Per la Pau a Líbia, no a la intervenció militar

Comunicat del Centre Delàs sobre la situació a Líbia i les amenaces que els estats europeus, inclós l'Estat Espanyol, están llançant sobre una possible intervenció militar.

Estats Units i Europa occidental, a través de l’OTAN, estan estudiant la possibilitat d’intervenir militarment en el conflicte libi. El que fora en altre temps dictador rebutjat per les potències  occidentals, Muamar Gadafi es reconvertí després en ferm aliat amb qui se signaven convenis comercials i a qui se subministraven armes.  Ara, després d’una revolta popular, que té opcions d’enderrocar el seu règim, Gadafi l’ha convertit en un indesitjable a qui s’ha de fer fora del poder mitjançant l’utilització de la força militar.

És d’una enorme hipocresia parlar d’intervenció militar sense considerar que hi ha molts altres llocs del Nord d’Africa, el Proper Orient i el  món on hi ha dictadures que reprimeixen la seva població i on la reacció es redueix a intentar obtenir profit econòmic i polític de la situació. És tant different el règim de Gaddafi dels de Iemen, Xina, Algèria, Aràbia Saudí o Guinea Equatorial, països amb els quals es continua signant acords comercials o tranferint armament?  No serà que a Europa i als Estats Units els preocupa més els importants jaciments d’hidrocarburs i altres negocis i interessos a una eventual Libia post-Gaddafi que les llibertats del poble libi?

A més, qualsevol intervenció militar se sap quan comença però mai com ni quan acaba. Ni si provocarà una espiral de noves violències. Recordem els casos recents d'Iraq i Afganistan, on malgrat els insistents discursos “humanitaris”, els interessos polítics, econòmics i estratègics han estat finalment palesos.  A més, una presència militar estrangera coartaria la possibilitat que siguin els propis libis els que escullin el seu futur polític.

A més, considerem que hi han mesures pacífiques, de pressió política i econòmica que encara no s’han esgotat i per les quals hauria d’optar la Comunitat Internacional.  Com ara sancions de Nacions Unides amb embargaments econòmics, de tots els comptes del govern libi a l’exterior (incloent els indirectes), de les compres d’hidrocarburs.

Perquè cap intervenció militar ha demostrat ser imparcial i aquesta buscaria indubtablement afavorir els interessos geoestratègics i econòmics dels països membres de l’OTAN, tant pel que fa al control de recursos estratègics com el petroli i el gas, com per aspectes relacionats amb la immigració, entre d’altres.

Per aquestes raons demanem al Govern espanyol, com a membre de l’OTAN què es posicioni clarament per la no intervenció militar a Líbia, abstenint-se d'enviar soldats espanyols i de prestar ajut logístic o de qualsevol altre tipus, incloent-hi l’ús de les bases militars de Moron i Rota.

Per la pau a Líbia, no a la intervenció militar,sí a la intervenció política i econòmica , per aïllar el règim del dictador Gadafi, per afavorir la transformació cap a la democràcia que el poble libi demana.

Barcelona, 14 de març de 2011

Centre Delàs d’Estudis per la Pau (Justícia i Pau)