Les tropes espanyoles a l’Afganistà i el risc radioactiu

Les tropes espanyoles que han anat a l’Afganistà han rebut un "Manual d'Àrea" elaborat pel Centre d'Intel·ligència i Seguretat de l'Exèrcit (CISET) en el qual s'explica la situació local i els riscos que hauran d'afrontar. El passat any les tropes que van participar en l'ocupació de l'Iraq també van rebre un Manual d'Àrea específic.T.G. (octubre 2004) Materials de Treball núm. 25

El Manual d'Àrea de L'Iraq inclou alguns advertiments sobre el risc de contaminació radioactiva a causa de la munició d'urani empobrit que va usar Estats Units, tant en els bombardejos de 1991 com els del 2003, així "grans àrees de L'Iraq poden representar nivells de radiació residual superior al normal". És important destacar que després de l'experiència de les missions de Bòsnia i Kosovo que mig centenar de soldats i comandaments militars van patir diversos tipus de leucèmia, o càncer en la sang, casos que els informes oficials van intentar ocultar, ara el Manual per a l'Iraq reconeix oficialment que existeix contaminació radioactiva deguda a l'urani empobrit.

El manual reconeix que el risc de contaminació prové tant de l'exposició externa com de la interna ja que "si l'UE passa a l'organisme en una dosi suficient pot repercutir greument en la salut degut tant a la seva toxicitat química, com a la seva radioactivitat per exposició perllongada a un baix nivell de radiació". Com a conseqüència d'això el manual recomana que "s'evitin les zones contaminades" i que s'eviti "qualsevol contacte amb vehicles destruïts que puguin estar contaminats" i per a això facilita fotografies sobre com identificar impactes de munició d'UE en blindats iraquians.

El que no indica el manual és com identificar tot allò que no siguin blindats, com edificis o altres estructures, o les àmplies zones que han rebut l'impacte de bombes i míssils amb caps radioactius. Tampoc indica com protegir-se de les partícules radioactives en suspensió a l'aire que poden viatjar centenars i milers de quilòmetres, o de les partícules solubles que poden incorporar-se i concentrar-se en la cadena alimentària.

Així mateix en fer servir el terme d'urani empobrit oculta el seu veritable potencial contaminant ja que en provenir de residus nuclears està, al seu torn, prèviament contaminat amb elements altament tòxics com O235, O238 o fins i tot Plutonio.

Però si les tropes que van anar a l'Iraq van rebre aquesta informació, incompleta i sens dubte insuficient, però que no obstant això advertia del risc de contaminació radioactiva, les tropes que recentment han anat a Afganistan han rebut altre manual, també elaborat pel CISET, de 160 pàgines, amb profusió de gràfics, mapes i fotografies que no conté ni una paraula sobre l'armament o la contaminació radioactiva.

El manual sembla seguir el dictat del Pentàgon i del Ministeri de defensa britànics que van declarar que no havien utilitzat munició d'urani empobrit a l’Afganistà. Però en realitat, com ja vam mostrar en aquestes pàgines, a Afganistan el protagonisme no va ser de la munició antitanc sinó d'una nova generació de bombes i míssils amb ogives d'urani, empobrit o no. S'estima que més de 1000 tones d'urani van ser llançades a Afganistan. Les investigacions sobre el terreny del UMRC, Uranium Medical Research Center, mostren nivells molt elevats de radioactivitat mai registrats anteriorment en poblacions civils. Si en la primera guerra del Golf els efectes d'aquesta contaminació van trigar cinc anys a començar a manifestar-se, a Afganistà la població va començar a tenir problemes de salut a les poques setmanes dels bombardejos.

Les tropes que han anat a l’Afganistà estaran exposades a uns riscos deguts a la contaminació radioactiva que tenen dret a conèixer i dels quals no han estat informats. Estaran exposades a la mateixa mort lenta i silenciosa que estan patint les poblacions d'Afganistà, l'Iraq, Bòsnia o Kosovo.

 

-----

Nota:

Aquest article està basat en el treball d'Alfredo Embid. "Algunas cosas que no dicen los manuales de área (Irak, Afganistán) del ejército español". Boletín armas contra las guerras nº 47 disponible a http://www.amcmh.org/amcmh2.htm