Observatori sobre desarmament, comerç d'armes, conflictes armats i cultura de pau
joomla templates top joomla templates template joomla

L'Iran i les bombes nuclears

Escrit per Xavier Bohigas i Teresa de Fortuny on . Posted in Conflictes i guerres

Artícle publicat a l'Ara

Des de fa uns anys, la comunitat internacional està pressionant l’Iran perquè abandoni el seu programa nuclear. Creuen que el programa amaga la intenció de fabricar una bomba nuclear.

L’Iran ha signat el Tractat de No Proliferació nuclear (TNP). Com a signatari del Tractat, es compromet a no fabricar ni adquirir armes nuclears. A més, ha d'admetre les salvaguardes que s'estipulin amb l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA). Per altra part, se li reconeix el dret d'investigar, produir i utilitzar l'energia nuclear amb finalitats pacífiques.

La desconfiança del programa nuclear iranià, fomentada pels EUA i Israel, ha provocat que el Consell de Seguretat de l'ONU hagi aprovat, des de 2006, diverses resolucions, on es demana prioritàriament que l'Iran suspengui l'enriquiment de l'urani. En alguna resolució es dicten sancions financeres contra persones i institucions. L'Iran ha insistit que el seu programa nuclear té com objectiu les aplicacions pacífiques de l'energia nuclear, reconegudes pel TNP. Pel que fa a les acusacions, diu que no estan provades, que es fonamenten en suposicions i demana documents que les sostinguin.

Sembla clar que l'Iran és capaç d'enriquir urani al 20% (per fer funcionar reactors de recerca i d’aplicacions mèdiques). Però no està demostrat que, actualment, pugui enriquir urani al 95% (necessari per fer bombes).

Cal diferenciar entre enriquir urani o construir una bomba. Fer una bomba no representa massa dificultat tècnica per a un país desenvolupat, segons reconeix la mateixa OIEA. Alemanya, Itàlia, Espanya i molts d'altres en podrien construir una en menys de sis mesos, si volguessin. Recordem que fins i tot Corea del Nord i Pakistan han construït bombes nuclears, tot i que són països amb un baix desenvolupament tecnològic. La dificultat per disposar d'una bomba és l'obtenció de la càrrega explosiva (l'urani o el plutoni), no el seu muntatge.

Altres estats - Brasil, l'Índia, Argentina, Taiwan, Corea del Sud - han destinat molt més esforços que no pas l'Iran en el desenvolupament de l'energia nuclear i, en cap d'aquests casos, la comunitat internacional no ha mostrat cap signe de preocupació. I tampoc no ha denunciat els quatre estats que ja tenen armes nuclears i no han signat el TNP (l'Índia, el Pakistan, Israel i Corea del nord). Això fa sospitar que l’autèntic problema no és el programa nuclear iranià. Si l'Iran abandonés el seu programa nuclear, desapareixeria la pressió sobre l'Iran? Sembla clar que no. L'Iran, a més de tenir gran quantitat recursos energètics, és una potència regional emergent que pot entrar en competència amb alguna altra de la zona, com Aràbia o Qatar que, recordem-ho, són aliats dels EUA. Per tant, és molt possible que el programa nuclear iranià serveixi d’excusa per afeblir l'Iran i així frenar la seva influència creixent a la zona. No és casualitat que l’Aràbia hagi fet enormes inversions militars els darrers anys.

El "problema nuclear de l'Iran" fa reaparèixer el greu problema de les armes nuclears. Hi ha nou estats que posseeixen arsenals nuclears, cinc han signat el TNP (els EUA, Rússia, la Xina, Regne Unit i França) i quatre no ho han fet (esmentats més amunt). Actualment, s'avalua l'arsenal nuclear mundial en més de 22.000 armes, de les quals els EUA i Rússia en posseeixen més del 95%.

Les armes nuclears suposen una amenaça directa per a la població mundial. L'arsenal nuclear mundial és suficient per provocar 100.000 Hiroshimes. L’explosió de mil bombes nuclears faria inhabitable el planeta. L'explosió d'una sola bomba nuclear produiria un desastre ecològic de majors conseqüències que el provocat per l'accident de Fukushima. Les bombes existents són un autèntic perill real.

L'única manera d'evitar el perill nuclear és l'eliminació de totes les armes nuclears actualment existents. La prohibició de les armes nuclears no és un objectiu utòpic, és una necessitat. En les periòdiques revisions del TNP, es recorda que els estats nuclears han d'iniciar un procés per a la reducció dels seus arsenals, però mai s'ha arribat a elaborar un calendari.

És preocupant que qualsevol estat vulgui fabricar una bomba nuclear, però l'autèntic perill real, des del nostre punt de vista, és que els estats ja nuclearment armats no decideixin reduir els seus arsenals.

Col·labora amb:

sipri

És membre de:

aipazenaatipbwar-resisters
lafedecmciansaican
killer-robots inewgcoms

Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs

Adreça: Carrer Erasme de Janer, 8 (Entresol - despatx 9)
08001 Barcelona SPAIN
Tel: +(34) 93 441 19 47
Email: info@centredelas.org