Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

La democràcia no ha arrelat a Haití

Escrit per Miquel González on . Posted in Conflictes i guerres

 

Haití, el país més pobre de l’Amèrica Llatina, va veure’s submergit en el caos després que el major terratrèmol viscut en 200 anys afectés el territori.

S’estima que el dany de la catàstrofe ha sigut equivalent a un 15% del seu PIB. En altres paraules, d’un dia per l’altre, Haití ha retrocedit econòmicament el que havia avançat en més d’una dècada. Aquest fet ha posat encara més tensió a una societat ja prou castigada.


La comunitat internacional, davant la crisi humanitària patida al país, ha corregut atropelladament en socors dels habitants. Durant les primeres setmanes hi ha hagut poca coordinació entre els donants (ONG i institucions internacionals)i el govern. De fet, el propi president René Préval es queixava que algunes ONG buscaven més la “foto” que no pas l’oportunitat per cooperar. El mateix es podria dir de molts governs. Sembla, però, que aquesta situació està millorant i ja es comencen a fer propostes per al futur d’Haití. Ara bé, abans de mirar cap al futur, fa falta mirar el passat.

Durant el segle XX a Haití han imperat els règims totalitaris, molt sovint vinculats a la classe benestant del país, i amb molt pocs miraments per les àmplies capes de la ciutadania. De fet, no va ser fins al 1990 que es van fer les primeres eleccions lliures després de diversos intents fallits. El president elegit, Jean-Bertrand Aristide, però, durà pocs mesos en el poder; va ser derrocat amb el suport de l’elit haitiana perquè, entre d’altres raons, va intentar apujar el salari mínim als treballadors.

Quatre anys van passar fins que Aristide tornés al poder, el 1994, amb el suport militar dels Estats Units. Es va desmantellar l’exèrcit, protagonista dels freqüents cops d’estat, i es va signar, sota pressió internacional, un acord per liberalitzar l’economia del país. Aquest acord el van firmar Haití, el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial i tres països donants: EUA, Canadà i França.

L’acord dugué Haití a privatitzar parcialment dues companyies estatals (de les nou que s’havien proposat) sota una forta oposició pública. Es van liberalitzar sectors tan bàsics per a l’economia del país com l’agricultura. Aquest fet donà peu a la importació de productes agrícoles estrangers nord-americans subvencionats, a uns preus més baixos. Això enfonsà més en la pobresa l’amplia majoria de la població que vivia del camp.  

A més a més, el programa es va basar en grans ajudes al sector de l’assemblatge (i molt especialment a les famoses maquiles). Un sector que només donava llocs de treball a 60.000 persones mentre es menyspreava les 2/3 parts de la població, ocupada en el sector primari. Les miserables condicions de l’agricultura i les ajudes al sector de l’exportació van fer desplaçar una gran quantitat d’haitians de les zones rurals a les urbanes, obligant-les a apilar-se en unes ciutats que no podien suportar tanta gent.

Finalment, Haití es va veure forçat pels països donants a mantenir el salari mínim de 1,9 $/dia, un salari tan indigne com les condicions sanitàries dels barris suburbials de Port-au-Prince. I a més, per acabar-ho d’arrodonir, el FMI va demanar que es reduís el nombre de funcionaris, atacant uns dels pilars del desenvolupament d’una societat a llarg termini com són la sanitat i l’educació.

Ara que governs, institucions internacionals i donants particulars estan pensant en el camí de la recuperació d’Haití, convé no oblidar la història que ens deixa el passat. Haití va ser la primera colònia llatinoamericana a independitzar-se, però no ha aprofitat aquest temps per desenvolupar-se. La classe política governant, més preocupada pels seus propis interessos, ha abandonat la ciutadania i fins i tot l’ha reprimit i atemorit quan ha calgut.  Les diferents intervencions internacionals tampoc han ajudat el país en general.

La democràcia no ha arrelat a Haití i una de les principals raons és que la democràcia a Haití no ha anat lligada als drets humans. I la democràcia i el desenvolupament, sense drets humans, perden tot el seu sentit. Aquesta és una lliçó que s’haurà de tenir molt en compte si es vol que Haití camini cap a l’estabilitat, la prosperitat i la pau.

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org