre de 2001 i es fonamenta actualment en la cerca i captura de membres d’Al-Qaeda i milícies taliban. Aquesta operació es va presentar com una acció de legítima defensa, però de fet no reuneix els requisits d’aquesta, regulats a l’article 51 de la Carta de les Nacions Unides. A més, tampoc ha sigut mai autoritzada expressament pel Consell de Seguretat de l'ONU, l’altra mesura que pot legitimar l’ús de la força. En el marc d’aquesta operació, els EUA han armat i finançat senyors de la guerra afganesos, àdhuc reconeixent aquests individus com un dels principals obstacles per a la pau a l’Afganistan. En realitat, aquesta operació constitueix un acte d’agressió que es troba des dels seus inicis i avui encara fora de la legalitat internacional. Tot i així, l’Estat espanyol hi va participar de forma directa i oficial fins a juliol de 2004. Des de llavors, també hi participa indirectament, contribuint als Equips de Reconstrucció Provincials (PRT) a través de la seva pertinència a la Força Internacional d'Assistència per a la Seguretat a l’Afganistan (ISAF), operació dirigida per l’OTAN des del 2003.
La ISAF Malgrat haver sorgit com a paraigües legitimador de l'operació Llibertat Duradora, la ISAF és una iniciativa que compta amb l’autorització de l'ONU. Recentment, però, s’ha fet pública la voluntat de fusionar la ISAF i l’operació Llibertat Duradora, amb la creació de casernes conjuntes i d’un únic comandant per a ambdues. L’intent de legalitzar una operació a través de l’altra converteix la nova fusió en un altre projecte contrari al Dret Internacional. El Govern espanyol ja ha apuntat que no s'oposarà a la fusió entre aquestes dues operacions militars. D’altra banda, l’ampliació sol·licitada del contingent de l'exèrcit espanyol a l’Afganistan es vol justificar com a protecció pel PRT al seu càrrec. Els PRT, creats en el marc de l'operació Llibertat Duradora, comprenen diferents actuacions d’ “assistència humanitària”, funcions no incloses en el mandat de la ISAF i amb legitimitat i legalitat més que ambigües.
2. La creixent assumpció de l'acció humanitària per part dels exèrcits.
El 2004, quasi la meitat dels fons del govern espanyol per a l’acció humanitària van ser gestionats per l'exèrcit. Els criteris d'intervenció humanitària emprats per l'exèrcit espanyol no estan basats en una avaluació de les necessitats de les persones que travessen una situació de crisi, sinó que també incorporen estratègies i objectius politicomilitars. De fet, l'exèrcit espanyol només ha intervingut en contextos de gran repercussió mediàtica. Així mateix, les actuacions de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional a l’Afganistan no haurien d'estar subordinades als criteris de l'exèrcit ni donar cobertura civil a les seves operacions militars, sinó basar les seves actuacions en criteris exclusivament centrats en les necessitats de les persones, amb independència dels actors armats i dels interessos polítics.
Les forces militars no estan preparades per implementar tasques civils. La seva pertinència i eficàcia són molt qüestionables per la seva pròpia naturalesa no imparcial i no independent, i els costos de les seves actuacions són normalment molt superiors als dels actors humanitaris. Amb tot el respecte per als soldats espanyols, resulta paradoxal que alguns hagin viatjat tan lluny per a realitzar treballs que podrien ser perfectament portats a terme per treballadors qualificats locals.
3. El perill que representa l’execució de tasques humanitàries per part dels exèrcits en contextos de conflicte armat.
Malgrat que soldats han proporcionat a vegades un espai segur perquè actors humanitaris puguin dur a terme el seu treball, diferenciant clarament l’espai militar de l’humanitari, cal recordar que el millor mecanisme de protecció per als humanitaris és la seva integració amb la població local i l'acceptació de la seva presència i comeses, el seu respecte pels principis de neutralitat, imparcialitat i independència, i la seva total desvinculació dels actors armats, especialment quan es tracta de situacions d'ocupació militar.
La imparcialitat i la independència són principis recollits en el Dret Internacional Humanitari que, tenint en compte la seva pròpia naturalesa, els exèrcits nacionals estrangers no poden aplicar. Com més compartits siguin els espais d'actuació militars i humanitaris, més feble serà la diferenciació entre ells i més difícils les possibilitats d'identificació de tot el conjunt com a militar, convertint actors humanitaris i població local en objecte d'hostilitats. Les estadístiques són reveladores. Entre gener de 2003 i juny de 2004 es van registrar 220 atacs armats contra actors humanitaris, 32 dels quals van perdre la vida.
El procés de fusió de mandats i activitats entre les operacions militars ISAF i Llibertat Duradora pretén disfressar d'humanitaris interessos que no ho són, i l'exèrcit espanyol està contribuint a aquestes dinàmiques dirigides pels Estats Units. No té sentit que una de les tasques centrals de l'exèrcit espanyol a l’Afganistan consisteixi a protegir-se a si mateix.
Per tot això,
1) Considerem rebutjable la pretensió d'ampliar el contingent de tropes a l’Afganistan, que pretén legalitzar interessos que tenen poc d'humanitaris
2) Entenem que el més adequat en aquests moments seria acordar el retorn de totes les tropes espanyoles d'Afganistan i replantejar-se l'actuació espanyola en aquest país, tot rebutjant criteris geopolítics en benefici d'una veritable acció humanitària centrada en les necessitats de les persones.
3) Alertem de nou sobre la insensatesa i els perills que comporta voler fer dels exèrcits actors humanitaris en conflictes armats.
Centre d’Estudis per a la Pau J.M. Delàs
de Justícia i Pau
5 de maig de 2006
